La setmana intercultural (Fundació SER.GI.) i el Club de lectura "Sant Narcís"

La Setmana Intercultural i el Club de lectura Sant Narcís i Ed. Accent presenten el llibre de poesia amazic

«Sol cec, poemes d'amor i de lluita»

DIMARTS 1 de juliol, al Centre cívic Sant Narcís, a les 8.30 del vespre, presentació recital del llibre Sol cec, poemes d'amor i de lluita a càrrec d'Oriol Ponsatí, coordinador de l'editorial Accent; Raffaella Salierno, coordinadora del programa Escriptor Refugiat del Pen Català; i Carles Castellanos, traductor del llibre. A continuació es recitarà una selecció del poemari en amazic a càrrec de l'autor, Salem Zenia; i en català, a càrrec de Lluís Gil, coordinador del Club de lectura Sant Narcís; Lluís Lucero, poeta i veí del Güell-Devesa; i Fanny Farreres, membre de la Fundació SER.GI.

Retalls de lectura ( Oriol Ponsatí-Murlà) El silenci actiu de la poesia

Oriol Ponsatí-Murlà, a l'esquerra, autor del'article

Roger Costa-Pau. Poeta i activista cultural

El silenci actiu de la poesia*

A casa nostra, la poesia viu moments agònics. Mai com ara se n'havia publicat tanta, ni llegit tan poca. Mai com ara el panorama literari català havia comptat amb tants poetastres, però amb una producció inaprofitable. Mai com ara havia estat tan fàcil assistir a un recital de poesia ni tan difícil de sentir-hi alguan cosa passable. La proliferació poètica, la facilitat amb què qualsevol desaprensiu pot no tan sols guixar sinó fins i tot publicar versos, sense haver passat per les mans d'un editor, ens ha fet perdre el nord poètic. Orfes de llum i a la deriva, cerquem fars, punts de referència que ens treguin d'aquest insuportable avançar a les palpentes. Enmig d'aquest caos gairebé obscè, s'hi erigeixen uns quants -pocs-referents que se salven, que ens salven, Entre ells, a Catalunya, indiscutiblement hi tenim Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966).

És especialment pertinent parlar de Roger Costa-Pau ara, un mes just després que les tres parts del seu poemari de haikus I en quí l'ofec? batessin un rècord històric en els premis Ciutat d'Olot, emportant-se'n ell tot sol els tres guardons del premi de poesia Joan Teixidor. Potser aquest triple guardó haurà estat el tret de sortida d'una nova etapa, la de començar a recollir els fruits d'una carrera poètica teixida amb esforç i constància, una carrera de fons que Roger Costa-Pau va començar a còrrer fa una dècada. Des d'aleshores ha publicat Perquè res no ha estat maleït (València: Tàndem, 2002); En el llarg fendir en la nit (Lleida: Pagès, 2004) i Ser d'on no sóc (Vic: Cafè Central, 2007). Sempre en editorials de fora de Barcelona, tot i que ell és nascut a la ciutat comtal. Qui sap si aquest és el càstig -o la benedicció- per haver gosat abandonar la capital i haver decidit viure a províncies...

Tres poemaris -que ara sedran quatre- però que són una sola obra. Com tots els grans, Roger Costa-Pau no escriu llibres sinó un sol llibre: el que ha de contenir el pols, les tensions i contradiccions de la seva vida poètica.

Però Roger Costa-Pau té dues cares. La del silenci poètic i la de l'activista cultural. Amb una elabora pacientment la seva obra, reclós a casa seva, en la calma verda de Sant Daniel. Amb l'altra s'implica en projectes editorials, escriu en diaris i revistes, i aobretot manté un compromís actiu amb la vida cultural de Girona, on ha coordinat i portat a terme desenes de recitals poètics, especialment les cinc edicions (2003-2007) del cicle anusl Poesia al cànter, al Museu d'Art. Que per cert, lamentablement aquest any ja no podrà coordinar perquè els comptables de la cultura han decidit que no tenia prou (?) públic.

Sembla ser, però, que hi ha encara més cares ocultes. Un Roger Costa-Pau irònic, que s'expressa mitjançant el llenguatge dramàtic, contraposat a le seriositat lírica.

Si tenim en compten com n'arriba a ser de difícil, per a un dramaturg català, donar a conèixer la pròpia obra (pensem en Palau), potser la cara dramàtico-irònica de Roger Costa-Pau no l'acabarem de conèixer mai del tot. I seria una llàstima quedar-nos a mitges, haver de dir, amb versos seus, que a la fi "no han sabut de tu / més que la fenedura / aquest vague / endevinar-te".

* Article publicat alsuplement Girona, de La Vanguardia del 23/05/08

Encara en queden!.........Quina barra!!

Tremp Colegiata de Santa María

El rector de Tremp demana als fidels que no vagin a la presentació d'un llibre d'en Pep Coll

El rector de Tremp recomana als seus fidels en el Full Dominical que no vagin demà a la presentació de la novel.la de Pep Coll Les senyoretes de Lourdes, per considerar-la "irrespectuosa" amb Santa Bernadeta i amb Lourdes. Coll dubta que el capellà "hagi llegit el llibre" i l'acusa de censura. L'obra va rebre el premi Sant Jordi, el que per el capellà és un altra sarcasme, al dur el premi el nom d'un sant. /P. Echauz, 20/05/08.