Dolors Garcia i Cornellà ha publicat més de cinquanta llibres
de narrativa infantil i juvenil. Foto: LLUÍS SERRAT.
«Mitja lliura de somriure de lluna»*
Fa quasi 25 anys que es dedica a la literatura i és una de les autores més premiades dins el gènere infantil i juvenil, dins el qual ha publicat ni més ni menys que 54 llibres, alguns, amb més de quinze edicions, que aviat és dit. Però Dolors Garcia i Cornellà (Girona, 1956) continua lamentant la marginalitat a què es condemna una dedicació que li exigeix embridar el llenguatge a la mida justa per convidar al joc sense caure en el desbocament, per donar a cada història la dosi adequada de misteri i fantasia sense perdre mai de vista el món. Com que hi té experiència i ofici, no tem aquests perills; en tot cas, només el del cansament, que esquiva justament escrivint, d'una manera àgil i precisa, veloç i tot, com un cavall al trot. «És que si hagués de passar-me tres anys escrivint el mateix llibre, em moriria d'avorriment», s'excusa ella per la prodigalitat amb què publica. Sap que sovint és aquesta facilitat, l'arma amb què la reproven, com si produir molt per norma hagués de ser un símptoma de malaptesa, però ella va a la seva, guanyant lectors dia a dia, fent amics a les escoles, als instituts, a les biblioteques, donant a les editorials alguns tiratges rècord de fins a setanta mil exemplars. No és això, una escriptora de masses? I en canvi, al voltant, entre la crítica i els mitjans de comunicació, els autors de narrativa infantil i juvenil continuen sent uns proscrits. No només això: quan en fan despuntar algun, no sol ser ni dels més veterans ni dels més bons. «Del mal tracte dels mitjans, ens en queixem sempre: ens tenen arraconats», diu l'escriptora, i això que «escriure per a la mainada no és gens fàcil, eh?», com va puntualitzar amb aparent ingenuïtat el també escriptor Miquel Fañanàs dimarts passat, quan va acompanyar Garcia i Cornellà en la presentació, a la Llibreteria de Girona, dels seus dos últims títols, L'Oleguer i el clan de les Llunes Grises, destinat als lectors més petits, i Xibalbà, el regne de la por, una novel·la adscrita a un gènere juvenil que l'autora vaticina ja caduc, de fronteres molt difuses, perquè qui estableix el límit clar entre un llibre per a adolescents i un altre per a adults? No, mai no és fàcil, escriure, ni tan sols quan els lectors són tan agraïts com el fill petit de la mateixa autora, entregat amb paciència a la lectura mentre la seva mare presentava un llibre inspirat precisament en l'habitació que va haver de cedir-li quan va néixer. D'aquell estudi transformat a corre-cuita en un dormitori infantil va sortir la primera aventura de l'Oleguer, aquest nen que també dorm a l'habitació on havia imaginat tants de contes la seva mare que acaben prenent vida en una mena de sopa de fantasia amb ingredients prou semblants als que la mateixa Garcia i Cornellà fa emulsionar en els seus llibres: «Una cullerada rasa de somnis de papallona, que es veu que són molt dolços, un polsim de llum de sol quan neix, que és molt potent i dóna sabor i energia, mitja lliura de somriure de lluna, que amoroseix el gust i calma els nervis, i cinquanta grams de flor de cotó, que espesseeix».
* Publicat a El Punt el 16/04/2009
[Dolors Garcia i Cornellà és col.laboradora del Club de lectura Sant Narcís en la presentació de llibres i ha estat, els anys 2006 a 2008, jurat del Premi de narrativa, que el Club convoca anualment.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari i pots escriure el que et sembli d'interès per publicar. Tu escriu, tindràs resposta.