UN POEMA DE CARL SANDBURG - Manel Ballester

Un nou poema que ens envia en Manel Ballester, traducció seva inclosa.

Carl Sandburg (1878-1967) http://en.wikipedia.org/wiki/Carl_Sandburg fou un destacadíssim  poeta nord-americà, fill d’emigrants suecs a Illinois, que exercí el periodisme a Chicago durant molts anys i guanyà els més importants premis de poesia del seu país, havent estat un dels escasíssims poetes al qual li fou concedit el Pulitzer dues vegades. Veieu-ne una petita mostra. Com sempre, a sota hi ha l’original en anglès per qui vulgui llegir-lo directament en aquesta llengua. http://carl-sandburg.com/biography.htm

I. NOIES

Sóc el Gran Camí Blanc de la ciutat.

Si em pregunten quin desig tinc, contesto:

“Noies, fresques com flors boscanes del país,

de rostres joves farts d’estables i vaques,

els ulls frissosos de l’alba per desvelar el meu misteri,

noies esveltes i dúctils de tornejades cames

i arc irresistible a les menudes espatlles,

amb el saber dels prats que ploren suaument en

            les cendres del meu misteri.

II. NO EN QUEDA RES

Arrugues recolzades en els retrets sorgits de qui es capfica

sobre les cares pintades de les dones a

North Clark Street, Chicago


Roses,

roses roges,

esclafades

per la pluja i el vent

igual que boques de dones

colpejades pels punys

d'homes que ho fan sovint.

Oh, les petites roses,

les fulles trencades, 

els pètals  trossejats: tu que li

esventares el roig color

cap al sol

tot just ahir.

III. HOME

Heus aquí el que el meu cor desitja que al món n’hi hagués més:

una nit ho vaig sentir en l’aire, mentre escoltava,

una mare entonant una cançó suau al seu fill, agitat i inquiet

            en la foscor.

.  .  .  .  .  .  .

Aquí teniu l’original anglès.

  

I. CHICKENS

I am The Great White Way of the city:

When you ask what is my desire, I answer:

"Girls fresh as country wild flowers,

With young faces tired of the cows and barns,

Eager in their eyes as the dawn to find my mysteries,

Slender supple girls with shapely legs,

Lure in the arch of their little shoulders

And wisdom from the prairies to cry only softly at

          the ashes of my mysteries."

                           II. USED UP

    Lines based on certain regrets that come with rumination

               upon the painted faces of women on

                   North Clark Street, Chicago

               Roses,

             Red roses,

               Crushed

In the rain and wind

Like mouths of women

Beaten by the fists of

Men using them.

     O little roses

     And broken leaves

     And petal wisps:

You that so flung your crimson

     To the sun

Only yesterday.

                            III. HOME

Here is a thing my heart wishes the world had more of:

I heard it in the air of one night when I listened

To a mother singing softly to a child restless and angry

     in the darkness.