LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dimarts, 29 de gener del 2008

Cristina Cervià, millor actriu de la temporada 2006-2007, FELICITATS!

Cristina Cervià en una escena de "Lúcid"
.
L'actriu Cristina Cervià ha obtingut el premi de la crítica teatral de Barcelona com a millor actriu de la temporada 2006/2007 pel seu paper de mare a Lúcid, producció de la sala La Planeta de Girona. El premi es va lliurar ahir a la nit al Teatre Romea, de Barcelona, on Lúcid també va rebre el premi al millor text teatral de la temporada, l'autor del qual és l'argentí Rafael Spregelburd.
Des del Club de lectura felicitem a la Cristina, a qui no fa gaires dies vàrem tenir la sort d'escoltar en una activitat promoguda pel Club, que va consistir en la lectura dramatitzada de textos de Mercè Rodoreda, conjuntament amb la també actriu Meritxell Yanes, ambdues intregrants de la companyia "Mentidera Teatre".
Fotografia extreta de Diari de Girona digital.

dilluns, 28 de gener del 2008

Retalls de lectura (Narcís-Jordi Aragó)

Llegir (o no)
Article publicat a EL PUNT a "la columna" (contraportada) 28-01-08
.
A hores d'ara ja tothom sap què diu l'informe PISA: que els adolescents d'avui no poden suportar més de tres línies i mitja de text sense perdre's perquè no comprenen el que llegeixen. Però no és ben bé això. No és que no comprenguin el que llegeixen: és que encara no han après a llegir. Perquè llegir, segons el diccionari, no és nomès "distinguir en un text els signes figurats de les lletres", sinó tambè "adquirir coneiement del que diu un escrit" i, encara amés, "comprendre allò que és figurat per qualsevol signe escrit".
Saber llegir no és, doncs, haver après que p i a fan pa, i que b i o fan bo, sinó distingir i entendre què es diu quan s'ajunten les lletres amb les lletres, les síl.labes amb les síl.labes, els substantius amb els adjectius, els verbs amb els adverbis i els noms amb els pronoms fins a articular una frase completa. I això és el que no s'ensenya prou a les escoles. Els alumnes surten de primària perfectament alfabetitzats, però encara no s'han convertit en veritables lectors. Segons un psicòleg canari, Juan Eugenio Jiménez, l'error dels mestres és el d'ensenyar a llegir fins als sis o set anys i despreocupar-se'n després, quan l'aprenentatge dxe la lectura és un procés que no culmina, segons ell, fins als dotze anys.
Els nens i nenes d'avui llegeixen algún llibre per obligació, però el professor no els en llegeix mai cap en veu alta ni saben què és un dictat, ni escolten cap lectura del pare o la mare, i en canvi estan sotmesos permanentment al ritme neguitós del videojoc o del zàping.
S'estalvien l'esforç de llegir, però en desconeixen el plaer; tot els distreu i no hi ha res que els ajudi a la comprensió lectora, sense la qual un llibre deixa de tenir sentit.
Abans acostumavem a dir irònicament: "Que el llegir no et faci perdre l'escriure." No hi ha perill: la capacitat de llegir i la d'escriure són absolutament inseparables. Per això tants joves d'avui escrfiuen tan malament: perquè encara no han aprèsa llegir.

dissabte, 26 de gener del 2008

Barretades (Quim Curbet - Diari de Girona)

