LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dissabte, 18 de desembre de 2010

TERCERA XERRADA DEL CICLE "EL PLAER DE LLEGIR" - Pep Admetlla

el plaer de llegir

Tercera xerrada del Cicle "El plaer de llegir", Cicle de xerrades sobre literatura i la lectura. 

Totes les informacions les trobareu al blog: http://elplaerdellegir1.blogspot.com


Dimarts 21 de desembre, a les 8 del vespre, al Centre cívic Sant Narcís, la tercera xerrada del Cicle "El plaer de llegir" a càrrec de Pep Admetlla: "L'EUPALINOS COM A EXCUSA I ALTRES LECTURES".

diumenge, 14 de novembre de 2010

SEGONA XERRADA DEL CICLE "EL PLAER DE LLEGIR" - Margarida Casacuberta


Segona xerrada del Cicle "El plaer de llegir", Cicle de xerrades sobre literatura i la lectura i ctivitats paral·leles. 

Totes les informacions les trobareu al blog: http://elplaerdellegir1.blogspot.com

Dimarts 16 de novembre, a les 8 del vespre, al Centre cívic Sant Narcís, la segona xerrada del Cicle "El plaer de llegir" a càrrec de Margarida Casacuberta, que ens parlarà dels CLÀSSICS CATALANS CONTEMPORANIS.

dimarts, 9 de novembre de 2010

ELS LLIBRES QUE LLEGIM ELS CLUBS DE LECTURA - NOVEMBRE 2010


El grup B del Club de lectura Sant Narcís llegeixen "Yo acuso". És un recull dels discursos i assaigs de la parlamentaria holandesa d'origen somalí Ayaan Hirsi Ali. En aquests articles relata la situació de la dona en el món islàmic i en defensa els seus drets. Analitza la situació del món musulmà i les causes de la situació precària dels països islàmics. 
La somalí Ayaan Hirsi Ali es una feroz crítica del ulticulturalismo y de la incapacidad del mundo islámico para afrontar una Ilustración que devuelva los derechos a las mujeres y acabe con la sumisión a Dios. 
Hirsi Ali está harta, con toda razón, de occidentales empeñados en fomentar y en financiar la educación religiosa de los inmigrantes musulmanes y de sus hijos.

El grup A del Club de lectura de Sant Narcís llegeixen "Els jugadors de Whist", de Vicenç Pagès Jordà. ¿Es poden revisitar els últims trenta anys sense nostàlgia ni revengisme? ¿Es pot ambientar una novel·la a Figueres utilitzant referents de la cultura pop? Els jugadors de whist demostra que sí. Als vint anys, la filla del protagonista es casa amb un pelao que condueix una mini-retroexcavadora. A mesura que la boda avança, ressorgeix un passat que inclou un castell, un joc, una mort, un Empordà que no és de postal. La novel·la comença com El pare de la núvia, però després s’empelta de Mystic River i d’American Beauty.



El Club de lectura de poesia llegeixen "Ecce Homo", d'Agustí Bartra.


Un arc de sols immòbils s´estenia sobre el món
i al nord de la teva ànima s´alçava un menhir
de plenilunis...
.
Ajaguda en un llit de quars allunyaves un vent
mort de la teva gorja, mentre les algues
et posaven braçalets,
.
i arribaven llaguts i besos,
tendresa d´aigua i jonc,
un silenci amb el seu pont a l´esquena...

(Fragment de la cinquena elegia)
Novembre, 1964

dimecres, 27 d’octubre de 2010

OLOR DE COLÒNIA

Ahir, al Club de lectura, vam gaudir de la visita de la Sílvia Alcántara per fer la tertúlia sobre el seu llibre "Olor de colònia".
Ens va parlar de com va iniciar l'escriptura de la novel·la, de com varen anar apareixent els personatges, més enllà dels que en un principi havia pensat i de què volia mostrar amb el que anava escrivint: explicar de quina manera es vivia en aquell món tancat i gris on tot ho decidien el capellà i l'amo de la fàbrica. Tot es feia allí. Era el lloc on es creixia, voltats de tot allò que els era necessari: l'escola, l'església, el lloc de treball, les botigues, la vivenda... 
Només es valorava el treball, tothom havia de treballar: els homes, les dones i els infants així que assolien l'edat de fer-ho que era quan acabaven els "estudis", és a dir les "quatre regles" i llegir i escriure.
Un món, en definitiva, proper a un esclavatge en el que el que la submissió era la regla, en el que el silenci era la norma.
L'homenatge de l'autora ha estat, amb l'escriptura d'Olor de colònia, justament això, "donar veu" a totes aquelles persones que no la varen varen poder fer sentir durant tants anys.  

