LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dimarts, 22 de juny de 2010

JOSÉ SARAMAGO . IN MEMORIAM

José Saramago
Saramago a Playa Quemada, Lanzarote (Canàries) (Foto: El País)

Ha mort José Saramago, al que, segons explicava Olga Merino, ahir, a El Periódico de Catalunya, a les pàgines de icult/cultura"l'haurien d'haver batejat com José de Sousa, que és com es deia l'home que el va engendrar, però el funcionari de torn al registre civil va decidir afegir pel seu compte el motiu amb el que es coneixia a la família al poble: els saramago. Aquest és el nom en portugués d'una planta de les crucíferes semblant a la que en castellà es coneix com a jaramago, un rave silvestre, una mala herba que brota a la vora dels marges, un ferratge bast que va servir per menjar en temps de fam."

En un fragment, a El País es pot llegir: ...La literatura és el que fa inevitable pensar.
És la paraula escrita, la que hi ha al llibre, la que fa pensar... (fragment d'una entrevista a Alphalibros.)


Vaig començar a llegir Saramago amb El evangelio según Jesucristo -llibre que seria condemnat per la jerarquia catòlica portuguesa i exclós com a candidat al Premi Literari Europeu-, exclusió que va motivar l'exili voluntari de Saramago a Lanzarote . Després ja molts altres varen vanir rodats: Memorial del convento, El año de la muerte de Ricardo Reis, Ensayo sobre la ceguera, La balsa de piedra, Viaje a Portugal, El hombre duplicado, La caverna... i els seus contes!
Saramago ens deixa una obra important, polèmica sens dubte però d'una lucidesa aclaparadora, i, fidel als seus orígens, que varen presidir la seva vida, el testimoni, la defensa i la lluita contra totes aquelles causes que ell considerava injustes. En el començament del seu discurs d'acceptació del Nobel -l'any 1988- deia ..."L'home més savi que he conegut en tota la meva vida no sabia ni llegir ni escriure." i, més endavant una frase definitòria i contundent ..."Només callaré quan em mori. Vivim en un sistema que ha portat el capitalisme a la gosadia més absoluta i aquesta és una forma evident de totalitarisme."


http://www.elpais.com/articulo/cultura/Exigencia/estetica/compromiso/etico/
elpepucul/20100618elpepucul_6/Tes
...........................................
http://saramago.blogspot.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari i pots escriure el que et sembli d'interès per publicar. Tu escriu, tindràs resposta.