En Quim Curbet, col.laborador del nostre Club de lectura des dels seus inicis, dedica avui la seva "barretada", al Diari de Girona, als clubs de lectura. Fa referència expressa del nostre, i, diu que ..."en aquest país, si alguna cosa mereix ser més que un club, són els clubs de lectura".
.
Més que un club
.
QUIM CURBET
.
Club és una paraula que avui en dia no està de moda. És un anglicisme que aparegué per primera vegada en la nostra llengua l´any 1839 i que prové de l´expressió anglosaxona klubba, que s´utilitzava als països nòrdics per designar una reunió, una assemblea o una associació. A finals del segle XIX i als inicis del XX aquest concepte vingué de la mà dels primers esports associatius, importats directament de l´Anglaterra victoriana, però sobretot gràcies al futbol.Totes les agrupacions d´esportistes foren batejades tard o d´hora com a clubs, però més enllà de l´esport aquesta paraula no ha fet mai del tot fortuna. En política, per exemple, funcionen més bé conceptes com partit, unió, moviment, aliança o coalició. Quan pensem en un club, ens imaginem un grup restringit, tancat i elitista. I des que en Groucho Marx va deixar clar que mai no s´apuntaria a un club on admetessin gent com ell, cap marxià de pro ha volgut saber res dels clubs.Potser per raons com aquestes em sorprèn que ara floreixin els clubs de lectura. Deu ser que volen convertir la lectura en entreteniment d´uns pocs? Deu ser la tapadora d´una activitat clandestina? O potser és una nova provocació marxiana? El fet és que la gent es reuneix, sobretot en els barris, per a una cosa tan insòlita com és llegir en grup uns mateixos llibres per després comentar-los. Qui ens ho havia de dir! No hauria de morir mai la gallina per poder prendre coses noves.
.
Al barri de Sant Narcís de Girona s´ha constituït un d´aquests clubs de lectura, la qual cosa no em ve de nou perquè els santnarcisencs sempre han estat gent motivada. En el cor d´un barri de cases blanques només hi poden florir poncelles d´aquesta mena. Espero que aquest i tots els altres clubs de lectura segueixen exercitant els músculs de la intel·ligència i de la raó, perquè si en aquest país alguna cosa mereix ser més que un club, són els clubs de lectura.

El silenci abans de Bach (Pere Portabella)

REFLEXIONS A PROPÒSIT DE “EL SILENCI ABANS DE BACH”
.
“El silenci abans de Bach” és, abans que qualsevol altra cosa, un exercici de sensibilitat extraordinari, una transposició de la imatge identificada amb la música i una música reinterpretada amb múltiples matisos i efectes. Les imatges es succeixen nítides, amb un ritme precís i amb una dosificació exacta. La música s'adapta a tots els moments, a totes les sequències amb energia i precisió. La música, la imatge i la paraula, troben la conjunció global per donar lleugeres, però precises i oportunes, pinzellades a aconteixements que vàren marcar significativament la humanitat, en la història -Dresde, l'Holocaust-,... Amb “El silenci abans de Bach”, la imatge i la música es confonen, es fonen, i aquesta, -subtil, volàtil-, pren forma, es materialitza i ens transporta a diverses manifestacions i interpretacions. Portabella ens ofereix amb aquest film una altra mostra de cinema modern, experimental, en el que no tot es mostrat i en el que l'espectador s'ha de submergir per captar-ne l'essència, l'essencial. Tot en ell té una íntima relació, una plenitud d'efectes. La música i la imatge, la imatge i la música, formen un tot inseparable en el que cada un necessita de l'altre, en el que cada un explica l'altre. La creació, la recreació en els espais que s'omplen amb la música com a vehicle humanitzador esclata en el cor final, el Magníficat, i en el traçat d'un pentagrama, buit encara de notes. El silenci abans de Bach” és una joia enmig de tanta mediocritat.
. Lluís Gil .
“El silenci abans de Bach” és un film de Pere Portabella.
web pere portabella: http://www.pereportabella.com/

