LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

divendres, 30 de maig de 2008

CLUB DE LECTURA DE POESIA - Club de lectura "Sant Narcís"

Fent pinya amb el Club de lectura "Sant Narcís", el proper mes de Setembre començarà les seves activitats un nou Club, un Club de lectura dedicat exclusivament a la poesia.

El coordinador serà l'Oriol Ponsatí, veí del barri, i col.laborador del Club de lectura "Sant Narcís", que ja coneixeu.

Des d'ara, qui tingui interès en formar part d'aquest nou Club, pot adreçar-se al Centre Cívic de Sant Narcís i deixar les seves dades de contacte, o bé dirigir-se a oriolponsati@accenteditorial.cat

Està previst fer una primera reunió en el transcurs de la segona quinzena de setembre.

dijous, 29 de maig de 2008

Antoni Marí - De "La vida dels sentits"

[Aquest fluir de les paraules és el que ve a substituir aquest impossible fluir de la vida. La narració substitueix l'existència]

Antoni Marí (Eivissa, 1044). La vida dels sentits (Barcelona. Ed. Angle 2004) - Conjunt d'assaigos sobre els personatges de Thomas Bernhard.

dimecres, 28 de maig de 2008

El Club de lectura a "Llegir ens fa + vius"

La setmana de la lectura a TV3

TV3 ha inclós diferents opcions en la seva programació, en el marc de La Setmana de la Lectura, amb aquest logo identificatiu.

En l'enllaç dedicat als blogs hi hem penjat el del nostre Club de lectura.

Podeu veure tot el referent a aquesta "setmana" si contacteu a: http://www.tv3.cat/

Festa Major 2008 de Sant Narcís

I Concurs d'aparadors

Aparador de la llibreria-papereria "La Sínia", dedicat a la lectura, que
ha participat al I Concurs d'aparadors, amb motiu de la Festa Major del barri, que es celebra del dia 29 de maig al 31 de juny.

dimarts, 27 de maig de 2008

Retalls de lectura

Josep Massot - "¿Adiós @ Gutenberg?"

¿Adéu @ Gutenberg?*

La revolució digital imposa noves formes de llegir, escriure i editar

El llibre imprès, 500 anys després de la invenció de l'impremta, segueix sent l'artefacte més eficaç per llegir literatura, però ja és massiva la utilització del suport digital per a textos tècnics, científics, professionals o obres de referència. L’època post-Gutenberg ha començat. Els lectors llegiran de manera diferent; els escriptors escriuran d’una altra manera i els editors canviaran la forma d’editar. La revolució digital no afecta només a un canvi d’hàbits culturals, sinó a la nostra manera de raonar, memoritzar i inclús de conviure. A Espanya, Joaquín Rodríguez ha publicat el llibre més complet i actual sobre el tema. Edición 2.0. Los futuros del libro té dues versions diferents, en llibre paper o pdf descarregable des de http://www.melusina.es/

Del cervell lector... “No existeix una determinació genètica per que siguem animals lectors: és una competència adquirida. Quan els nens aprenen a llegir, ho fan, literalment, per primera vegada”, diu Joaquín Rodríguez... ... “Quan el nen aprén a llegir va modelant les conexions neuronals, desenvolupa la capacitat de la sinapsi, reconeix els caracters i els automatitza...” “El procés dura uns anys i a mesura que ens convertim en lectors experts, aquestes àrees es van especialitzant més...” “Ens tornem, si més no teòricament, més intel.ligents, desenvolupem les capacitats d’abstracció, planificació, inducció i també cognitiva.”

...al cervell digital. ¿Què succeeix amb les noves formes de lectura? Estem aprenent a llegir d’una altra manera. Fins ara llegíem de manera succesiva: inici, desenvolupament, desenllaç. Ara, amb l’hipertext, tenim la possibilitat de llegir desordenadament. Passem, doncs, d’un cervell lector a un cervell digital. Emmagatzemem menys memòria i la projectem més a la web, que es converteix en un transsumpte virtual de la nostra memòria i de la nostra cultura. En segon lloc , “l’àrea de processament realitza cada vegada més tasques simultàniament. Processa la informació cada cop amb més rapidesa, però això no vol dir que comprenguem millor els textos”... ... “Els científics alerten sobre aquest coneixement fugaç i virtual que substitueix al verdader, el que s’obté amb la lectura que et porta a reflexionar i a treballar sobre el que llegeixes.”