La tertúlia ha format part del Cicle "El plaer de llegir".

dilluns, 25 d’octubre de 2010

SÍLVIA ALCÁNTARA - Tertúlia sobre OLOR DE COLÒNIA


Demà a les 8 del vespre, al Punt de lectura de Sant Narcís (Centre cívic), els dos grups del Club de lectura Sant Narcís faran la seva tertúlia habitual, en aquesta ocasió, conjunta, amb Sílvia Alcántara autora de la novel·la Olor de colònia.

La tertúlia serà oberta a tothom que vulgui assistir-hi. 



Amb aquest enllaç es pot veure i escoltar un vídeo que recull una entrevista feta a l'autora, al programa L'hora del lector, el març de 2009: http://www.tv3.cat/videos/1075719

dimarts, 19 d’octubre de 2010

XERRADA INAUGURAL DEL CICLE "EL PLAER DE LLEGIR"

el plaer de llegir
Avui comença el Cicle "El plaer de llegi", Cicle de xerrades sobre literatura i la lectura i activitats paral·leles. Totes les informacions les trobareu al blog: http://elplaerdellegir1.blogspot.com

Aquest vespre, a les 8, al Centre cívic, xerrada inaugural del Cicle "El plaer de llegir" a càrrec de la Mariàngela Vilallonga que ens parlarà del CLÀSSICS GRECOLLATINS.

dilluns, 13 de setembre de 2010

SENYORS DELS MOTS - Article de Manel Ballester


Acte d'entrega dels premis 2010

SENYORS DELS MOTS
(V Premi de Narrativa 2010 de Sant Narcís, Girona) 

En aquest país nostre tan donat a la convocatòria de premis literaris de tota mena, secundats per una veritable rècula d’aspirants a les més o menys consistents glòries literàries, el benefici o perjudici dels quals és objecte de més d’un dubte i de dos, n’hi ha alguns l’existència dels quals se justifica sola, i és que oferir la possibilitat i l’espai, l’estímul, a una part bàsicament delimitada de la població i amb un horitzó d’”expectatives” dins del camp literari també acotat, de fer conèixer, de treure a fora coses que un o una qualsevol de nosaltres ha anat escrivint sense pensar en la seva publicitat directa o bé que un o una porta a dins sense haver-se atrevit a fer el pas endavant d’escriure-les, sense cap altra prima que el pur plaer (o dolor) obtinguts a l’hora d’escriure-ho i el de mostrar-ho als altres, és raó suficient perquè se li atorgui (al premi) cèdula d’habitabilitat completa dins el devenir social i cultural de cada dia. És, de fet, la microactivitat maonera múltiple realment existent arreu que basteix o permet (en fertilitza el sòl) que es basteixin a la llarga els casals literaris principals de la llengua. Al capdavall, la llengua és de tots i entre tots la fem. Passem.

Enguany, el primer i el segon premis de la convocatòria han estat adjudicats, respectivament, a Miquel Pascal i Pujadas, d’Olot, i Oriol Ponsatí-Murlà, de Girona. Tots dos per un recull de contes de substància palpable si bé de característiques diferents.

El conte ha estat definit de moltes maneres i sovint i no tornarem ara sobre el tema. Diguem només que dels diversos trets que se li atribueixen n’hi ha dos que, al nostre parer, són més definidors, més essencials que els altres: la intensitat i la densitat. És a dir, la situació o argument han d’estar plantejats d’una manera intensa, i han de ser dits amb la més gran economia de paraules possible, hi han d’estar condensats. Ni un mot de més. Aquesta és la raó que subjau a l’èxit dels anomenats micro-relats o microcontes, que poden consistir en una sola frase. Un dels més famosos, si no el que més, del gran uruguaià Augusto Monterroso, fa així:

Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.

