LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dilluns, 7 de desembre del 2009

DOS RETRATS DE L'ORIOL

Fa uns dies, l'Oriol ens enviava aquest correu:





Benvolguts,

aquestes últimes setmanes ens han deixat dos grans llibreters gironins: en Pere Rodeja (Pere de Can Geli) i en Feliu Matamala (fundador de la llibreria Les Voltes). Per a nosaltres, que passem bona part del temps envoltats de llibres i parlant de llibres, les llibreries són botigues especials, i els llibreters que ara ens han deixat eren l'ànima de dues de les llibreries més importants de Girona.
Us adjunto, per recordar en Pere Rodeja i en Feliu Matamala, dos retrats que els vaig dedicar fa uns mesos a La Vanguardia.


Els dos apunts anteriors a aquest són aquests dos retrats als quals es refereix.

ALLÒ QUE JA NO ES PORTA: L'ESPERIT DE SERVEI - Oriol Ponsatí-Murlà


Pere Rodeja i Ponsatí
Els protagonistes indi s c u t i b l e sd'aquesta setmana (mal sigui una sola setmana a l'any...)són els llibres. Però darrere de cada llibre hi ha una cadena de protagonistes secundaris: l'autor, l'editor, l'impressor, el distribuïdor... i el llibreter. D'aquest últim en depèn, en realitat, la sort final d'un llibre. Només cal que el llibreter amagui un títol en un racó poc visible i no es vendrà. Només cal que el situï a l'aparador o en un lloc destacat de la llibreria i en vendrà tants com vulgui. Ell és qui aconsella el comprador indecís, qui li mostra les diverses edicions d'una mateixa obra, qui li dóna motius per comprar-ne una o una altra. De llibreters que responguin a aquesta descripció, avui a casa nostra, cada dia ens en queden menys. 
Són poc a poc substituïts, devorats, pels supermercats del llibre, on som atesos ser dependents que vendrien amb el mateix interès llibres que remolatxes. A Girona, afortunadament, encara ens en queden uns quants i fins i tot tenim el goig de veure com al costat d'establiments històrics com la llibreria Empúries, la 22, o les Voltes, obren nous comerços, com la Llibreteria. El llorer de la veterania, però, se l'emporta la Llibreria Geli, establerta al número 18 de l'Argenteria des de fa 129 anys. I parlar d'aquesta llibreria és parlar d'en Pere Rodeja (Sarrià de Ter, 1931), en Pere de can Geli, com el coneixen la majoria dels gironins.

En Pere Rodeja Ponsatí (no, no som parents) fa anys que està oficialment jubilat i ha deixat la llibreria en mans d'un altre Pere, el seu fill. Però ha servit els clients de can Geli durant més de 60 anys i és l'ànima d'aquest establiment.
Són molts els parroquians que, quan entren a la llibreria, s'hi dirigeixen directament per
demanar-li un títol, convençuts que la memòria de Pere Rodeja és molt més fiable que qualsevol ordinador. Ell arrufa una mica les celles, fa un moment de silenci i desapareix a la rebotiga, on l'espera un fons imponent de més de 150.000 llibres. Torna al cap d'una estona, no amb un llibre, sinó amb tres edicions diferents del mateix títol i s'entretè el temps que faci falta comentant-les amb el client. Per ell el seu ofici no té altre secret que l'esperit de servei. I aquest esperit, avui totalment démodé, li ha valgut la confiança renovada de
diverses generacions de gironins.
Des de darrere del taulell de can Geli, en Pere Rodeja ha estat testimoni del canvi radical que ha sofert la Girona de les últimes dècades. Al centre de la llibreria encara hi senyoreja una imatge de sant Josep, testimoni dels inicis de can Geli com a llibreria religiosa (Librería de S. José de Francisco Geli). Però sota els ulls de fusta del sant, cada dia hi desfilen menys capellans ensotanats i més estudiants universitàries amb les anques a l'aire. Tanmateix, per en Pere Rodeja, cada client que creua la porta, habitual o esporàdic, és la raó de ser del seu ofici i això ha fet que can Geli visqués amb tota naturalitat els canvis vertiginosos de la Girona contemporània. La història s'ha anat sedimentant poc a poc en els prestatges d'aquesta llibreria, els mateixos prestatges dels quals en Pere Rodeja treia la pols
als catorze anys i davant dels quals ara juga amb les seves nétes.