LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dimarts, 28 d’abril del 2009

Retalls de lectura - Llibres de paper - Dolors Reig

Llibres de paper*
L’articulista defensa la pervivença del format tradicional dels llibres i repassa les campanyes del Departament d’Educació per promoure la lectura als centres educatius.

Dolors Reig
Girona.

Tot sovint sentim discutir en alguna tertúlia les benaurances del llibre amb suport informàtic davant el clàssic lligall de fulls de paper i la importància del paper escrit enfront la digitalització. Uns parlen d’evitar talar arbres en fer ús de les noves tecnologies i els altres de la importància de poder sentir l’emoció de llegir a través del tacte.
Uns i altres tenen raó, perquè les coses no són blanques o negres ans al contrari i això és el que fa possible el debat, i la balança es decantarà d’un costat o de l’altre, segons el tipus de publicació del qual parlem i l’objectiu del nostre apropament al llibre. No serà el mateix si ho fem per ampliar coneixement o cercar informació, de cares a un treball o un viatge, o si el que busquem amb el llibre és una estona d’evasió, de plaer, d’intimitat, d’aïllament.
Jo sóc de les que pensen que quan de llibres de lectura es tracta no hi ha res com «un conjunt
de fulls escrits o impresos posats en l’ordre en què han de ser llegits». Sobretot si es tracta
d’una novel·la, un llibre de viatges, un assaig, perquè un fet important és el contacte físic amb
el llibre, seguit del tipus de lletra, les cobertes tant per la seva textura com per la il·lustració, fins i tot, a vegades, l’olor que se’n desprèn, el qual aporta un valor engrescador o dissuasiu.
De moment sembla que no hem de patir pels llibres de paper. La publicació de llibres és constant, i una prova recent ha estat Sant Jordi, Dia Mundial del Llibre. Data durant la qual els carrers de les nostres viles s’inunden de llibres, llibreters, escriptors i lectors.
L’escola no queda enrere en el treball per al foment de la lectura. Des de sempre, aquest ha estatun objectiu clar. De mica en mica, les biblioteques escolars han anat prenen forma amb professorat especialitzat, organització de sessions d’explicar contes, elaboració de llibres amb resultats espectaculars de veritables peces d’artesania, etc.
Des del Departament d’Educació s’ha incentivat el naixement i la consolidació de biblioteques amb la creació del projecte d’innovació PuntEdu –no sé per què no li han posat un nom més entenedor com, per exemple, «Biblioteques escolars », «Llibres a l’abast» o «Un llibre, un amic», títol que Amics de la Unesco de Girona va donar al seu projecte de cooperació amb Segundo Montes, el Salvador. Bé, sigui com sigui, el cas és que la mainada de les nostres escoles i els joves dels instituts saben perfectament què és un llibre i poden anar a la biblioteca. És una llavor que s’està sembrant arreu. Esperem que doni uns bons fruits, és a dir, lectors i escriptors.
Però no tot són flors i violes. Sembla ser que a les biblioteques s’ha instaurat una norma que consisteix a llençar els llibres que no han estat demanats en préstec els tres darrers anys.
Me’n faig creus, de la notícia! No hi ha cap altre camí, com podria ser crear campanyes d’apropament a aquests escriptors «passats de moda» o «abandonats»? Potser haurem d’apadrinar-los? Una altra notícia trista ha estat el tancament de la llibreria Pla Dalmau.
Mentre Barcelona celebrava l’obertura d’una esplèndida Bertrand a la Rambla de Catalunya,
aquí es produïa el tancament de l’emblemàtica llibreria situada primer a la Rambla de Girona. Quan vam viure el trasllat de la Rambla al carrer dels Vern, alguna cosa va canviar, més enllà de l’espai físic. Ens va doldre haver de prescindir d’aquell càlid espai de fusta i llibres, amb l’editor i llibreter Joaquim Pla al capdavant. A la llibreria nova hi hem continuat trobant la Isabel Pla i el seu equip disposats a atendre’ns, però malgrat la proximitat de Mossèn Cinto, a la llibreria li faltava un quelcom. Potser ara seria el moment idoni per pensar en un reconeixement ciutadà a la tasca de la impremta i llibreria Pla Dalmau i al seu promotor.
I donat que encara som a l’abril no em puc estar de fer una petita tria de llibres molt interessants: L’Alcorà i les dones, una lectura d’alliberament d’Asma Lamrabet, Le petit dico d’aquí deGerard Jacquet, l’opuscle «Maria Àngels Anglada. Dones il·lustres de les comarques gironines, Salt, un munt d’escultures per descobrir de Sara Rosés. Llibres que ens apropen a temes d’actualitat –les religions i la llengua; llibres que ens fan viu el record dels nostres literats –M. Àngels Anglada; libres que són el resultat d’un treball de recerca d’institut, com és el cas del de la Sara. Llibres que ens permeten mesurar el bon estat de salut del món editorial al nostre país. En definitiva, llibres de paper!

