LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dimarts, 22 de juny del 2010

JOSÉ SARAMAGO . IN MEMORIAM

José Saramago
Saramago a Playa Quemada, Lanzarote (Canàries) (Foto: El País)

Ha mort José Saramago, al que, segons explicava Olga Merino, ahir, a El Periódico de Catalunya, a les pàgines de icult/cultura"l'haurien d'haver batejat com José de Sousa, que és com es deia l'home que el va engendrar, però el funcionari de torn al registre civil va decidir afegir pel seu compte el motiu amb el que es coneixia a la família al poble: els saramago. Aquest és el nom en portugués d'una planta de les crucíferes semblant a la que en castellà es coneix com a jaramago, un rave silvestre, una mala herba que brota a la vora dels marges, un ferratge bast que va servir per menjar en temps de fam."

En un fragment, a El País es pot llegir: ...La literatura és el que fa inevitable pensar.
És la paraula escrita, la que hi ha al llibre, la que fa pensar... (fragment d'una entrevista a Alphalibros.)


Vaig començar a llegir Saramago amb El evangelio según Jesucristo -llibre que seria condemnat per la jerarquia catòlica portuguesa i exclós com a candidat al Premi Literari Europeu-, exclusió que va motivar l'exili voluntari de Saramago a Lanzarote . Després ja molts altres varen vanir rodats: Memorial del convento, El año de la muerte de Ricardo Reis, Ensayo sobre la ceguera, La balsa de piedra, Viaje a Portugal, El hombre duplicado, La caverna... i els seus contes!
Saramago ens deixa una obra important, polèmica sens dubte però d'una lucidesa aclaparadora, i, fidel als seus orígens, que varen presidir la seva vida, el testimoni, la defensa i la lluita contra totes aquelles causes que ell considerava injustes. En el començament del seu discurs d'acceptació del Nobel -l'any 1988- deia ..."L'home més savi que he conegut en tota la meva vida no sabia ni llegir ni escriure." i, més endavant una frase definitòria i contundent ..."Només callaré quan em mori. Vivim en un sistema que ha portat el capitalisme a la gosadia més absoluta i aquesta és una forma evident de totalitarisme."


http://www.elpais.com/articulo/cultura/Exigencia/estetica/compromiso/etico/
elpepucul/20100618elpepucul_6/Tes
...........................................
http://saramago.blogspot.com/

divendres, 11 de juny del 2010

Gironins. MARIA ROSA CULLELL OLIVERAS. Poeta


La propera trobada del Club de lectura de poesia serà el dia 21, a l'hora i lloc habitual i la lectura proposada forma part del poemari de Maria Rosa Cullell, membre del club.
El text que ve a continuació és el corresponent a la secció "GIRONINS", que cada divendres publica al suplement de Girona, de La Vanguardia, l'Oriol Ponsatí-Murlà, també membre del Club. Aquest va ser publicat el 28 de maig de 2010.


Interessar-se per tot: viure poèticament

Tot just fa una setmana, naixia a Girona una nova iniciativa, promoguda per l'Associació Ad´Art. Es diu Domèstica i durant dos dies (20 i 21 de maig) ha convertit cases particulars, seus d'entitats i comerços del centre de Girona en escenaris d'exhibició de fotografia, pintura, dansa, poesia, música... Una de les participants d'aquesta primera edició de Domèstica ha estat la infatigable Maria Rosa Cullell Oliveras (Anglès, 1965), que hi ha presentat Poesia a la carta. Qualsevol persona que, a Girona, acostumi a assistir a recitals de poesia l´haurà coneguda. No no més perquè és oient i rapsoda habitual d'esdeveniments poètics sinó perquè és la mena de persona sempre disposada a col·laborar activament en tota mena d'accions innovadores i que aportin vida a la ciutat. El periple vital de Maria Rosa Cullell ens dibuixa una persona d'una inquietud infinita i sempre disposada a convertir la seva vitalitat poètica en un instrument d'expressió personal i d'aproximació als altres. Hi deu haver poques coses per les quals la Maria Rosa no s´hagi interessat. Al seu Anglès natal, amb el grup de teatre La Bambolina, va iniciar-se en l'art dramàtic.També a Anglès se li va despertar la passió per la poesia gràcies al seu contacte amb l´Associació Cultural Floricel. Ha estat voluntària com a enllaç de protocol en la delegació governamental de Moçambic en els Jocs Olímpics del 92, ha actuat al Festival de Teatre Amateur (Fitag) de Girona, ha actuat en el migmetratge Ypandèmia, dirigit per Jaume Casas i seleccionat al Festival de Cinema de Girona, ha recitat en la mostra d'art efímer Caos Total, de Figueres, o al festival d'art MaMa de Madremanya, ha col·laborat durant tres anys com a locutora radiofònica al programa La Roda, de Ràdio Sant Gregori, i és rapsoda habitual de les Nits Poètiques al Lateral i dels recitals a El Cafè, de Girona. Una de les coses que més sorprén, però, de  Maria Rosa Cullell és que combina amb tota naturalitat el cultiu de les lletres i dels números (és funcionaria de la Diputació de Girona i a les hores de feina remena moltes més factures que no pas poemes) i segurament això l'ha portat a formar part del comité organitzador del Banc del Temps a Girona, una iniciativa amb més d'un centenar de socis que aporten al banc hores de dedicació personal, una inversió que dóna com a interès únic l'intercanvi de coneixements i d'experiències. El ventall d'inquietuds de Maria Rosa Cullel sembla inacabable. O potser no. Potser podríem aplicar-li aquella dita antiga que diu: Sóc humà,i res d'humà no m'és alié.

dijous, 10 de juny del 2010

ACTA DEL JURAT V PREMI DE NARRATIVA 2010


Josep Campmajó i Núria Martí (membres del jurat)
Lluís Gil (secretari del jurat)
Marti Carreras (president A.V.)

