LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

divendres, 24 d’agost de 2007

Pedres de Girona

El passeig per Pedres de Girona m'ha sorprès i alhora m'ha impactat. He recorregut indrets trepitjats moltes vegades, de gran i de menut, però han estat els d'infant els que més m'han vingut a la memòria. La meva infància, fins als dotze anys, va transcórrer en estret contacte amb les pedres del Barri Vell. Vaig viure al número 1 del carrer dels Alemanys. Al primer col.legi que vaig anar va ser a les Escolàpies -avui Pia Almoina - després als "hermanus" Maristes de la Inmaculada, dits també "els de dalt". Els meus "patis", i de tants altres, on jugàvem, varen ser la Plaça dels Lladoners, la Plaça dels Apòstols i la Plaça de Sant Domènec. El lloc, però, més màgic i misteriós era el cuartel dels Alemanys. No era net com ara, hi entràvem per un forat i d'amagat. Als nostres pares no els agradava. Era tot emboscat i el que havíem de procurar era que no se'ns hi fes fosc. Recordo la meva mare cridant-me des del balcó. I recordo alguns veins: la Magdalena i el seu home, i la Dolors la seva filla; la Rosa, la Sra. Pilar Picó, el rector del Carme, l'Isidre Vicens, en Taberner (impressor), la seva dona i la seva filla la Teresa; en Pradell, un veí un tant misteriós, les monges de La Sopa, i tants d'altres... I recordo també els seminaristes, amb la seva sotana i la faixa vermella que es posaven quan sortien a passeig, de dos en dos, i els canonges i el bisbe Cartanyà -en Pepet vermell-, que li dèiem. I el Calvari -el Camí de la Creu - amb les seves capelles en les que no hi faltaven mai flors -flors dels marges gairebé sempre -, en unes més que en altres, segons es decantava la devoció per una o altra "estació".
Això és un petit bocí dels meus primers anys entre les pedres de Girona. De les pedres n'ha parlat molta gent: capellans, historiadors, narradors, poetes... (és cert que diferents combinacions poden recaure en una sola persona). No seré,doncs, jo qui ara en parli. D'entre el que jo he llegit, sempre he admirat el text que transcric a continuació. És un fragment del començament del llibre "Girona matèria i memòria" d'en Narcís Comadira.

Text (fragment) del llibre "Girona matèria i memòria", d'en Narcís Comadira. Fotografies de Carme Masià. Editat per Editorial Empúries i l'Ajuntament de Girona, en primera edició, el desembre de 1989.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari i pots escriure el que et sembli d'interès per publicar. Tu escriu, tindràs resposta.