LA POSTA DE LA LLUNA
(fragment)
Tal com en nit soliua.
sobre els camps platejats, sobre les aigües,
on el zèfir aleja,
i mil vagues aspectes
i enganyosos objectes
fan les ombres llunyanes
a les ones tranqui.les,
i turons i bardises i cabanes;
al confí del cel, plena,
darrera els Apenins o en la tirrena
fondalada infinita
baixa la lluna; i s'esvaeix el món;
se'n van les ombres, i una
foscor la vall i la muntanya embruna;
orba resta la nit,
i cantant una trista melodia,
de l'astre fugitiu l'últim lluir,
astre que li fou guia, saluda el carreter que fa camí;
igual s'allunya i igual
deixa l'edat mortal
la joventut, En fuga,
van ombres i semblaces
dels feliços enganys: i s'esvaeixen
les velles esperances
en què es recolza la mortal natura.
Abandonada, obscura,
resta la vida. En ella el seu esguard
fixa, confús, el vianant, en va,
cercant pel llarg camí, llarg d'averanys,
meta o raó; i veu
que ell i la humana seu
l'un per a l'altre s'han tornat estranys...
* "Cants". Giacomo Leopardi. Edicions 62 - Empúries (Notes i traduccions de Narcís Comadira)
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