L’informe Nielsen. Jacob Nielsen i Hoa Loranger s’han especialitzat en analitzar els usos d’internet. Nielsen conclou que a la web s’escaneja, no es llegeix. Els internautes, segons l’estudi, només llegeixen el 20% del text de les pàgines. Escombren la pantalla amb la mirada i si el promig de paraules per pàgina es de 593, acaben llegint realment una mitjana de 200. Segons l’informe Hábitos de lectura en Catalunya del 2007, el 13,8% d’internautes (no especifica si són estudiants) declara llegir o descarregar literatura des de la xarxa. El 77,7% ho llegeix directament de la pantalla i el 22,3% restant ho imprimeix per llegir-ho en paper.

Escriptura transmedia, ‘fanfiction’. Encara que la literatura, segons tots els estudis, seguirà identificada per més temps al suport paper, son incomptables les biblioteques virtuals (Project Gutenberg, Google...) i les webs que ofereixen descarregar llibres.

L’article segueix posant exemples: “la generació col.lectiva de contingut, la narrativa transmedia, la fanfiction, la participació massiva per a la creació anònima de continguts, la promoció de webs on partint d’escenes o personatges secundaris de novel.les celebres,com Harry Potter, per imaginar històries o nous arguments.”

... A la xarxa hi ha també nombrosos projectes de narrativa digital: Penguin va posar en marxa el projecte Un milió de pingüins: es tractava de construir entre molts una novel.la. We tell stories: encàrrec a autors joves anglesos reinterpretar digitalment obres clàssiques, entre d’altres.

Parla també de l’efecte televisió, dels llibres digitals enfront als llibres paper, del moviment blog, del primer e-book espanyol, i acaba:

Un llibre obert. El paper ja no és el contenidor o el suport d’una sola escriptura registrada d’una vegada per sempre. Ni la tinta una estampació inesborrable. E paper i la tinta electrònica...

L’article ofereix també una taula sobre la caiguda dels índexs de comprensió lectora (Test de lectura de PISA), on Espanya ocupa el darrer lloc.

En un altra anàlisi, d’una enquesta feta als Estats Units, sobre lectura, a Catalunya llegeix amb freqüència el 45,1%; ocasionalment el 14,3%i reconeix no llegir gens el 40,6%. Els que declaren obertament que no els agrada llegir són el 16,8% de la població de més de 14 anys (a Espanya el 19,40%, mentre que els que no saben llegir són el 2,2%. La falta de temps és el principal motiu citat per no llegir més. “A què dedica el temps que abans dedicava a llegir?”, pregunten els enquestadors. A treballar i estar amb la família responen la majoria (74,6% dels catalans). El 7,6% diu que a internet, i el 2,2 a veure la televisió.

Article publicat a La Vanguardia (Cultura) el 25/05/08

Fragments de l'article, traduïts per el Club de lectura

Podeu trobar l'article sencer a La Vanguardia.es

Retalls de lectura

Erica Aspas - "Les biblioteques fomenten la lectura de llibres per a bebès" (fragment)

Les biblioteques fomenten la lectura de llibres per a bebès*

300 famílies de Barcelona ja s'han adherit a una iniciativa undada fa tres anys

"Explicar o llegir una història ajuda a millorar la relació entre nens i adults, estimula el plaer d'escoltar i la creativitat dels més petits, enriqueix el seu bocavulari i els inicia en l'hàbit de la lectura, de manera que quan hagin de fer ús dels llibres a l'escola en solitari no siguin un objecte llunyà i estrany. La iniciativa Nascuts Per Llegir (NPL) va començar l'any 2005 de mans d'un grup de professionals relacionats amb la literatura infantil i les biblioteques. Es tracta d'un projecte que promou el gust per la lectura des dels primers mesos de vida. Des que va néixer el projecte, 26 biblioteques catalanes s'hi han adherit i la xifra creix cada setmana.

Però, ¿pot un nen de poques setmanes entendre el que elsseus pares li diuen o el que li llegeixen? Per Maria de Vallibana, coordinadora de l'experiència, sí. "El nen reconeix la veu de la mare i del pare. Quan té mesos no entén la història, però sí que sap que els seus pares es comuniquen amb ell. És una forma d'estimulació per al nen", explica.

