ESPRIU EN JAZZ

La Locomotora Negra toca en clau de jazz poemes d'Espriu 

Arenys estrena la peça amb la Coral Sant Jordi 

acompanyant a la banda

MARTA CERVERA. BARCELONA

Inspirant-se en Duke Ellington, Ricard Gili, ànima del grup de jazz La Locomotora Negra, ha creat He mirat aquesta terra, una cantanta jazz sobre poemes de Salvador Espriu (1913-1985). El Teatre Principal d'Arenys de Mar, l'estimada Sinera del poeta, acull avui l'estrena a les 22.00 hores,  protagonizada por 60 cantants de la Coral Sant Jordi i 18 músics de la Locomotora Negra, amés dels solistes Oli Silva Mú (tenor) y Paula Nogueira (soprano). Demà, a las 19.00 hores, es repetirà l'actuació i els díes 19 y 27 de març s'interpretarà al Palau de la Música Catalana, dins del Festival Mil.leni.

L'últim concert es transmetrà en directe per satèlit a vuit cinemes a Mollerusa (Urgell), Tàrrega (Majèstic), Berga (Catalunya), Palamós (Kyton), Valls (JCA Cinemes), Lleida (JCA Rambla), La Seu d’Urgell (Guiu) i Terrassa (Catalunya). «Mai abans había posat música a un text. Es apassionant. A vegades, els poemes em dictaven les notes. Les paraules tenen ritme, només s'ha d'endevinar quin», declara Gili que ha musicat 11 poemes. Entre ells, La pell fa tambor, L’onze de setembre de 1714, Oració al senyor Sant Jordi y Perquè un dia torni la cançó a Sinera.

Va començar a donar voltes a l'idea de crear una cantata el 2003 i tres anys més tard tenia la partitura. «Sona molt eclèctica, com els poemas d'Espriu, que van del més místic i íntim al més sarcàstico, descarnat i reivindicatiu», afirma. «Algunes estan en clau de swing, altres, en canvi, tenen un accent gospel». Una de las coses que més l'ha sorprés és l'increible vigència de les paraules de l'autor del Llibre de Sinera y La pell de brau, la vida del qual va estar marcada per la guerra civil y el franquisme. La seva obra en clau patriòtica, planteja moltes preguntes que encara son objete de debat. REIVINDICACIÓ / La peça gira a l'entorn a cinc eixos: l'amor a la pròpia tierra, el marc geogràfic de l'autor com a escenari de lluites internes seculars, la capacitat del poble català per enfrentar-se a circumstàncies adverses, la preocupació per les flaqueses pròpies de la seva gent i la connivència amb el poder, i un interrogant sobre el futur. «L' obra acaba amb una crida reivindicativa per mantenir la dignitat del país», explica Quim Lecina, director escènic que ha conçebut el concert como una mena de ritual on una actriu introdueix  cada cançò a manera de recitatiu. Mercè Pons se n'encarregarà a Arenys de Mar i Carme Sansa, al Palau de la Música Catalana. 

Font: elperiódico.com, dissabte 14 de març de 2009

Fa uns dies reivindicava Espriu, avui ens arriba aquesta magnífica notícia.