*Article publicat al Diari de Girona, al suplement L'AULA, el dimarts 28 d'Abril de 2009

dilluns, 27 d’abril del 2009

CLUB DE POESIA DE SANT NARCIS. ABRIL

Deu cèntims.

L’ànima infatigable, sàvia i generosa de l’Oriol Ponsatí fa possible que cada mes un grup de gent ens trobem per parlar de i escoltar poesia, bona poesia. De vegades clàssics, de vegades radicalment contemporanis, autors de tota mena han anat passant pel club, i, hauria d’afegir, per les nostres mans, orelles i emocions. Cada trobada és, mai tan ben dit, un privilegi.

A sobre, l’última trobada va ser enriquida amb la presència i el coneixement, llarg, del poeta gironí Camacho Grau, valor sòlid de la poesia més actual que, crec, no necessita presentació.

L’autor, aquesta vegada, era dona, gironina i joveníssima, Maria Cabrera Callís (1983), i va ser present a la trobada, cosa que mai li agrairem prou ateses l’hora i el “públic” assistent. Això ens va permetre disfrutar de la seva recitació, intensa, dels poemes (o fragments, ja que l’autora veu el llibre com un sol poema) alhora que escoltar-la responent les nostres preguntes o intervenint en la discussió.

La poesia de Maria Cabrera és dura, sense concessions a la retòrica, l’artifici o la divagació. De vers molt despullat, però elaborat, per col·locar en cada moment i en cada lloc la paraula propícia, la duresa arriba al lector (almenys en aquest que escriu) sense cotó fluix, descarnada i pesant. Com una Pizzarnik, si salvem distàncies, maneres i lloc. Una poesia que se’t pot desplomar al damunt si no hi vas previngut:

Si em pinto de negre

el blanc dels ulls

ja ningú em diferenciarà

de la mort

Creuant els carrers

del teu autoodi

...

Visions de la pena

mil formes en l’ombra

i la incertesa de no saber

quina pertany a què

si és que encara et pertany res

El ventre de la balena és fosc. I el gran mamífer, en ell mateix, constitueix un món, per l’antiguitat, pel volum, per la possibilitat de desaparèixer; si voleu, per la monstruositat. Al·legoria de l’altre món, humà i únicament nostre? El lector dirà; al capdavall, la poesia, quan surt de la mà del poeta, deixa de pertànyer-li: la re-crea —o crea, a seques— tal vegada el lector que la fa existir (ex-sistere), i la interpreta.

La poesia de Maria Cabrera Callís m’ha semblat, a més, una poesia autèntica, com la poeta mateixa, i dic això perquè massa vegades, llegint poesia jove (poesia de joves, soi disant, poetes), he trobat versificacions i predicacions d’una pretesa profunditat que m’han semblat artificials i buides.

Us la recomano.

