Retalls de lectura - Llibres de paper - Dolors Reig

Llibres de paper*

L’articulista defensa la pervivença del format tradicional dels llibres i repassa les campanyes del Departament d’Educació per promoure la lectura als centres educatius.

Dolors Reig

Girona.

Tot sovint sentim discutir en alguna tertúlia les benaurances del llibre amb suport informàtic davant el clàssic lligall de fulls de paper i la importància del paper escrit enfront la digitalització. Uns parlen d’evitar talar arbres en fer ús de les noves tecnologies i els altres de la importància de poder sentir l’emoció de llegir a través del tacte.

Uns i altres tenen raó, perquè les coses no són blanques o negres ans al contrari i això és el que fa possible el debat, i la balança es decantarà d’un costat o de l’altre, segons el tipus de publicació del qual parlem i l’objectiu del nostre apropament al llibre. No serà el mateix si ho fem per ampliar coneixement o cercar informació, de cares a un treball o un viatge, o si el que busquem amb el llibre és una estona d’evasió, de plaer, d’intimitat, d’aïllament.

Jo sóc de les que pensen que quan de llibres de lectura es tracta no hi ha res com «un conjunt

de fulls escrits o impresos posats en l’ordre en què han de ser llegits». Sobretot si es tracta

d’una novel·la, un llibre de viatges, un assaig, perquè un fet important és el contacte físic amb

el llibre, seguit del tipus de lletra, les cobertes tant per la seva textura com per la il·lustració, fins i tot, a vegades, l’olor que se’n desprèn, el qual aporta un valor engrescador o dissuasiu.

De moment sembla que no hem de patir pels llibres de paper. La publicació de llibres és constant, i una prova recent ha estat Sant Jordi, Dia Mundial del Llibre. Data durant la qual els carrers de les nostres viles s’inunden de llibres, llibreters, escriptors i lectors.

L’escola no queda enrere en el treball per al foment de la lectura. Des de sempre, aquest ha estatun objectiu clar. De mica en mica, les biblioteques escolars han anat prenen forma amb professorat especialitzat, organització de sessions d’explicar contes, elaboració de llibres amb resultats espectaculars de veritables peces d’artesania, etc.

Des del Departament d’Educació s’ha incentivat el naixement i la consolidació de biblioteques amb la creació del projecte d’innovació PuntEdu –no sé per què no li han posat un nom més entenedor com, per exemple, «Biblioteques escolars », «Llibres a l’abast» o «Un llibre, un amic», títol que Amics de la Unesco de Girona va donar al seu projecte de cooperació amb Segundo Montes, el Salvador. Bé, sigui com sigui, el cas és que la mainada de les nostres escoles i els joves dels instituts saben perfectament què és un llibre i poden anar a la biblioteca. És una llavor que s’està sembrant arreu. Esperem que doni uns bons fruits, és a dir, lectors i escriptors.

Però no tot són flors i violes. Sembla ser que a les biblioteques s’ha instaurat una norma que consisteix a llençar els llibres que no han estat demanats en préstec els tres darrers anys.

Me’n faig creus, de la notícia! No hi ha cap altre camí, com podria ser crear campanyes d’apropament a aquests escriptors «passats de moda» o «abandonats»? Potser haurem d’apadrinar-los? Una altra notícia trista ha estat el tancament de la llibreria Pla Dalmau.

Mentre Barcelona celebrava l’obertura d’una esplèndida Bertrand a la Rambla de Catalunya,

aquí es produïa el tancament de l’emblemàtica llibreria situada primer a la Rambla de Girona. Quan vam viure el trasllat de la Rambla al carrer dels Vern, alguna cosa va canviar, més enllà de l’espai físic. Ens va doldre haver de prescindir d’aquell càlid espai de fusta i llibres, amb l’editor i llibreter Joaquim Pla al capdavant. A la llibreria nova hi hem continuat trobant la Isabel Pla i el seu equip disposats a atendre’ns, però malgrat la proximitat de Mossèn Cinto, a la llibreria li faltava un quelcom. Potser ara seria el moment idoni per pensar en un reconeixement ciutadà a la tasca de la impremta i llibreria Pla Dalmau i al seu promotor.

I donat que encara som a l’abril no em puc estar de fer una petita tria de llibres molt interessants: L’Alcorà i les dones, una lectura d’alliberament d’Asma Lamrabet, Le petit dico d’aquí deGerard Jacquet, l’opuscle «Maria Àngels Anglada. Dones il·lustres de les comarques gironines, Salt, un munt d’escultures per descobrir de Sara Rosés. Llibres que ens apropen a temes d’actualitat –les religions i la llengua; llibres que ens fan viu el record dels nostres literats –M. Àngels Anglada; libres que són el resultat d’un treball de recerca d’institut, com és el cas del de la Sara. Llibres que ens permeten mesurar el bon estat de salut del món editorial al nostre país. En definitiva, llibres de paper!

*Article publicat al Diari de Girona, al suplement L'AULA, el dimarts 28 d'Abril de 2009