A CAMP OBERT
Venir, venir amb la boca,
amb la mel a la boca, amb el fel,
venir amb els dits, les mans,
amb els peus, amb les ungles,
venir amb tota l’amplada del tors,
amb la riota als ossos,
amb el ventre, amb el múscul,
amb el cor, color d’espera o d’argila,
color d’aram, venir
de dret, damunt les cames dret,
a cada passa un porpra de rovell fos,
sencera la metàl·lica empremta,
rentada, l’escurçó arraulit
a la pedra massissa de la fúria,
venir, venir corrents, a salts,
de genollons, amb tot venint,
amb mi mateix, el propi cos de ploma,
venir de bo, tot jo venir.
I tu, sense saber-me, fugir-me.
* Manel Ballester forma part del Club de lectura de poesia.
Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]
ResponEliminaL'imperdible de ℓ'Àηimα