PRESENTACIÓ "EL VIATGE DEL GIRONAUTA" - LLUÍS GIL

TEXT DE LA MEVA PRESENTACIÓ D'"EL VIATGE DEL GIRONAUTA" - Lluís Gil (2 juny 2013)

Lluís Gil i Quim Curbet

"Els argonautes foren els herois de Jàson que a bord de la nau Argo van anar a la recerca del velló d’or. Els navegants de l’Argo.

En Quim, el gironauta no ha viatjat amb vaixell, ni ha anat a la recerca del velló d’or. Ha navegat a peu pla, ha trepitjat el territori, el territori que no para mai de meravellar-lo sempre que s’hi passeja, com diu a la introducció del llibre. Ha visitat 207 pobles. El seu llibre, El viatge del gironauta, ens apropa a aquests pobles i ens mostra allò que els caracteritza, el que els confereix una personalitat pròpia i diferent i també els trets que els fan semblants. Pas a pas, poble a poble, va de comarca en comarca i aprecia les diferències i les semblances. Per davant del lector passa una geografia no només física, precisa i preciosa (l’entorn -la Fageda, l’Albera...; les muntanyes  -El Far, La Salut, El Mont, Santa Brígida...; els boscos i els prats, els camins, els rius, les places, els carrers, els cels, els núvols, i el mar...). 

Discorre també una geografia humana, -en Civi de cal planxista i l’avi de Can Servando-, quan ens parla d’Anglés;  de Ca la Paula, a Castellfollit; de ca la Rosita o de Can Xapes, a Cornellà del Terri. La vida, i la mort, el pas del temps dels autèntics protagonistes dels pobles: les dones i els homes que els habiten. 

La història, les llegendes i els seus protagonistes, els sants, els bisbes, els rectors, el Comte Arnau...

I també la geografia dels llocs, dels edificis, dels monuments, de les esglésies, dels seus campanars i les seves campanes, dels rellotges de sol, de les eres, dels estris i les eines, dels trulls i els cellers...

El gironauta es fixa en tots els detalls: en la flora -les roses, la ginesta, els esbarzers-... i en la fauna –els ocells, els gossos i en les mirades dels gats -algunes, amables; d’altres, indiferents o amenaçadores-. També en els contenidors d’escombreries  i en els taulers d’anuncis dels ajuntaments...

i parla dels fets més transcendents amb imatges que sorprenen. Vegeu sinó com acaba la seva visió de Colera:“...Des del capdamunt d’un carrer costerut una església blanca vigila els seus feligresos, devots de Sant Miquel i, encerclat gairebé per la carretera Nacional que puja ranquejant cap a Portbou, un cementiri espera els colerencs que, cansats de sentir l’etern soroll del ferrocarril, decideixen recloure’s per sempre més en un nínxol insonoritzat als peus de l’Albera”.

El llibre d’en Quim és, en paraules d’ell mateix, un passeig més literari que real, i es pregunta: però qui és que sap on comença la realitat i on acaba la literatura?.

Jaume Cabré, al seu llibre La matèria de l’esperit, escriu: “El lector de literatura –també l’escriptor- és el viatger que transita per terres d’altri amb la màquina de fotografiar a punt, amb el quadern de notes obert, amb l’ànsia de comentar... un paisatge, una reacció, una melodia sentida a mitges. La lectura és la descoberta personal d’un món que se’ns posa a l’abast per voluntat expressa de l’escriptor. La lectura d’una obra literària és el viatge pel món proposat per l’escriptor i, sobretot, per l’estil i la llengua que ens són oferts”... És la resposta a la pregunta que es feia el gironauta?.

Vet açí, doncs, com se’ns fa avinent que les dones i els homes formem un tot amb el territori, amb el país, com un i altre ens complementem i com l’un sense l’altre esdevenim orfes de les pròpies essències".

Imatges: 
fotografia, de Lluís Gil
portada llibre: CCG Edicions