Autors de l’anomenada de Poe o Txèjov, per posar tan sols dos exemples entre moltíssims més, han estat autors remarcables de contes, igual que, en català, Calders o Trabal i, ara, Monzó, tots ells autèntics senyors d’aquests dominis. 
Anant als premiats. Miquel Pascal, el primer premi, presenta un bloc de 32 contes, que titula “Instantànies urbanes”, tot fregant la ratlla no ben determinada que separa el conte normal del micro. Els seus textos s’avenen consaiderablement, pel que fa a la forma, als dos trets que s’han esmentat abans com a bàsics del gènere: la intensitat, tot i que desigual de l’un a l’altre text, es conjumina amb una condensació duta a l’extrem, fins al punt que ara i adés adquireixen color gairebé d’aforisme, de paradoxa o de proposició, a voltes amb caramulls d’absurd. Dos exemples:

Set

Era jove i tenia una gran set de coneixement. Sadollava precàriament aquesta ansietat dia rere dia. Finalment va trobar una font de raig ample i abundós cabdal. Gaudí de cada instant, de cada segon, mentre saludava el senyor de les tenebres.

Exactitud

Vaig ser tan exacte expressant la meva opinió que el meu oponent no va dubtar en construir-me en la meva cara un massís muntanyós. Vist el detall es diria que pot ser Montserrat i tot.

Oriol Ponsatí-Murlà obtingué el segon premi amb un recull de 10 contes (ell en diu microcontes) que titula “I no saber què fer-ne”. Els seus textos són manifestament més llargs, segueixen un discurs lògic de final quasi sempre sobtós, imprevisible o il·lògic, i són d’un nivell literari alt i treballat, vull dir que l’espontaneïtat (aparent) que sovint es percep en Pascal aquí és elaboració i polit final, per dir-ho d’alguna manera. L’autor sap què mourà al lector (i a ell mateix, esclar: si ja no “funciona” en l’autor no funcionarà en el lector) i en busca la complicitat. I ho aconsegueix. Coi que sí. És impossible, per la llargada dels textos i les característiques d’aquest espai, reproduir-ne íntegrament cap, però us en faig a mans un fragment del que m’ha semblat un dels millors per obrir boca:

El llum

Un repic violent de campanes desperta E en el precís instant que endinsava per quarta vegada el ganivet de l’embotit entre les costelles del seu pare. Gira maquinalment el cap per veure quina hora marca el ràdio-despertador. Gairebé tres quarts d’onze. Aleshores s’adona que entre ell i la tauleta de nit, hi ha un altre cos. E enfonsa la cara plana en el coixí, aguanta un moment la respiració i s’esforça a recordar. Res. Li balla vagament pel cap haver quedat amb algú, la nit abans, segurament per anar a prendre alguna cosa. És evident que no va tornar sol a casa, però amb qui ha dormit? ...




Us en recomano la lectura. No us n’imaginaríeu el que segueix i de quina manera.

Els podeu trobar publicats al diari digital El dimoni de Santa Eugènia (http://www.eldimoni.com/)
i, aviat segurament, al Blog del Club de lectura de Sant Narcís (http://clubdelecturasantnarcis1.blogspot.com/).

Busqueu-los, val la pena.





Manuel Ballester

dilluns, 9 d’agost de 2010

RELATS GUANYADORS V PREMI NARRATIVA 2010


El Dimoni de Santa Eugènia de Ter http://www.eldimoni.com, ha publicat els treballs guanyadors del V Premi de narrativa 2010, en la categoria de majors de 17 anys: Instantànies Urbanes, de Miquel Pascal, d'Olot i I no saber que fer-ne. 10 microcontes, de 'Oriol Ponsatí-Murlà, de Girona.
Ambdós són reculls de relats breus.

Els podeu llegir íntegres punxant els següents enllaços:


dilluns, 2 d’agost de 2010

CLUB DE LECTURA PER A JOVES - Volem començar el mes d'octubre!!



El Punt de lectura de Sant Narcís ens hem proposat posar en marxa després de l'estiu el Club de lectura per a joves. Només cal que reunir les condicions que s'especifiquen al cartell i acostar-se, per fer la inscripció, al Centre Cívic del barri o bé trucar a en Lluís Gil o enviar-li un correu.
La coordinadora i conductora del Club serà la Cristina Juher, amb qui es concretaran els detalls de funcionament: lectures, com obtenir els llibres, dia de la tertúlia...