Durant aquests tres anys, més de 300 famílies de la ciutat de Barcelona ja tenen el seu carnet NPL, s'han fet més de 25.000 prèstecs del fons de llibres i han participat en més de 190 activitats a les biblioteques de la ciutat".

Es destaca, també, el caràcter interdisciplinar dels professionals que intervenen en el projecte: professionals de la salut i de la cultura. S'imparteixen tallers per a pares i mares i "els pares aprenen temes importants per a l'evolució dels seus fills a través dels contes infantils".

* Article publicat a La Vanguardia de 26/05/08

Entre les runes, els llibres rescatats!

Notícia publicada a La Vanguardia, 25/05/08 (Pàg. Internacional) Panorama.

Notícia a propòsit de la votació pel referèndum convocat a Birmània el 10/05/08, ilustrada amb aquesta fotografia i amb el peu de foto següent:

"Una nena de Chaung Lin, a la zona devastada, corre entre llibres posats a secar a la recerca de menjar."

diumenge, 25 de maig de 2008

La setmana intercultural (Fundació SER.GI.) i el Club de lectura "Sant Narcís"

La Setmana Intercultural i el Club de lectura Sant Narcís i Ed. Accent presenten el llibre de poesia amazic
«Sol cec, poemes d'amor i de lluita»

DIMARTS 1 de juliol, al Centre cívic Sant Narcís, a les 8.30 del vespre, presentació recital del llibre Sol cec, poemes d'amor i de lluita a càrrec d'Oriol Ponsatí, coordinador de l'editorial Accent; Raffaella Salierno, coordinadora del programa Escriptor Refugiat del Pen Català; i Carles Castellanos, traductor del llibre. A continuació es recitarà una selecció del poemari en amazic a càrrec de l'autor, Salem Zenia; i en català, a càrrec de Lluís Gil, coordinador del Club de lectura Sant Narcís; Lluís Lucero, poeta i veí del Güell-Devesa; i Fanny Farreres, membre de la Fundació SER.GI.

Retalls de lectura ( Oriol Ponsatí-Murlà)

El silenci actiu de la poesia

Oriol Ponsatí-Murlà, a l'esquerra, autor del'article

Roger Costa-Pau. Poeta i activista cultural

El silenci actiu de la poesia*

A casa nostra, la poesia viu moments agònics. Mai com ara se n'havia publicat tanta, ni llegit tan poca. Mai com ara el panorama literari català havia comptat amb tants poetastres, però amb una producció inaprofitable. Mai com ara havia estat tan fàcil assistir a un recital de poesia ni tan difícil de sentir-hi alguan cosa passable. La proliferació poètica, la facilitat amb què qualsevol desaprensiu pot no tan sols guixar sinó fins i tot publicar versos, sense haver passat per les mans d'un editor, ens ha fet perdre el nord poètic. Orfes de llum i a la deriva, cerquem fars, punts de referència que ens treguin d'aquest insuportable avançar a les palpentes. Enmig d'aquest caos gairebé obscè, s'hi erigeixen uns quants -pocs-referents que se salven, que ens salven, Entre ells, a Catalunya, indiscutiblement hi tenim Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966).

És especialment pertinent parlar de Roger Costa-Pau ara, un mes just després que les tres parts del seu poemari de haikus I en quí l'ofec? batessin un rècord històric en els premis Ciutat d'Olot, emportant-se'n ell tot sol els tres guardons del premi de poesia Joan Teixidor. Potser aquest triple guardó haurà estat el tret de sortida d'una nova etapa, la de començar a recollir els fruits d'una carrera poètica teixida amb esforç i constància, una carrera de fons que Roger Costa-Pau va començar a còrrer fa una dècada. Des d'aleshores ha publicat Perquè res no ha estat maleït (València: Tàndem, 2002); En el llarg fendir en la nit (Lleida: Pagès, 2004) i Ser d'on no sóc (Vic: Cafè Central, 2007). Sempre en editorials de fora de Barcelona, tot i que ell és nascut a la ciutat comtal. Qui sap si aquest és el càstig -o la benedicció- per haver gosat abandonar la capital i haver decidit viure a províncies...