dijous, 24 de gener del 2008

Narcís Comadira, va llegir els seus poemes

Dimecres passat -23 de gener- el Punt de lectura Sant Narcís i el Club de lectura "Sant Narcís", van dur a terme l'últim dels actes programats, amb motiu de la seva inauguració i posta en marxa. Narcís Comadira va fer una lectura dels seus poemes, seleccionats a partir d'un dels primers llibres, (Enigma ,1985), fins al darrer (Llast, 2007).
Va fer més èmfasi en aquest darrer llibre donat que són els més recents i d'entre ells va destacar els poemes traduïts al català de Càtul i Horaci. Comadira diu, a les "Paraules prèvies" de Llast, que «...no és cap secret que m'agrada escriure en català textos de poetes d'altres àmbits lingüístics»... A la seva magnífica dicció va estar íntimament lligada una extraordinària sensibilitat que va fer que els poemes mostressin tota la seva plenitud i intensitat. La excel·lent tria dels poemes va acabar amb el dedicat a la Vall de Sant Daniel i, com sol fer en algunes ocasions, va llegir un poema inèdit que formarà part d'un nou llibre.
.
El proper poeta que tindrem a "Lectures", el mes de febrer -data que s'anunciarà oportunament-, serà Salvador Oliva.

dimecres, 23 de gener del 2008

Retalls de lectura (Fa temps vàrem iniciar una secció al Blog...)

Als diaris, a les revistes, als llibres, hi ha articles, notícies o fragments que poden interessar a altres persones a part de qui els llegeix. Fa temps vàrem iniciar una secció al Blog, amb el nom de Retalls de lectura, a la que nomès vàrem transcriure un o dos articles i es va estroncar. Ho tornem a intentar avui amb la transcripció d'un article de l'Artur Iscla*, que ens parla d'una nova biblioteca: la biblioteca Antònia Adroher, a Taialà.
.
Una nova biblioteca
Fa trenta anys que l'Ajuntament va obrir a Taialà la primera biblioteca. Durant aquest temps, el concepte de que ha de ser una biblioteca ha evolucionat considerablement, igual que ho jan fet altres equipaments culturals.
.
L'Ajuntament de Girona inaugura una nova biblioteca: bé, el que fa és substituir la petita i antiga biblioteca de Taialà, la primera que l'Ajuntament va obrir ara fa trenta anys, per la moderna i molt més espaiosa biblioteca Antònia Adroher. Durant aquests trenta anys el concepte de que ha de ser una biblioteca ha evolucionat considerablement, igual que ho han fet altres equipaments culturals com museus, arxius o teatres. En especial, però, les biblioteques han sabut adaptar-se a una societat molt canviant, on el producte i la comunicació audiovisual han anat prenent cada vegada més importància, sense perdre la seva principal funció: promoure el llibre i la lectura.
Girona ha pasat de tenir una petita biblioteca municipal que pràcticament era un apèndix de l'escola de Taialà, a disposar d'na xarxa de quatre biblioteques, dos punts de lectura, 30.000 socis, un ampli programa d'activitats i un munt de projectes, alguns ja fets realitat i altres que depenen de l'impuls de les diverses administracions.
Els que treballem en aquest sector podem tenir la idea que la gran majoria de persones saben molt bé com són les biblioteques avui, però això no és ben bé així, ja que nomès ho saben els usuaris habituals. En el cas de Girona, per exemple, un 30% dels ciutadans no n'han visitat mai cap i un percentatge important fa força temps que no les visiten. Per tant cal continuar invertint esforços a explicar que avui les biblioteques disposen d'un ampli fons en llibres, revistes i diaris, però també en música i pel.lícules, com a productes culturals de primer ordre i, també, perquè no dir-ho, com a reclam perquè la gent poc acostumada a llegir s'apropi a aquests petits santuaris del llibre.