Amb aquest ja serem els dos grups del Club de narrativa, el de Poesia i el Jove. No està gens malament. 
Escampeu la notícia! 

dimecres, 28 de juliol de 2010

ELS LLIBRES PER SETEMBRE DELS NOSTRES CLUBS DE LECTURA - Lectures d'estiu

El grup A (narrativa) llegeix aquest estiu Bearn, de Llorenç Villalonga
 [Palma de Mallorca, 1897-1980].

Bearn és una novel·la de maduresa, de la maduresa d'en Llorenç Villalonga. A les catàstrofes grotesques de dona Obdúlia Montcada i de Palmira i a la neurosi i civilitzada melancolia d'Alícia Dillon i Sílvia Ocampo ha succeït el seny de Maria Antònia, exquisidesa femenina entrevista ja per l'autor des de la seva primera obra i que sembla contrafigurar persones que li han estat, al món, particularment estimades. (http://lletra.uoc.edu)

El grup B (narrativa) llegeix aquest estiu La casa de la memoria,
de Lucia Graves [Devon, Gran Bretanya, 1943]

"El barri jueu situat al casc antic de Girona amagava una història dins les seves humides parets de pedra. Cinc segles han hagut de passar perque la vida del call jueu retorni a l'espai de la nostra memòria gràcies a Lucía Graves. "La casa de la memoria" es la història d'una part del poble jueu quan, un matí  d'abril de 1492, reben la terrible notícia de que han de deixar casa seva i sortir del regne dels Reis Catòlics cap a altres paisos en els quals encara  hacia otros países en los que pudieran ser todavía bien recibidos. Un acontexement que canvia radicalment la vida d'Alba, la jove protagonista"... (www.ucm.es)

El Club de lectura de poesia llegeix aquest estiu Joan Maragall 
[Barcelona, 1860-1911)

El Club de lectura de poesia llegeixen aquest estiu l'obra poètica de Joan Maragall, del que enguany es commemora el cent cinquanta aniversari del seu naixement i els cent anys de la seva mort.

dimarts, 22 de juny de 2010

JOSÉ SARAMAGO . IN MEMORIAM

José Saramago
Saramago a Playa Quemada, Lanzarote (Canàries) (Foto: El País)

Ha mort José Saramago, al que, segons explicava Olga Merino, ahir, a El Periódico de Catalunya, a les pàgines de icult/cultura"l'haurien d'haver batejat com José de Sousa, que és com es deia l'home que el va engendrar, però el funcionari de torn al registre civil va decidir afegir pel seu compte el motiu amb el que es coneixia a la família al poble: els saramago. Aquest és el nom en portugués d'una planta de les crucíferes semblant a la que en castellà es coneix com a jaramago, un rave silvestre, una mala herba que brota a la vora dels marges, un ferratge bast que va servir per menjar en temps de fam."

En un fragment, a El País es pot llegir: ...La literatura és el que fa inevitable pensar.
És la paraula escrita, la que hi ha al llibre, la que fa pensar... (fragment d'una entrevista a Alphalibros.)


Vaig començar a llegir Saramago amb El evangelio según Jesucristo -llibre que seria condemnat per la jerarquia catòlica portuguesa i exclós com a candidat al Premi Literari Europeu-, exclusió que va motivar l'exili voluntari de Saramago a Lanzarote . Després ja molts altres varen vanir rodats: Memorial del convento, El año de la muerte de Ricardo Reis, Ensayo sobre la ceguera, La balsa de piedra, Viaje a Portugal, El hombre duplicado, La caverna... i els seus contes!
Saramago ens deixa una obra important, polèmica sens dubte però d'una lucidesa aclaparadora, i, fidel als seus orígens, que varen presidir la seva vida, el testimoni, la defensa i la lluita contra totes aquelles causes que ell considerava injustes. En el començament del seu discurs d'acceptació del Nobel -l'any 1988- deia ..."L'home més savi que he conegut en tota la meva vida no sabia ni llegir ni escriure." i, més endavant una frase definitòria i contundent ..."Només callaré quan em mori. Vivim en un sistema que ha portat el capitalisme a la gosadia més absoluta i aquesta és una forma evident de totalitarisme."


http://www.elpais.com/articulo/cultura/Exigencia/estetica/compromiso/etico/
elpepucul/20100618elpepucul_6/Tes
...........................................
http://saramago.blogspot.com/

divendres, 11 de juny de 2010

Gironins. MARIA ROSA CULLELL OLIVERAS. Poeta


La propera trobada del Club de lectura de poesia serà el dia 21, a l'hora i lloc habitual i la lectura proposada forma part del poemari de Maria Rosa Cullell, membre del club.
El text que ve a continuació és el corresponent a la secció "GIRONINS", que cada divendres publica al suplement de Girona, de La Vanguardia, l'Oriol Ponsatí-Murlà, també membre del Club. Aquest va ser publicat el 28 de maig de 2010.