Tres poemaris -que ara sedran quatre- però que són una sola obra. Com tots els grans, Roger Costa-Pau no escriu llibres sinó un sol llibre: el que ha de contenir el pols, les tensions i contradiccions de la seva vida poètica.

Però Roger Costa-Pau té dues cares. La del silenci poètic i la de l'activista cultural. Amb una elabora pacientment la seva obra, reclós a casa seva, en la calma verda de Sant Daniel. Amb l'altra s'implica en projectes editorials, escriu en diaris i revistes, i aobretot manté un compromís actiu amb la vida cultural de Girona, on ha coordinat i portat a terme desenes de recitals poètics, especialment les cinc edicions (2003-2007) del cicle anusl Poesia al cànter, al Museu d'Art. Que per cert, lamentablement aquest any ja no podrà coordinar perquè els comptables de la cultura han decidit que no tenia prou (?) públic.

Sembla ser, però, que hi ha encara més cares ocultes. Un Roger Costa-Pau irònic, que s'expressa mitjançant el llenguatge dramàtic, contraposat a le seriositat lírica.

Si tenim en compten com n'arriba a ser de difícil, per a un dramaturg català, donar a conèixer la pròpia obra (pensem en Palau), potser la cara dramàtico-irònica de Roger Costa-Pau no l'acabarem de conèixer mai del tot. I seria una llàstima quedar-nos a mitges, haver de dir, amb versos seus, que a la fi "no han sabut de tu / més que la fenedura / aquest vague / endevinar-te".

* Article publicat alsuplement Girona, de La Vanguardia del 23/05/08

Encara en queden!.........Quina barra!!

Tremp Colegiata de Santa María

El rector de Tremp demana als fidels que no vagin a la presentació d'un llibre d'en Pep Coll

El rector de Tremp recomana als seus fidels en el Full Dominical que no vagin demà a la presentació de la novel.la de Pep Coll Les senyoretes de Lourdes, per considerar-la "irrespectuosa" amb Santa Bernadeta i amb Lourdes. Coll dubta que el capellà "hagi llegit el llibre" i l'acusa de censura. L'obra va rebre el premi Sant Jordi, el que per el capellà és un altra sarcasme, al dur el premi el nom d'un sant. /P. Echauz, 20/05/08.

dissabte, 17 de maig de 2008

En Jordi Garcia ens recomana... tres llibres

El primer "El llop estepari", de Herman Hesse. Un llibre dur però a la vegada potent que recrea la vida d'un personatge solitari que queda encisat per un món bohemi i perillós. Bon llibre.

La segona recomanació és "Dissabte", de Ian McEwan. Un llibre molt descriptiu que narra la vida del protagonista durant un dissabte qualsevol. La història transcorre en un dia i està força elaborada, des dels esdeveniments que hi passen fins a les cabòries, les paranoies i els pensaments del protagonista.

Finalment recomano especialment "Corazón tan blanco", de Javier Marias. Per a mí un llibre fascinant sobretot en la descripció i els diàlegs en algunes escenes. Francament genial.

Ara estic amb altres llibres. D'aquests, però, en parlarem més endavant.

dimarts, 13 de maig de 2008

Retalls de lectura ( Vicenç Pagès Jordà) - La joventut eterna de Joan Salvat-Papasseit

Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963)

Foto: Web de l'autor

La joventut eterna de Joan Salvat-Papasseit

Article publicat a "DES DEL JARDÍ", Presència, diumenge 11 de maig de 2008

Com és que, nascut un llunyà mes de maig del segle XIX, Joan Salvat-Papasseit encara conserva l'atracció dels lectors més joves?

En primer lloc, perquè va morir als trenta anys, més gran que James Dean però més jove que el Che Guevara. Les fotografies el presenten aturat en una joventut fosca i malcarada, amb un gest a mig camí entre Franz Kafka i Kurt Cobain.

En segon lloc, perquè a més de jove era modern, que llavors volia dir avantguardista. Dins aquest moviment va seguir el futurisme, que era la tendència més radicalment moderna. Les conseqüències més visibles van ser el menyspreu per la rima, pel metre, fins i tot per la sintaxi (com salta a la vista als cal.ligrames). De la llibertat en el vers a la llibertat en les idees: l'anarquia va ser la translació a l'escena política d'aquesta modernitat furiosa.

