LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dimecres, 14 de gener del 2009

CLUB DE LECTURA DE POESIA : UNA CRÒNICA

CLUB DE LECTURA DE POESIA : UNA CRÒNICA

El tercer dilluns del mes passat hi va haver, com era programat, la tertúlia del club de poesia, que aquest cop tenia com a “leit motiv” el llibre “Pedra foguera, antologia de poesia jove dels països catalans”, un recull confeccionat sobretot per l'empenta del grup Pèl capell, catalans de Mallorca (au, ja està dit).

Una antologia de poesia jove, tot i que en aquest cas es podria haver titulat també “de poetes joves” per l'edat dels qui hi surten, sempre es diferencia de les altres justament pel que conté i és, i que, crec, podria respondre a la pregunta: ¿què hi ha “de nou” en el panorama (migrat?) de la poesia catalana actual? I és aquesta interpretació, justament, que fa que a mi em sembli adequadíssim titular l'antologia de jove pel que fa a la poesia i no als poetes.

Van ser-hi presents dos dels principals, si no “els” principals, inspiradors i gestors de l'obra fins que ha estat una realitat: Jaume C. Pons Alorda i Pau Vadell, no tan sols ells mateixos poetes inclosos en el llibre, sinó agitadors (em penso que el concepte els va com la fulla a l'arbre) culturals dins i fora de l'univers poètic.

Va faltar temps. Quan la cosa començava a ser més interessant, amb els dos poetes en plena "agitació", i, havent posat sobre la taula, les bases d'una potencialment sucosa discussió sobre el quefer poètic i les seves justificacions i sobre el llibre mateix, vam haver de plegar.

Però com que, al meu parer, sí que paga el tir deixar, si més no, constància de quines són aquests "bases" a partir de les quals discutir o, més ben dit, parlar de poesia, ara o el dia de demà, aquí o en una altra banda, les apunto d'una manera esquemàtica a continuació, alguna recollida de la vesprada mateix i alguna altra treta del sarró que tots portem al damunt:

· Per què s'escriu de vegades amb mesura (comptant les síl·labes) i d'altres passant de tot?

. Els vers "lliure" és de debò lliure?,

· Rimar continua tenint algun sentit?

· Hi ha diferència d'alguna mena entre fons i forma i cal prioritzar-ne cap?

· La poesia és bàsicament oral o de moltes altres menes?

· Cripticisme o comunicació?, o, si es vol, esforç o no?

· Subjecte poètic o el subjecte de carn i os que escriu?

· Emoció “vs” racionalitat?

· Art per l'art (que és això)?

En fi, i quaranta mil qüestions més possibles i realment persistents.

Quatre paraules sobre el llibre, aquestes totes de la meva responsabilitat:

Es tracta d'un llibre força ben editat, i això sol ja és d'agraïr.

Els autors hi apareixen, si no m'erro, en ordre cronològic, potser per aquesta raó trobo que a l'antologia hi ha qui té una veu pròpia, qui la cerca i sembla que la pot trobar i qui encara li cal fer camí i força, i ho dic, amb algunes excepcions, en ordre invers.

El que sí s'en desprén és una energia i una voluntat d'obrir i d'obrir-se camins que fan pensar amb optimisme en el dia de demà de la lletra i la cultura d'aquest nostre racó de món.

Manel Ballester  (membre del Club de lectura de poesia, de Sant Narcís)