Manuel Martínez Ballester (forma part del Club de lectura de poesia)

*** Jonàs, Maria Cabrera Callís, Galerada, Cabrera de Mar, 2004

divendres, 17 d’abril del 2009

Retalls de lectura - Mitja lliura de somriure de lluna - Eva Vàzquez

Dolors Garcia i Cornellà ha publicat més de cinquanta llibres
de narrativa infantil i juvenil. Foto: LLUÍS SERRAT.

«Mitja lliura de somriure de lluna»*

16/04/09 - GIRONA - eva vàzquez

Fa quasi 25 anys que es dedica a la literatura i és una de les autores més premiades dins el gènere infantil i juvenil, dins el qual ha publicat ni més ni menys que 54 llibres, alguns, amb més de quinze edicions, que aviat és dit. Però Dolors Garcia i Cornellà (Girona, 1956) continua lamentant la marginalitat a què es condemna una dedicació que li exigeix embridar el llenguatge a la mida justa per convidar al joc sense caure en el desbocament, per donar a cada història la dosi adequada de misteri i fantasia sense perdre mai de vista el món. Com que hi té experiència i ofici, no tem aquests perills; en tot cas, només el del cansament, que esquiva justament escrivint, d'una manera àgil i precisa, veloç i tot, com un cavall al trot. «És que si hagués de passar-me tres anys escrivint el mateix llibre, em moriria d'avorriment», s'excusa ella per la prodigalitat amb què publica. Sap que sovint és aquesta facilitat, l'arma amb què la reproven, com si produir molt per norma hagués de ser un símptoma de malaptesa, però ella va a la seva, guanyant lectors dia a dia, fent amics a les escoles, als instituts, a les biblioteques, donant a les editorials alguns tiratges rècord de fins a setanta mil exemplars. No és això, una escriptora de masses? I en canvi, al voltant, entre la crítica i els mitjans de comunicació, els autors de narrativa infantil i juvenil continuen sent uns proscrits. No només això: quan en fan despuntar algun, no sol ser ni dels més veterans ni dels més bons. «Del mal tracte dels mitjans, ens en queixem sempre: ens tenen arraconats», diu l'escriptora, i això que «escriure per a la mainada no és gens fàcil, eh?», com va puntualitzar amb aparent ingenuïtat el també escriptor Miquel Fañanàs dimarts passat, quan va acompanyar Garcia i Cornellà en la presentació, a la Llibreteria de Girona, dels seus dos últims títols, L'Oleguer i el clan de les Llunes Grises, destinat als lectors més petits, i Xibalbà, el regne de la por, una novel·la adscrita a un gènere juvenil que l'autora vaticina ja caduc, de fronteres molt difuses, perquè qui estableix el límit clar entre un llibre per a adolescents i un altre per a adults? No, mai no és fàcil, escriure, ni tan sols quan els lectors són tan agraïts com el fill petit de la mateixa autora, entregat amb paciència a la lectura mentre la seva mare presentava un llibre inspirat precisament en l'habitació que va haver de cedir-li quan va néixer. D'aquell estudi transformat a corre-cuita en un dormitori infantil va sortir la primera aventura de l'Oleguer, aquest nen que també dorm a l'habitació on havia imaginat tants de contes la seva mare que acaben prenent vida en una mena de sopa de fantasia amb ingredients prou semblants als que la mateixa Garcia i Cornellà fa emulsionar en els seus llibres: «Una cullerada rasa de somnis de papallona, que es veu que són molt dolços, un polsim de llum de sol quan neix, que és molt potent i dóna sabor i energia, mitja lliura de somriure de lluna, que amoroseix el gust i calma els nervis, i cinquanta grams de flor de cotó, que espesseeix».