En tercer lloc, el tarannà de Salvat-Papasseit era juvenil. Defensava la sinceritat, l'autenticitat, l'exaltació, l'arrogància, la insolència. El seu heroi era el corsari que no sabia ni els fills que tenia. En l'erotisme, Salvat-Papasseit és juvenil fins a l'utopisme: als seus poemes no hi ha problemes tècnics ni morals, no hi ha absència ni melanconia, sinó una intensitat amorosa immarcessible, entre idealista i procaç: "I tot és Primavera: / i tota fulla, verda eternament". La seva visió de les relacions sentimentals se situa en el pol oposat a la d'Ausiàs March.

Afegim-hi, finalment, l'extracció humil, l'orfenesa, l'autodidactisme, les feines no qualificades ("Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll"), la mort per tuberculosi, i obtenim un perfil puríssim. Fill de fogoner, estudia fins als dotze anys, s'insereix de petit en l'engranatge laboral, escriu poemes i manifestos que a la nit enganxa per les parets de la ciutat, es casa, té dues filles i una amant, es mor. Com una estrella del rock and roll, viu de pressa, mor jove i deixa un bonic cadàver. Aquest és Salvat-Papasseit, l'autor de l'òpera rock titulada El poema de la rosa als llavis, el caçador d'estels que odiava els paraigües i estimava Edison, el nostre Jim Morrison, l'home que va deixar instruccions encara vigents: "Escopiu a la closca pelada dels cretins."

diumenge, 11 de maig de 2008

Retalls de lectura (Miquel Berga) - "Poetes"

Miquel Berga (Salt, 1952)

Foto: Google.

Article publicat a "la columna" (contraportada), del diari EL PUNT, el diumenge 11 de maig de 2008.

Poetes

Els poetes són una cosa molt seriosa i, la música a banda, no hi ha art més essencial que el de la poesia. L'ofici de poeta (al pobre Brossa li van posar "paleta" al DNI quan ell va dir alfuncionari que era poeta) és reservat a uns pocs escollits. Els que ho són de veritat saben que aquest és el tret dominant i definitori de la seva personalitat. En la tradició romàntica el poeta es veia a si mateix com un profeta, un visionari que marca les lleis auntèntiques del món. En algun esmorzar que vaig fer a casa d'Agustí Bartra, retornat de feia poc de l'exili mexicà, la seva dona, Anna Murià, anunciava la seva inminent arribada a la taula dient: "Ara ve el poeta". És a dir, l'anomenava per l'ofici i no pas pel nom de pila. "Què ha somiat avui el poeta?", li preguntava abans de la primera queixalada al croissant i ell, amb tota naturalitat, li responia: "Avui el poeta ha somiat una paraula". I seguíem esmorzant. Definir la poesia obliga a formulacions suggeridores que freguen la tasca impossible d'explicar l'innombrable. S'ha dit que la poesia deu ser allò que, per força, es perd en la traducció. O que la poesia és allò que Milton va veure quan va quedar cec. Tant li fa. Sense la veu dels poetes una cultura -si és que pot existir amb aquesta mancança- queda sense el moll de l'os. Per això és important celebrar-los. Aquesta columna, de fet, s'està escribint per recordar que Joan Margarit fa avui setanta anys. Llarga vida al poeta! Margarit, fill de la Segarra, deu ser el més gran d'una colla que ja ha entrat a la seixantena -Comadira, Español, Rovira, Marí, Oliva...- que ha mantingut i renovat la tradició poètica catalana. Margarit pensa que la poesia ens permet viure la vida amb la màxima dosi de veritat que podem suportar i també que el poeta és una estranya mena de místic que ens ajuda a gestionar el terror del món. Només un poeta com ell pot explicar-nos que s'entra a la vellesa "com una barca que ha apagat els llums / i el motor en la nit, quan entra a port, / però que dins la fosca continua / relliscant en silenci per les aigües".

divendres, 9 de maig de 2008

"LECTURES" : Lluís Lucero llegirà els seus poemes

Dimarts, 20 de maig, a les 8 del vespre, al Centre Cívic de Sant Narcís

Lluís Lucero llegirà els seus poemes

Lluís Lucero Comas, (Girona el 28 /05/67), és llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa com a professor de francès en un Institut d’Ensenyament Secundari.