Interessar-se per tot: viure poèticament

Tot just fa una setmana, naixia a Girona una nova iniciativa, promoguda per l'Associació Ad´Art. Es diu Domèstica i durant dos dies (20 i 21 de maig) ha convertit cases particulars, seus d'entitats i comerços del centre de Girona en escenaris d'exhibició de fotografia, pintura, dansa, poesia, música... Una de les participants d'aquesta primera edició de Domèstica ha estat la infatigable Maria Rosa Cullell Oliveras (Anglès, 1965), que hi ha presentat Poesia a la carta. Qualsevol persona que, a Girona, acostumi a assistir a recitals de poesia l´haurà coneguda. No no més perquè és oient i rapsoda habitual d'esdeveniments poètics sinó perquè és la mena de persona sempre disposada a col·laborar activament en tota mena d'accions innovadores i que aportin vida a la ciutat. El periple vital de Maria Rosa Cullell ens dibuixa una persona d'una inquietud infinita i sempre disposada a convertir la seva vitalitat poètica en un instrument d'expressió personal i d'aproximació als altres. Hi deu haver poques coses per les quals la Maria Rosa no s´hagi interessat. Al seu Anglès natal, amb el grup de teatre La Bambolina, va iniciar-se en l'art dramàtic.També a Anglès se li va despertar la passió per la poesia gràcies al seu contacte amb l´Associació Cultural Floricel. Ha estat voluntària com a enllaç de protocol en la delegació governamental de Moçambic en els Jocs Olímpics del 92, ha actuat al Festival de Teatre Amateur (Fitag) de Girona, ha actuat en el migmetratge Ypandèmia, dirigit per Jaume Casas i seleccionat al Festival de Cinema de Girona, ha recitat en la mostra d'art efímer Caos Total, de Figueres, o al festival d'art MaMa de Madremanya, ha col·laborat durant tres anys com a locutora radiofònica al programa La Roda, de Ràdio Sant Gregori, i és rapsoda habitual de les Nits Poètiques al Lateral i dels recitals a El Cafè, de Girona. Una de les coses que més sorprén, però, de  Maria Rosa Cullell és que combina amb tota naturalitat el cultiu de les lletres i dels números (és funcionaria de la Diputació de Girona i a les hores de feina remena moltes més factures que no pas poemes) i segurament això l'ha portat a formar part del comité organitzador del Banc del Temps a Girona, una iniciativa amb més d'un centenar de socis que aporten al banc hores de dedicació personal, una inversió que dóna com a interès únic l'intercanvi de coneixements i d'experiències. El ventall d'inquietuds de Maria Rosa Cullel sembla inacabable. O potser no. Potser podríem aplicar-li aquella dita antiga que diu: Sóc humà,i res d'humà no m'és alié.

dijous, 10 de juny de 2010

ACTA DEL JURAT V PREMI DE NARRATIVA 2010


Josep Campmajó i Núria Martí (membres del jurat)
Lluís Gil (secretari del jurat)
Marti Carreras (president A.V.)

ACTA DE LA REUNIÓ DEL JURAT DEL V PREMI DE NARRATIVA 2010

El jurat del V Premi de Narrativa 2010, premi convocat pel Club de lectura Sant Narcís, de l'Associació de Veïns del barri de Sant Narcís, de Girona, s'ha reunit en el dia d'avui, quatre de juny de dos mil nou, a les 12:00 h. al Centre Cívic de Sant Narcís, seu de l'esmentada Associació, per deliberar a l'entorn de les narracions rebudes en els termes i terminis establerts en les bases de la convocatòria.
S'han rebut un total de 48 originals, dels quals, d'acord amb les categories de participació que a les esmentades bases s'especifiquen, 47 pertanyen a la categoria A (majors de 17 anys) i 1 a la categoria B (fins a 17 anys).

