LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dimarts, 27 de maig de 2008

Retalls de lectura

Josep Massot - "¿Adiós @ Gutenberg?"

¿Adéu @ Gutenberg?*

La revolució digital imposa noves formes de llegir, escriure i editar

El llibre imprès, 500 anys després de la invenció de l'impremta, segueix sent l'artefacte més eficaç per llegir literatura, però ja és massiva la utilització del suport digital per a textos tècnics, científics, professionals o obres de referència. L’època post-Gutenberg ha començat. Els lectors llegiran de manera diferent; els escriptors escriuran d’una altra manera i els editors canviaran la forma d’editar. La revolució digital no afecta només a un canvi d’hàbits culturals, sinó a la nostra manera de raonar, memoritzar i inclús de conviure. A Espanya, Joaquín Rodríguez ha publicat el llibre més complet i actual sobre el tema. Edición 2.0. Los futuros del libro té dues versions diferents, en llibre paper o pdf descarregable des de http://www.melusina.es/

Del cervell lector... “No existeix una determinació genètica per que siguem animals lectors: és una competència adquirida. Quan els nens aprenen a llegir, ho fan, literalment, per primera vegada”, diu Joaquín Rodríguez... ... “Quan el nen aprén a llegir va modelant les conexions neuronals, desenvolupa la capacitat de la sinapsi, reconeix els caracters i els automatitza...” “El procés dura uns anys i a mesura que ens convertim en lectors experts, aquestes àrees es van especialitzant més...” “Ens tornem, si més no teòricament, més intel.ligents, desenvolupem les capacitats d’abstracció, planificació, inducció i també cognitiva.”

...al cervell digital. ¿Què succeeix amb les noves formes de lectura? Estem aprenent a llegir d’una altra manera. Fins ara llegíem de manera succesiva: inici, desenvolupament, desenllaç. Ara, amb l’hipertext, tenim la possibilitat de llegir desordenadament. Passem, doncs, d’un cervell lector a un cervell digital. Emmagatzemem menys memòria i la projectem més a la web, que es converteix en un transsumpte virtual de la nostra memòria i de la nostra cultura. En segon lloc , “l’àrea de processament realitza cada vegada més tasques simultàniament. Processa la informació cada cop amb més rapidesa, però això no vol dir que comprenguem millor els textos”... ... “Els científics alerten sobre aquest coneixement fugaç i virtual que substitueix al verdader, el que s’obté amb la lectura que et porta a reflexionar i a treballar sobre el que llegeixes.”

L’informe Nielsen. Jacob Nielsen i Hoa Loranger s’han especialitzat en analitzar els usos d’internet. Nielsen conclou que a la web s’escaneja, no es llegeix. Els internautes, segons l’estudi, només llegeixen el 20% del text de les pàgines. Escombren la pantalla amb la mirada i si el promig de paraules per pàgina es de 593, acaben llegint realment una mitjana de 200. Segons l’informe Hábitos de lectura en Catalunya del 2007, el 13,8% d’internautes (no especifica si són estudiants) declara llegir o descarregar literatura des de la xarxa. El 77,7% ho llegeix directament de la pantalla i el 22,3% restant ho imprimeix per llegir-ho en paper.

Escriptura transmedia, ‘fanfiction’. Encara que la literatura, segons tots els estudis, seguirà identificada per més temps al suport paper, son incomptables les biblioteques virtuals (Project Gutenberg, Google...) i les webs que ofereixen descarregar llibres.

L’article segueix posant exemples: “la generació col.lectiva de contingut, la narrativa transmedia, la fanfiction, la participació massiva per a la creació anònima de continguts, la promoció de webs on partint d’escenes o personatges secundaris de novel.les celebres,com Harry Potter, per imaginar històries o nous arguments.”

... A la xarxa hi ha també nombrosos projectes de narrativa digital: Penguin va posar en marxa el projecte Un milió de pingüins: es tractava de construir entre molts una novel.la. We tell stories: encàrrec a autors joves anglesos reinterpretar digitalment obres clàssiques, entre d’altres.

Parla també de l’efecte televisió, dels llibres digitals enfront als llibres paper, del moviment blog, del primer e-book espanyol, i acaba:

Un llibre obert. El paper ja no és el contenidor o el suport d’una sola escriptura registrada d’una vegada per sempre. Ni la tinta una estampació inesborrable. E paper i la tinta electrònica...

L’article ofereix també una taula sobre la caiguda dels índexs de comprensió lectora (Test de lectura de PISA), on Espanya ocupa el darrer lloc.

En un altra anàlisi, d’una enquesta feta als Estats Units, sobre lectura, a Catalunya llegeix amb freqüència el 45,1%; ocasionalment el 14,3%i reconeix no llegir gens el 40,6%. Els que declaren obertament que no els agrada llegir són el 16,8% de la població de més de 14 anys (a Espanya el 19,40%, mentre que els que no saben llegir són el 2,2%. La falta de temps és el principal motiu citat per no llegir més. “A què dedica el temps que abans dedicava a llegir?”, pregunten els enquestadors. A treballar i estar amb la família responen la majoria (74,6% dels catalans). El 7,6% diu que a internet, i el 2,2 a veure la televisió.

Article publicat a La Vanguardia (Cultura) el 25/05/08

Fragments de l'article, traduïts per el Club de lectura

Podeu trobar l'article sencer a La Vanguardia.es

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari i pots escriure el que et sembli d'interès per publicar. Tu escriu, tindràs resposta.