Les biblioteques s'han convertit en vertaders centres d'informació on l'atenció personal i la conexió a internet juguen un paper molt important. Programem també un munt d'activitats tant en el mateix equipament com a tota la ciutat. És aquest un dels grans canvis que han tingut les biblioteques: si fa trenta anys eren espais de lectura i estudi on solien entrar els convençuts, els que ja llegien, avui són equipaments oberts que projecten la seva activitat a tota la ciutat, mantenint una activitat activa envers els seus usuaris potencials perquè es converteixin en reals. Avui les biblioteques desenvolupen la seva acció en el territori on estan situades, sigui barri o municipi, adeqüen el seu fons i programen activitats tenint molt presents les necessitats i els interessos de la població i col.laboren i es coordinen amb la resta d'agents del territori: centres cívics, centres educatius, associacions i col.lectius, institucions, etc. Això no seria possible sense uns professionals que, juntament amb el fons documental, representen el gran potencial de les biblioteques. L'Ajuntament de Girona ha fet una aposta per compactar serveis com els centres cívics i les biblioteques. Amb aquest nou equipament ja són tres els que segueixen aquest criteri: el centre cívic de Palau i la biblioteca Ernest Lluch, el centre cívic Pont Major i la biblioteca Just M. Casero i el centre cívic Ter i la biblioteca Antònia Adroher, i encara n'hi podriem afegir un quart: el centre cívic Sant Narcís i el punt de lectura del barri (com a embrió d'una possible biblioteca en el futur). Aquest model és una aposta clara de serveiu als ciutadans que troben en un mateix espai dos equipaments socioculturals de primer ordre, equipaments que es poden complementar plenament sense perdre cadascún d'ells la seva identitat. Si els centres cívics podriem dir que basen el seu potencial en la participació i conexió amb les entitats i l'acció cultural mal anomenada popular, les biblioteques tenen el seu gran potencial en l'accés a la cultura, al coneixement i a la informació mitjançant el fons, els mitjans i els recursos humans de què disposen. Tots dos serveis representen el que els tècnics de cultura anomenem cultura de proximitat, però que no és res més que adequar la seva acció a les demandes i necessitats dels ciutadans i ciutadanes de cada sector de la ciutat, no és res més que apropar la cultura a les persones, amb l'objectiu d'evitar la fractura del coneixement i la informació i no és res més que oferir una cultura participativa envers una cultura de consum.
Deixant de banda les disquisicions polítiques de si és un centre cívic amb una biblioteca a dins o una biblioteca amb un centre cívic al costat, el que cal és que siguin serveis potents i amb identitat pròpia, però amb una bona conexió i coordinació que faci possible la creació de dinàmiques que els enriquixin mútuament i beneficiïn els usuaris. A aquests els és igual l'ordre i l'encaix, el que volen és que funcionin i funcionin bé. Centres cívics i biblioteques són dues vessants d'una mateixa idea: arribar a un major grau d'autonomia i llibertat mitjançant la cultura i el coneixement. Tal com va dir Antònia Adroher: "La cultura i la instrucció són instruments necessaris per a una vida més lliure, per a la llibertat de tots".
.
* Cap dels serveis municipal de Biblioteques de l'Ajuntament de Girona

