LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dissabte, 19 de desembre del 2009

XERRADA DE XAVIER CORTADELLAS - "QUÈ ÉS UN CONTE?"


Dimecres passat, 16 de desembre, l'escriptor Xavier Cortadellas ens va explicar què és un conte i quines condicions ha de reunir per ser considerat com a tal. A més, ho va il·lustrar amb cites, comentaris i exemples d'autors especialistes en el gènere, com Borges, Monzó, Piglia, entre d'altres. 
I, entre altres coses, ens va dir que "...un conte ha d'estar escrit amb la voluntat de fer literatura".

dilluns, 7 de desembre del 2009

DOS RETRATS DE L'ORIOL

Fa uns dies, l'Oriol ens enviava aquest correu:





Benvolguts,

aquestes últimes setmanes ens han deixat dos grans llibreters gironins: en Pere Rodeja (Pere de Can Geli) i en Feliu Matamala (fundador de la llibreria Les Voltes). Per a nosaltres, que passem bona part del temps envoltats de llibres i parlant de llibres, les llibreries són botigues especials, i els llibreters que ara ens han deixat eren l'ànima de dues de les llibreries més importants de Girona.
Us adjunto, per recordar en Pere Rodeja i en Feliu Matamala, dos retrats que els vaig dedicar fa uns mesos a La Vanguardia.


Els dos apunts anteriors a aquest són aquests dos retrats als quals es refereix.

ALLÒ QUE JA NO ES PORTA: L'ESPERIT DE SERVEI - Oriol Ponsatí-Murlà


Pere Rodeja i Ponsatí
Els protagonistes indi s c u t i b l e sd'aquesta setmana (mal sigui una sola setmana a l'any...)són els llibres. Però darrere de cada llibre hi ha una cadena de protagonistes secundaris: l'autor, l'editor, l'impressor, el distribuïdor... i el llibreter. D'aquest últim en depèn, en realitat, la sort final d'un llibre. Només cal que el llibreter amagui un títol en un racó poc visible i no es vendrà. Només cal que el situï a l'aparador o en un lloc destacat de la llibreria i en vendrà tants com vulgui. Ell és qui aconsella el comprador indecís, qui li mostra les diverses edicions d'una mateixa obra, qui li dóna motius per comprar-ne una o una altra. De llibreters que responguin a aquesta descripció, avui a casa nostra, cada dia ens en queden menys. 
Són poc a poc substituïts, devorats, pels supermercats del llibre, on som atesos ser dependents que vendrien amb el mateix interès llibres que remolatxes. A Girona, afortunadament, encara ens en queden uns quants i fins i tot tenim el goig de veure com al costat d'establiments històrics com la llibreria Empúries, la 22, o les Voltes, obren nous comerços, com la Llibreteria. El llorer de la veterania, però, se l'emporta la Llibreria Geli, establerta al número 18 de l'Argenteria des de fa 129 anys. I parlar d'aquesta llibreria és parlar d'en Pere Rodeja (Sarrià de Ter, 1931), en Pere de can Geli, com el coneixen la majoria dels gironins.

En Pere Rodeja Ponsatí (no, no som parents) fa anys que està oficialment jubilat i ha deixat la llibreria en mans d'un altre Pere, el seu fill. Però ha servit els clients de can Geli durant més de 60 anys i és l'ànima d'aquest establiment.
Són molts els parroquians que, quan entren a la llibreria, s'hi dirigeixen directament per
demanar-li un títol, convençuts que la memòria de Pere Rodeja és molt més fiable que qualsevol ordinador. Ell arrufa una mica les celles, fa un moment de silenci i desapareix a la rebotiga, on l'espera un fons imponent de més de 150.000 llibres. Torna al cap d'una estona, no amb un llibre, sinó amb tres edicions diferents del mateix títol i s'entretè el temps que faci falta comentant-les amb el client. Per ell el seu ofici no té altre secret que l'esperit de servei. I aquest esperit, avui totalment démodé, li ha valgut la confiança renovada de
diverses generacions de gironins.
Des de darrere del taulell de can Geli, en Pere Rodeja ha estat testimoni del canvi radical que ha sofert la Girona de les últimes dècades. Al centre de la llibreria encara hi senyoreja una imatge de sant Josep, testimoni dels inicis de can Geli com a llibreria religiosa (Librería de S. José de Francisco Geli). Però sota els ulls de fusta del sant, cada dia hi desfilen menys capellans ensotanats i més estudiants universitàries amb les anques a l'aire. Tanmateix, per en Pere Rodeja, cada client que creua la porta, habitual o esporàdic, és la raó de ser del seu ofici i això ha fet que can Geli visqués amb tota naturalitat els canvis vertiginosos de la Girona contemporània. La història s'ha anat sedimentant poc a poc en els prestatges d'aquesta llibreria, els mateixos prestatges dels quals en Pere Rodeja treia la pols
als catorze anys i davant dels quals ara juga amb les seves nétes.