* Publicat a El Punt el 16/04/2009

[Dolors Garcia i Cornellà és col.laboradora del Club de lectura Sant Narcís en la presentació de llibres i ha estat, els anys 2006 a 2008, jurat del Premi de narrativa, que el Club convoca anualment.]

dilluns, 13 d’abril del 2009

PRESENTACIÓ NOVEL·LA "HORES PROHIBIDES" - NÚRIA MARTÍ

HORES PROHIBIDES DE NÚRIA MARTÍ

Aquesta novel·la –presentada a duo per Lluís Gil i Lluís Lucero dimarts 7 d’abril al Centre Cívic de Sant Narcís- ens fa sentir la veu de dues dones d’una mateixa família: una, Caterina, viu una trasbalsadora història passional a la Girona de les primeres dècades del segle XX i ens l’explica ella mateixa en un aconseguit monòleg interior; l’altra, Anna, procura reconstruir –mitjançant fotografies i records- la història de la pròpia família, remuntant-se fins a l’àvia Caterina, potser com a homenatge o com a estratègia per fer menys aclaparadora la pèrdua recent de la mare. Aquestes dues trames, intercalades i ben travades, se sostenen gràcies al fil d’una llengua versemblant, dúctil, amb ritme i cadències gairebé orals. La brevetat –fou finalista als Premis  Casero de 2007- imposa un encertat ús de l’el·lipsi i de la síntesi expressiva que la fan de lectura intensa i plaent i de relectura enriquidora i obligada.

Lluís Lucero Comas

dimecres, 8 d’abril del 2009

ESTADÍSTIQUES

Dades estadístiques d'avui:

Diari de Girona

L'àrea de Cultura, Educació i Esports de l'Ajuntament de Girona va presentar ahir la memòria de l'any 2008, en què destaquen diferents increments en equipaments municipals o activitats impulsades pel consistori en aquests àmbits. Les notes que els usuaris han atorgat als serveis fruit d'enquestes també ha pujat. Per exemple, les biblioteques han registrat un ascens del 32 per cent en el nombre de visitants, passant dels 240.192 de l'any 2007, als 316.832 de l'any 2008.

El Periódico de Catalunya

A la pregunta "Canviarien el llibre tradicional pel llibre electrònic", hi han hagut 1.353 respostes:
Si.............. 15%
No............  85%

Fonts: Diari de Girona i El Periódico de Catalunya
Imatge: Google

dilluns, 6 d’abril del 2009

IV PREMI DE NARRATIVA 2009 - BASES PER PARTICIPAR

El Club de lectura Sant Narcís-Punt de lectura, convoca el IV Premi de Narrativa 2009 que es lliurarà en el marc de la Festa Major d'enguany del barri (el primer cap de setmana de juny). En aquesta IV edició hi col·laboren l'Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, Curbet Comunicació Gràfica (CCG Edicions) i El Dimoni [www.eldimoni.com].

Les bases a cop de clic: > Bases del IV Premi de Narrativa 2009 [clic aquí, pdf]

Enguany, la novetat és la renovació del jurat que estarà format, com figura a les bases, per Xavier Carmaniu, historiador i periodista, director del programa de TVGirona La ciutat dels llibres; Núria Martí, escriptora i professora de llengua catalana; i Josep M. Clavaguera, lector expert. Actuarà com a secretari, sense vot, Lluís Gil, coordinador del Club de lectura Sant Narcís.

divendres, 3 d’abril del 2009

ELS NOSTRES CLUBS DE LECTURA - ABRIL 2009

El Club de lectura "Sant Narcís" (Grup A), llegeix aquest mes "EL MANUSCRIT DE VIRGILI", de Miquel Pairolí, i farà la tertúlia sobre la lectura el dimarts 28 d'abril, a les 8 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.
(Hi assistirà l'autor)

El Club de lectura "Sant Narcís" (Grup B), llegeix aquest mes "FANNY", de Carles Soldevila, i farà la tertúlia sobre la lectura el dijous 30 d'abril, a les 8 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.

El Club de lectura de poesia, llegeix aquest mes "JONÀS", de Maria Cabrera, i farà la tertúlia sobre la lectura el dilluns 20 d'abril, a 2/4 de 9 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.