dilluns, 21 de gener del 2008

"Lectures" - Narcís Comadira llegirà els seus poemes

PUNT DE LECTURA DE SANT NARCÍS
CLUB DE LECTURA “SANT NARCÍS”
.
“LECTURES”
(Últim acte programat amb motiu de la inauguració del Punt)
.
Continuant amb el cicle de poetes,
dimecres 23 de gener a les 19,30 h., a la Sala d’Arcs del Centre Cívic Sant Narcís
.
NARCÍS COMADIRA LLEGIRÀ ELS SEUS POEMES
.
Organitza: Club de lectura “Sant Narcís” (Associació de Veïns de S. N.) - Punt de lectura de Sant Narcís - Centre Cívic de S. N. Col.laboren: CCG Edicions - El Dimoni de Sta.Eugènia de Ter ( eldimoni.com)

Mercè Rodoreda: les seves dones, les seves veus

Mercè Rodoreda:
les seves dones, les seves veus
Amb aquest nom, dimecres passat 16 de gener, el PUNT DE LECTURA DE SANT NARCÍS, va reprendre la programació anunciada, amb motiu de la seva inauguració i posta en marxa. Les actrius Cristina Cervià i Meritxell Yanes -Cia. Mentidera Teatre-, varen llegir textos de diferentes obres de Mercè Rodoreda: fragments d'Aloma, el contes: Zerafina, de "La meva Cristina i altres contes", i En el tren i Mort de Lisa Sperling, també de Vint-i-dos contes. La lectura va ser emocionant i plena de matissos, intensa i alhora d'una sensibilitat extraordinària. Els fragments, seleccionats amb molt encert, ens arribaven d'algunes de les dones protagonistes de les obres de M. Rodoreda, en la veu d'unes altres dones que les omplien de sentit i de contingut, del sentit i el contingut que l'autora va voler expressar i transmetre a l'escriurel's. Al tancar l'acte, vaig dir, i ho repeteixo, que "Mercè Rodoreda, segur, deguè pensar que la seva obra seria llegida permolta gent. El que no podia sospitar era que dues dones la llegirien d'una forma tant bella com ho han fet avui la Cristina i la Meritxell: les seves veus!".

dimecres, 9 de gener del 2008

"Mercè Rodoreda: les seves dones, les seves veus"

PUNT DE LECTURA DE SANT NARCÍS (Actes programats en motiu de la inauguració)
-
La mirada de Mercè Rodoreda

.

Seguint amb els actes amb motiu de la inauguració del PUNT DE LECTURA de Sant Narcís, dimecres 16 de gener de 2008, a les 19,30 h., al Centre Cívic de Sant Narcís, Cristina Cervià i Meritxell Yanes, de la Companyia "Mentidera Teatre", llegiran un recull de textos de l'escriptora, sota el títol:

"Mercè Rodoreda: les seves dones, les seves veus".
.

Cristina Cervià i Meritxell Yanes. Cia. Mentidera Teatre

*

D'aquest recull, n'oferim un fragment extret de la novel.la "Aloma":

-

"Estimat:

"He estat malalta i els vidres de la meva finestra, en apropar-m'hi, ara que ja estic convalescent, s'han entelat amb..."

Va rumiar una estona i va afegir: "...l'alè dels meus sospirs."

No sabia per què "l'alè dels meus sospirs" no li acabava d'agradar. Va esquinçar el paper, en va agafar un altre i va tornar a començar:

"He estat malalta i pels vidres de la meva finestra veig el cel, que té el color dels teus ulls." Ell els tenia negres; si li hagués escrit a ell no hauria estat bé, però com que no escrivia a Robert..." "I és bonic -va pensar- que un mariner tingui els ulls blaus."

"T'enyoro; em recordo del dia que vam anar al cinema. Res no tenia interès per a mi i ara estaria molt trista si no fos el record de... si tu no m'haguessis..."

Ho hauria de tornar a escriure tot. Va continuar: "...acariciat els llavis amb les teves mans."

Acariciar els llavis amb les mans al cinema, l'un al costat de l'altre, no podia ser.

"...si tu no m'haguessis acariciat els llavis amb un dit de la teva mà, de la mà del cantó on jo era." Tampoc. "...del cantó on jo no era, amb el dit de la mà de l'altra banda."

No sabia escriure, és clar... Va tornar a esquinçar el paper i va començar una altra vegada:

"...si tu no m'haguessis acariciat els llavis sense gosar besar-los. Només el desig en els teus ulls, més saborós que totes les besades."

Més saborós que totes les besades... Saborós? D'on havia tret aquella paraula que mai no havia dit?

"Ara ja estic bona i t'escric d'amagat. No em deixarien casar amb tu pedr culpa del teu ofici, que et fa anar d'una mar a l'altra..."

Com que li començava a venir son es va posar a escriure de pressa:

"Quan siguis a Port Saïd, pensa només en mi..."

Havia llegit que a Port Saïd hi havia noies de molts països. Russes i tot; i deien que eren molt boniques.

"Si trobes una noia russa, no la miris: pensa en mi. Si te n'agrada una d'alemanya, deixa-la i pensa en mi. Si és italiana, que diu que són apassionades, pensa en mi. Però si pensar en mi et fa acostar a elles, no pensis gens en mi."

*

Informació d'interès sobre Mercè Rodoreda: *Video YouTube (clicar a esquerra de la pàgina) i web: www.lletra.cat/expo/mercerodoreda