diumenge, 6 de desembre del 2009

EL PATRIOTA CONTUMAÇ - Oriol Ponsatí-Murlà


Feliu Matamala i Teixidor






Catalunya, mancada durant segles dels recursosque que són normals en altres països, com institucions i finançament, ha aconseguit mantenir-se dreta, en gran part, gràcies a la profusió de personatges que s’han estimat la terra i que han desplegat de manera solitària
una activitat titànica. La rauxa i la tossuderia acostumen a ser trets que acompanyen els nostres homenots i, sovint, la naturalesa els concedeix el do de la longevitat.
A Girona, tots aquests trets els trobem concentrats en la figura de Feliu Matamala i Teixidor
(Amer, 1912). Feliu Matamala és dels pocs gironins que ha viscut amb consciència les dues dictadures espanyoles del segle XX, la de Primo de Ribera i la de Franco. La seva catalanitat infrangible es va forjar ben d’hora, amb la influència de mestres com Silvestre Santaló i la fundació als 18 anys de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, entitat especialment
crítica amb la posició de l’episcopat espanyol (hi ha coses que sembla que no canviaran mai).
Delineant de formació, quan va esclatar la guerra, Feliu Matamala va poder evitar anar al front i va servir l’exèrcit republicà en el disseny de maquinària bèl·lica però l’any 1938, per evitar que el seu germà petit fos mobilitzat, va travessar la frontera, on va ser detingut i obligat a tornar a entrar a Espanya.
Després de la guerra, Feliu Matamala aconsegueix crear la seva pròpia empresa de dibuix industrial que un dia s’acabarà convertint en la coneguda papereria Stein i, aprofitant la relativa obertura cultural dels anys 60, l’any 1963 crea, juntament amb una quarantena de socis més, la llibreria Les Voltes, situada en els baixos de Casa Carles.
Les Voltes és una de les poquíssimes llibreries dels Països Catalans on només s’hi poden trobar llibres en català, a més de tot tipus de material independentista com samarretes, bufandes, adhesius o senyeres. Matamala ha vetllat perquè davant de la llibreria no hi falti mai una tauleta amb un o altre manifest a favor d’una causa catalanista i, des de 1983,
ha promogut la creació de documents nacionals d’identitat catalana.
A hores d’ara, la llibreria n’ha tramitat més de 18.000 dels 83.000 que s’han fet arreu de Catalunya.
Una trajectòria com la de Feliu Matamala bé mereixia el seu reconeixement públic. I aquest reconeixement ha arribat, tot i que, com succeeix sovint en aquest país, hom té la sensació que arribaquan l’edat el fa absolutament ineludible. El 2004, Matamala varebre la Medalla Francesc Macià de la Generalitat, i enguany li ha estat concedida la Creu de Sant Jordi i la distinció Ciutadania de l’Ajuntament de Girona. Feliu Matamala era cada any un dels principals impulsors dels actes de celebració de la Diada davant l’Ajuntament de Girona. Enguany, la seva salut no li permetrà sumar-s’hi, però tots nosaltres l’hi farem preesent.


Foto: Arxiu familiar Feliu Matamala 

dijous, 3 de desembre del 2009

ELS NOSTRES CLUBS DE LECTURA - LLIBRES DEL MES DE DESEMBRE


Els Clubs de lectura, aquest desembre llegim:

Grup A, de narrativa, Homes i ratolins, de John Steinbeck. La tertúlia serà el 22 de desembre, a les 8 del vespre, al Punt de lectura de Sant Narcís.

Grup B, de narrativa, L'estepa infinita, d'Esther Autzig. La tertúlia serà el 17 de desembre, a les 8 del vespre, al Punt de lectura de Sant Narcís.

Club de lectura de poesia, Poesies i altres escrits, de Màrius Torres. La tertúlia serà el 21 de desembre, a les 8 del vespre, al Punt de lectura de Sant Narcís.