El jurat, format per Núria Martí (escriptora i professora de llengua catalana), Josep Campmajó (escriptor i empresari) i Feliu Antúnez (metge i escriptor), atenent als seus judicis i valoracions, han acordat proclamar els guanyadors següents:

Categoria A (majors de 17 anys)

PRIMER PREMI, dotat amb 750 euros i el trofeu “Numulit de Sant Narcíus”i, a l'obra “Instantànies Urbanes”, presentada amb el pseudònim El gatot, l'autor de la qual és Miquel Pascal, d'Olot.

SEGON PREMI, dotat amb 450 euros i el trofeu “Numulit de Sant Narcís”, a l'obra “I no saber què fer-ne. 10 Microcontes”, l'autor de la qual és Oriol Ponsatí-Murlà, de Girona.

Categoria B (menors de 17 anys)

El jurat ha considerat declarar deserts els premis d'aquesta categoria.

Ha actuat com a secretari del jurat, sense vot, Lluís Gil, coordinador del Club de lectura Sant Narcís, convocant del Premi.

Sant Narcís, a quatre de juny de dos mil deu.

dimarts, 8 de juny de 2010

V PREMI DE NARRATIVA 2010 - SANT NARCIS - COMÈDIA MUSICAL

L'amic Pere García, home de teatre i crític teatral, que va assistir a l'estrena d'aquest espectacle al Teatre de Salt, amb motiu dels premis 3 de Març, i que també ho va fer diumenge passat al Teatre del Centre cívic de Sant Narcís, amb motiu de l'acte d'entrega dels guardons als guanyadors del V Premi de narrativa 2010, ens ha enviat la seva crítica:


Els animals de la faula de EL LLIBRE DE LES BÈSTIES de RAMÓN LLULL, són una excusa per retratar algunes de les facetes més tenebroses de la condició humana. Per això, quan l’any 1995 COMEDIANTS van decidir fer un espectacle teatral a partir del text de Llull, emprant tota la seva desbordant fantasia i una gran maquinaria escènica van aconseguir una funció amb escenes bellísimes, però sols en comptats moments l’espectacle mostrava la tendresa amb que l’autor es mirava els animals presentats, tot i què el que en retratava, n’era la part més fosca.

A l’entrega dels PREMIS 3 DE MARÇ de Salt, vam tenir un petit tast del espectacle teatral titulat BESTIARI, fet pels germans TITON i FERRAN FRAUCA amb música de JOAN SADURNÍ, a partir del poemari L’ALTRE LLIBRE DE LES BÈSTIES, original de SALVADOR SUNYER  i AYMERIC. Diumenge passat, i dins els actes d’entrega d’un altre premi literari –V PREMI DE NARRATIVA 2010, del Club de Lectura de Sant Narcís-, formant part de la programació de la Festa Major del barri, n’hem vist una nova, que no definitiva versió, corregida i augmentada.
A mida que va creixent l’espectacle va creixent la nostra admiració, ja que què a partir d’uns medis més que limitats, un piano i quatre ninots, la poesia i màgia dels textos de SUNYER arriben a l’espectador, de totes les edats, explicats amb una gràcia extraordinària per uns  grans “rondallaires”, que no sols saben explicar, si no que a més canten i ballen de meravella. Dominadors dels recursos escènics tenen ben repartit el joc i mentre la TITON es mou amb gran seguretat en els moments musicals, en FERRAN li serveix de perfecte contrapunt en els narratius. A la versió vista a Sant Narcís, hi hem descobert més gestualitat sàviament col.locada i una petita coreografia amb la que aconsegueixen un dels moments més aplaudits de la funció, i que van haver de repetir a petició del públic.

La música de JOAN SADURNÍ, te un paper fonamental dins l’espectacle, adaptada molt encertadament a cada bestiola que s’ha de representar. Un ventall de diferents estils musicals es desplegat al llarg de la funció i enduts per la nostra afició al teatre musical, confessarem que l’havanera-tango per “la vaca” va ser el moment  més lluït d’una representació plena d’encerts.

SADURNÍ va dir al final, que esta treballant en nous temes (nous animals), per completar el BESTIARI, esperarem en candeletes que el treball arribi a la seva fi. Llavors  en gaudirem un altre cop “a tutti pleni”. Però si us plau, no us aparteu del camí seguit fins ara. Es el més dret per aconseguir un producte que hauria de tenir una  llarga, llarga vida.  


Pere García Vidal
Fotos: Lluís Gil