Recordo quan, ja fa una colla d'anys, va caure a les meves mans el primer llibre d'Albert Camus, La Pesta.
Eren anys en els que Camus http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1537 es va convertir en un referent: el seu esperit inconformista, la seva integritat i compromís personal i intel·lectual envers els més febles i contra la injustícia, la seva honestedat -fins a les darreres conseqüències- amb el seu compromís polític amb el Partit Comunista, abandonant-lo per considerar que havien traït als independentistes algerians i per la seva denúncia insistent del totalitarisme estalinista.
Després de La Pesta, seguirien Cal·lígula, Estado de sitio, El mite de Sísif, l'Home revoltat, L'estranger,... I a finals de 1994 l'aparició d'El primer home, publicació pòstuma, de caire autobiogràfic, del manuscrit que es va trobar en el lloc on va morir, a conseqüència d'un accident de cotxe que va succeir la nit del 4 de gener de 1960, a la carretera de Villebrin, a la Borgonya francesa.
Penso que el seu testimoni continua siguent vàlid i la seva obra de plena actualitat. Llegiu-lo i ho veureu.
Aquesta és la carta que va enviar al senyor Germain, el seu admirat i estimat mestre, quan li van concedir el Premi Nobel de Literatura, l'any 1957, publicada a El Primer home.
Eren anys en els que Camus http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1537 es va convertir en un referent: el seu esperit inconformista, la seva integritat i compromís personal i intel·lectual envers els més febles i contra la injustícia, la seva honestedat -fins a les darreres conseqüències- amb el seu compromís polític amb el Partit Comunista, abandonant-lo per considerar que havien traït als independentistes algerians i per la seva denúncia insistent del totalitarisme estalinista.
Després de La Pesta, seguirien Cal·lígula, Estado de sitio, El mite de Sísif, l'Home revoltat, L'estranger,... I a finals de 1994 l'aparició d'El primer home, publicació pòstuma, de caire autobiogràfic, del manuscrit que es va trobar en el lloc on va morir, a conseqüència d'un accident de cotxe que va succeir la nit del 4 de gener de 1960, a la carretera de Villebrin, a la Borgonya francesa.
Penso que el seu testimoni continua siguent vàlid i la seva obra de plena actualitat. Llegiu-lo i ho veureu.
Aquesta és la carta que va enviar al senyor Germain, el seu admirat i estimat mestre, quan li van concedir el Premi Nobel de Literatura, l'any 1957, publicada a El Primer home.
19 de novembre de 1957
Estimat senyor Germain:
Vaig esperar a que s'apagués un xic la fressa que m'ha envoltat tots aquests dies abans de parlar-li de tot cor. He rebut un honor massa gran, que no he cercat ni he demanat. Quan vaig saber la notícia, però, vaig pensar primer de tot amb la meva mare i després en vostè. Sense vostè, sense la mà afectuosa que va estendre al nen pobre que jo era, sense el seu ensenyament i el seu exemple, no hauria succeït res de tot això. No és que doni massa importància a un honor com aquest. Però ofereix, si més no, l'oportunitat de dir-li el que vostè ha estat i segueix essent per a mi, i d'afirmar que els seus esforços, el seu treball i el cor generós que vostè hi va posar continuen sempre vius en un dels seus petits alumnes, que, malgrat els anys, no ha deixat de ser el seu alumne agraït.
L'abraço amb totes les meves forces.
Albert Camus
Sí, per a mi també va ser un dels primers i grans impactes literaris, amb el "greuge" afegit que l'havies de comprar mig de sotamà. Quins temps aquells. I com han "decaigut" França i les seves patums des de llavors. El temps, aquesta piconadora.
ResponElimina