ACTA DE LA REUNIÓ DEL JURAT DEL V PREMI DE NARRATIVA 2010

El jurat del V Premi de Narrativa 2010, premi convocat pel Club de lectura Sant Narcís, de l'Associació de Veïns del barri de Sant Narcís, de Girona, s'ha reunit en el dia d'avui, quatre de juny de dos mil nou, a les 12:00 h. al Centre Cívic de Sant Narcís, seu de l'esmentada Associació, per deliberar a l'entorn de les narracions rebudes en els termes i terminis establerts en les bases de la convocatòria.
S'han rebut un total de 48 originals, dels quals, d'acord amb les categories de participació que a les esmentades bases s'especifiquen, 47 pertanyen a la categoria A (majors de 17 anys) i 1 a la categoria B (fins a 17 anys).

El jurat, format per Núria Martí (escriptora i professora de llengua catalana), Josep Campmajó (escriptor i empresari) i Feliu Antúnez (metge i escriptor), atenent als seus judicis i valoracions, han acordat proclamar els guanyadors següents:

Categoria A (majors de 17 anys)

PRIMER PREMI, dotat amb 750 euros i el trofeu “Numulit de Sant Narcíus”i, a l'obra “Instantànies Urbanes”, presentada amb el pseudònim El gatot, l'autor de la qual és Miquel Pascal, d'Olot.

SEGON PREMI, dotat amb 450 euros i el trofeu “Numulit de Sant Narcís”, a l'obra “I no saber què fer-ne. 10 Microcontes”, l'autor de la qual és Oriol Ponsatí-Murlà, de Girona.

Categoria B (menors de 17 anys)

El jurat ha considerat declarar deserts els premis d'aquesta categoria.

Ha actuat com a secretari del jurat, sense vot, Lluís Gil, coordinador del Club de lectura Sant Narcís, convocant del Premi.

Sant Narcís, a quatre de juny de dos mil deu.

dimarts, 8 de juny del 2010

V PREMI DE NARRATIVA 2010 - SANT NARCIS - COMÈDIA MUSICAL

L'amic Pere García, home de teatre i crític teatral, que va assistir a l'estrena d'aquest espectacle al Teatre de Salt, amb motiu dels premis 3 de Març, i que també ho va fer diumenge passat al Teatre del Centre cívic de Sant Narcís, amb motiu de l'acte d'entrega dels guardons als guanyadors del V Premi de narrativa 2010, ens ha enviat la seva crítica:


Els animals de la faula de EL LLIBRE DE LES BÈSTIES de RAMÓN LLULL, són una excusa per retratar algunes de les facetes més tenebroses de la condició humana. Per això, quan l’any 1995 COMEDIANTS van decidir fer un espectacle teatral a partir del text de Llull, emprant tota la seva desbordant fantasia i una gran maquinaria escènica van aconseguir una funció amb escenes bellísimes, però sols en comptats moments l’espectacle mostrava la tendresa amb que l’autor es mirava els animals presentats, tot i què el que en retratava, n’era la part més fosca.

A l’entrega dels PREMIS 3 DE MARÇ de Salt, vam tenir un petit tast del espectacle teatral titulat BESTIARI, fet pels germans TITON i FERRAN FRAUCA amb música de JOAN SADURNÍ, a partir del poemari L’ALTRE LLIBRE DE LES BÈSTIES, original de SALVADOR SUNYER  i AYMERIC. Diumenge passat, i dins els actes d’entrega d’un altre premi literari –V PREMI DE NARRATIVA 2010, del Club de Lectura de Sant Narcís-, formant part de la programació de la Festa Major del barri, n’hem vist una nova, que no definitiva versió, corregida i augmentada.
A mida que va creixent l’espectacle va creixent la nostra admiració, ja que què a partir d’uns medis més que limitats, un piano i quatre ninots, la poesia i màgia dels textos de SUNYER arriben a l’espectador, de totes les edats, explicats amb una gràcia extraordinària per uns  grans “rondallaires”, que no sols saben explicar, si no que a més canten i ballen de meravella. Dominadors dels recursos escènics tenen ben repartit el joc i mentre la TITON es mou amb gran seguretat en els moments musicals, en FERRAN li serveix de perfecte contrapunt en els narratius. A la versió vista a Sant Narcís, hi hem descobert més gestualitat sàviament col.locada i una petita coreografia amb la que aconsegueixen un dels moments més aplaudits de la funció, i que van haver de repetir a petició del públic.

La música de JOAN SADURNÍ, te un paper fonamental dins l’espectacle, adaptada molt encertadament a cada bestiola que s’ha de representar. Un ventall de diferents estils musicals es desplegat al llarg de la funció i enduts per la nostra afició al teatre musical, confessarem que l’havanera-tango per “la vaca” va ser el moment  més lluït d’una representació plena d’encerts.

SADURNÍ va dir al final, que esta treballant en nous temes (nous animals), per completar el BESTIARI, esperarem en candeletes que el treball arribi a la seva fi. Llavors  en gaudirem un altre cop “a tutti pleni”. Però si us plau, no us aparteu del camí seguit fins ara. Es el més dret per aconseguir un producte que hauria de tenir una  llarga, llarga vida.  


Pere García Vidal
Fotos: Lluís Gil