LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dimecres, 17 de febrer de 2010

UN POEMA DE CARL SANDBURG - Manel Ballester

Un nou poema que ens envia en Manel Ballester, traducció seva inclosa.

Carl Sandburg (1878-1967) http://en.wikipedia.org/wiki/Carl_Sandburg fou un destacadíssim  poeta nord-americà, fill d’emigrants suecs a Illinois, que exercí el periodisme a Chicago durant molts anys i guanyà els més importants premis de poesia del seu país, havent estat un dels escasíssims poetes al qual li fou concedit el Pulitzer dues vegades. Veieu-ne una petita mostra. Com sempre, a sota hi ha l’original en anglès per qui vulgui llegir-lo directament en aquesta llengua. http://carl-sandburg.com/biography.htm


I. NOIES
Sóc el Gran Camí Blanc de la ciutat.
Si em pregunten quin desig tinc, contesto:
“Noies, fresques com flors boscanes del país,
de rostres joves farts d’estables i vaques,
els ulls frissosos de l’alba per desvelar el meu misteri,
noies esveltes i dúctils de tornejades cames
i arc irresistible a les menudes espatlles,
amb el saber dels prats que ploren suaument en
            les cendres del meu misteri.



II. NO EN QUEDA RES
Arrugues recolzades en els retrets sorgits de qui es capfica
sobre les cares pintades de les dones a
North Clark Street, Chicago


Roses,
roses roges,
esclafades
per la pluja i el vent
igual que boques de dones
colpejades pels punys
d'homes que ho fan sovint.

Oh, les petites roses,
les fulles trencades, 
els pètals  trossejats: tu que li
esventares el roig color
cap al sol
tot just ahir.

III. HOME
Heus aquí el que el meu cor desitja que al món n’hi hagués més:

una nit ho vaig sentir en l’aire, mentre escoltava,
una mare entonant una cançó suau al seu fill, agitat i inquiet
            en la foscor.

.  .  .  .  .  .  .


Aquí teniu l’original anglès.
  
I. CHICKENS
 
I am The Great White Way of the city:
When you ask what is my desire, I answer:
"Girls fresh as country wild flowers,
With young faces tired of the cows and barns,
Eager in their eyes as the dawn to find my mysteries,
Slender supple girls with shapely legs,
Lure in the arch of their little shoulders
And wisdom from the prairies to cry only softly at
          the ashes of my mysteries."
 
                           II. USED UP
 
    Lines based on certain regrets that come with rumination
               upon the painted faces of women on
                   North Clark Street, Chicago
 
               Roses,
             Red roses,
               Crushed
In the rain and wind
Like mouths of women
Beaten by the fists of
Men using them.
     O little roses
     And broken leaves
     And petal wisps:
You that so flung your crimson
     To the sun
Only yesterday.
 
                            III. HOME
 
Here is a thing my heart wishes the world had more of:
I heard it in the air of one night when I listened
To a mother singing softly to a child restless and angry
     in the darkness.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari i pots escriure el que et sembli d'interès per publicar. Tu escriu, tindràs resposta.