LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dimarts, 13 de maig del 2008

Retalls de lectura ( Vicenç Pagès Jordà) - La joventut eterna de Joan Salvat-Papasseit

Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963)

Foto: Web de l'autor

La joventut eterna de Joan Salvat-Papasseit

Article publicat a "DES DEL JARDÍ", Presència, diumenge 11 de maig de 2008

Com és que, nascut un llunyà mes de maig del segle XIX, Joan Salvat-Papasseit encara conserva l'atracció dels lectors més joves?

En primer lloc, perquè va morir als trenta anys, més gran que James Dean però més jove que el Che Guevara. Les fotografies el presenten aturat en una joventut fosca i malcarada, amb un gest a mig camí entre Franz Kafka i Kurt Cobain.

En segon lloc, perquè a més de jove era modern, que llavors volia dir avantguardista. Dins aquest moviment va seguir el futurisme, que era la tendència més radicalment moderna. Les conseqüències més visibles van ser el menyspreu per la rima, pel metre, fins i tot per la sintaxi (com salta a la vista als cal.ligrames). De la llibertat en el vers a la llibertat en les idees: l'anarquia va ser la translació a l'escena política d'aquesta modernitat furiosa.

En tercer lloc, el tarannà de Salvat-Papasseit era juvenil. Defensava la sinceritat, l'autenticitat, l'exaltació, l'arrogància, la insolència. El seu heroi era el corsari que no sabia ni els fills que tenia. En l'erotisme, Salvat-Papasseit és juvenil fins a l'utopisme: als seus poemes no hi ha problemes tècnics ni morals, no hi ha absència ni melanconia, sinó una intensitat amorosa immarcessible, entre idealista i procaç: "I tot és Primavera: / i tota fulla, verda eternament". La seva visió de les relacions sentimentals se situa en el pol oposat a la d'Ausiàs March.

Afegim-hi, finalment, l'extracció humil, l'orfenesa, l'autodidactisme, les feines no qualificades ("Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll"), la mort per tuberculosi, i obtenim un perfil puríssim. Fill de fogoner, estudia fins als dotze anys, s'insereix de petit en l'engranatge laboral, escriu poemes i manifestos que a la nit enganxa per les parets de la ciutat, es casa, té dues filles i una amant, es mor. Com una estrella del rock and roll, viu de pressa, mor jove i deixa un bonic cadàver. Aquest és Salvat-Papasseit, l'autor de l'òpera rock titulada El poema de la rosa als llavis, el caçador d'estels que odiava els paraigües i estimava Edison, el nostre Jim Morrison, l'home que va deixar instruccions encara vigents: "Escopiu a la closca pelada dels cretins."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari i pots escriure el que et sembli d'interès per publicar. Tu escriu, tindràs resposta.