LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

divendres, 17 d’octubre de 2008

Centenari d'AGUSTÍ BARTRA

Enfeinats amb altres commemoracions, i, per manca de ressò popular i de notícies als mitjans, per poc ens passa per alt el record del centenari d'Agustí Bartra (Barcelona 1908-1980).

Agustí Bartra i Lleonart, Poeta i prosista. Descendent d'una família camperola, passà part de la seva infància a Sabadell. Quan la seva família tornà a Barcelona, entrà a treballar en un magatzem tèxtil. L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a "Amic" i "Meridià". Els seus primers llibres són el recull de contes L'oasi perdut (1937) i el llibre de poemes Cant corporal (1938). Participà en la guerra i s'exilià a la primeria de 1939: passà per diversos camps de refugiats abans d'arribar a París, on conegué l'escriptora Anna Murià, també exiliada,amb qui es casaria i de qui tindria dos fills. L'any 1940 embarcaren cap a la República Dominicana, i després se n'anaren a Cuba i a Mèxic, on havien de fixar llur domicili més estable, fins que retornaren definitivament a Catalunya (1970). Bartra ha anat també als Estats Units, on ha fet tres llargues estades (1949-50, 1961 i 1963). Durant el seu exili ha publicat una vasta obra poètica: L'arbre de foc (1946), Màrsias i Adila (1948), L'evangeli del vent (1956), Quetzalcòatl (1960 en castellà, 1971 en català), Ecce homo (1964 en castellà, 1968 en català), que, ja de retorn a Catalunya, reuní en el volum Obra poètica completa (1971) tot reelaborant algun dels seus llibres. Després ha publicat Poemes del retorn (1972), Els himnes (1974) i la trilogia de Soleia: Rapsòdia de Garí (1972), Rapsòdia d'Arnau (1974) i Rapsòdia d'Ahab (1976). Com a prosista cal esmentar les novel·les Xabola (1942) la versió definitiva de la qual serà Crist de 200.000 braços (1968)i La lluna mor amb aigua (1968), el recull de contes L'estel sobre el mur (1942) i els relats poètics d'Odissea (1953) i Doso (1970). Ha escrit també altres peces teatrals, com El tren de cristall, i ha publicat Una antologia de la lírica nord-americana (1951). Fou, així mateix, un dels fundadors de la revista "Lletres" (1944-47), que es publicà a Mèxic. La seva poesia, inspirada en bona part en la tradició èpica whitmaniana, rep un impuls decisiu de les experiències personals i col·lectives viscudes durant la guerra i l'exili. Les seves obres han estat traduïdes en bona part al castellà i algunes a l'anglès, al francès, al portuguès i a l'italià.

Font: www.joanducros.net

AMOR

Son crit de verge ha mort entre troncs de silenci !
Sent una ombra de fulla adormida al seu front.
Oh que el foc que li daura els parpres la defensi
de tot obscur sanglot ! Evasió del món
-oh ritme cec del cos, música de la forma !-
dins el total panteix d'estrella del seu flanc,
dins l'oblit i aliança amb l'alegria enorme
de la destral ardent que ascla la seva sang...

Del Livre de Marsias. Ed. Pierre Seghers. París 1956
Col. Autour du Monde (Edició bilingüe).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari i pots escriure el que et sembli d'interès per publicar. Tu escriu, tindràs resposta.