Les músiques de Rahola
Si feu el silenci, encara és possible que us arribin les notes d'El cant dels ocells, que avui fa unes hores, a les 5 del matí, han sortit del violí de Vladimir Kunça, a la tanca del Cementiri Vell de Girona. Si pareu l'orella, segur que també escolteu –per l'evident efecte màgic que té la
música– la veu de Titon Frauca interpretant, una hora més tard, Damunt de tu només les flors de Frederic Mompou, des del «ja rdí per a la infància» del carrer del Carme de la ciutat. És molt probable que les notes d'ambdues peces s'harmonitzin amb la resta de músiques del món que també ressonen –si fem el silenci i sabem parar l'orella– en memòria dels executats, solidaris amb ells i en denúncia dels casos dels que esperen ser-ho. La vigència, allà on sigui, de la pena de mort és un crim. Rahola ho va escriure amb claredat i per això –i per la seva honestedat– va ser afusellat, en aquella terrible hora, avui fa 70 anys, complint la sentència d'un consell de guerra franquista... En els anys immediatament posteriors a aquell infaust 1939, van ser executats 582 veïns de les comarques gironines: 520 a les tàpies del cementiri de Girona, 59 al Camp de la Bota de Barc elona, dos a Lleida i un a Saragossa, segons recull l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme,
amb seu a Figueres. El pentagrama imaginari, en clau de sol que il·lumina, l'han tancat –no fa gaire– els joves de l'IES Carles Rahola amb la projecció d'un audiovisual a la porta del seminari. Hores abans, Carme Val havia llegit Rahola: «Tornaran a jugar llavors els petits al sol, sobre la sorra neta, enmig de flors i arbusts. Hi haurà uns llibres a
mà per als més grandets. Regnaran a la nostra terra pau, justícia, llibertat i treball. I hom recorda rà de tant en tant aquesta nova guerra d'invasió dels pobles d'Ibèria com un d'aquells pesombres esgarrifosos que no han de tornar més...»
Manel Mesquita
Publicat al El Punt -La Guia-, 15 de març de 2009