Des de l’any 2000 –quan guanyà el IV Premi de Poesia Francesc Ortiz de Riudarenes-, coordina i presenta la primera part de la “Nit de Poetes” que el setembre de cada any, des de en fa catorze, té lloc a les escales de Sant Martí de la ciutat de Girona. Ha format part del “Col·lectiu Veus” –autors i lectors de poesia-, amb el qual ha participat en diversos recitals. També ha participat activament en algunes presentacions de llibres i en altres lectures públiques de poesia –a la Llibreria 22, a la Casa de Cultura de Girona, a Can Ninetes de Santa Eugènia, a la Fundació Rodríguez-Amat de les Olives, a Ràdio Arrels de Perpinyà. També ha coordinat i guiat l’itinerari poètic “Poetes i ciutats: un passeig per Girona” en el marc d’Ara Poesia: XII Festival de Poesia de Girona l’octubre del 2007. Des de fa un temps codirigeix amb M. Rosa Font i Roger Costa-Pau la col·lecció “poesia al cànter” de CCG eds.

Bibliografia:

- "Postals Romanes", Revista de Girona (maig-juny 1995)

- Obnoxia, dibuixos de Mar Vivó Codina, "SENHAL", 60 (Girona, hivern de 2000)

- “El brollador de la Devesa”, locus amoenus, Revista de Girona (juliol-agost 2005)

- “Casa Salietti”, Revista de Girona (novembre-desembre 2006)

- “Interior 1948”, Trobada de poetes a vora la pintura d’Esther Boix, Girona, CCG 2008

-“Cella memoriae. Dos abrils a Romanyà”,Recrear Rodoreda Romanyà,Càtedra M.A.Anglada, UdG- Diputació de Girona, 2008

De la seva obra poètica, aquest poema n'és una mostra:

COM EN UN QUADRE DE TADEMA

[Musa recolzada en un pilar, Museo del Prado, Madrid]

.

Què hi ha sota el mantell que el cos t’abriga?

Què esperen els teus ulls que miren l’aire?

Què estrenys en el teu puny de dits confosos?

Què amaga el fals pilar on et recolzes?

.

Cal creure que no són pas records fòssils,

desferres en allau d’una altra vida,

ferides mal tancades que supuren

humors com d’ombra i tacte de camèlia.

.

Potser el perfum només d’uns dies plàcids

passats en companyia de paraules,

de cossos, de jardins, d’arbres que enyores.

.

Potser l’aura només de nits amb lluna

com un mirall d’argent que reflecteixi

les flors d’abril fragants i cristal·lines.

divendres, 2 de maig de 2008

Entrevista a TV Girona: EL CLUB DE LECTURA "SANT NARCÍS"

El Club delectura Sant Narcís a "La ciutat dels llibres"

Dimecres passat, 30 d'abril, Xavier Carmaniu em va entrevistar, a Televisió de Girona, pel seu programa "La ciutat dels llibres".

Després de les primeres preguntes, per centrar el tema, sobre què són els Clubs de lectura, el perquè dels mateixos, el seu funcionament, qui en pot formar part, etc... l'entrevista es va concretar en el nostre Club.

Vaig tenir l'oportunitat d'explicar-ne els orígens, comentar quins llibres hem llegit, què fem, a més de llegir i fer tertúlia sobre el que llegim, la nostra progressió que ha fet que formem dos grups, l'existència d'aquest blog, etc...

Alguna de les activitats les vam poder comentar amb més detall, com el Premi de Narrativa 2008, del que estem en plena 3a convocatòria; el cicle de poesia i poetes de "Lectures" i l'anunci, per després de vacances d'estiu, d'un nou cicle de similars característiques, aquest, però, dedicat a narrativa i narradors; la presentació de llibres, la propera convocatòria d'un concurs-exposició de fotografia, etc...

També vam parlar amb detall del Punt de lectura de Sant Narcís, de la nostra insistència en que es crees, com a embrió d'una possible i futura biblioteca, de l'interès de l'Ajuntament en posar-lo en marxa, i dels serveis que ofereix.

En fi, crec que ha estat una bona iniciativa de TV Girona, una bona oportunitat per parlar dels clubs de lectura en general i per a donar-nos a conèixer nosaltres en particular i explicar tot el que fem i pensem fer.