LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dimarts, 8 d’abril del 2008

El llibre del mes d'Abril (Grup A)

L'any de la Serp
De la contraportada del llibre: "Fugint de la màfia novaiorquesa, el periodista Oriol Rovira arriba a Pequín, des d'on viu de prop tots els esdeveniments d'aquella primavera del 89 marcada pel signe de la Serp: la revolució pacífica dels estudiants, les manifestacions multitudinàries a la plaça de Tiananmen, les intrigues pel poder, la intervenció de l'exèrcit per sufocar els crits de llibertat, la represió. A la capital xinesa coneix Yu Ling, un amor que la dinàmica de la tragèdia col.lectiva farà crèixer amb lamateixa passió que la fe dels estudiants per la seva causa. Segons l'horòscop xinès, però, l'Any de la Serp es caracteritza precissament per la freqüència de les situacions imprevisibles, la inestabilitat i els canvis sobtats i dolorosos, sota la màscara calmosa i retreta de la seva pròpia naturalesa".

De la nota de l'autor, introductora del llibre: " Aquest llibre no és, ni pretén ser, una crònica dels fets ocorreguts a la Plaça de Tiananmen. És una novel.la, una història de ficció que s'enmarca en un determinat context històric i geogràfic. Malgrat tot, però, m'agradaria que el lector hi veiés també el meu particular homenetge al poble xinès, als milers i milers d'estudiants, obrers, intel.lectuals i camperols que van gosar trencar la rigidesa d'un sistema injust i sortir al carrer demanant uns drets que l'Estat els nega sistemàticament. Crec que el seu esperit de lluita necessita de la comprensió i a solidaritat dels països occidentals, preocupats massa sovint pel manteniment de les bones relacions econòmiques i oblidant interessadament el drama d'un poble que malda per viure amb dignitat"

Miquel Fañanàs i Serrallonga va nèixer a Girona l'any 1948. És periodista i escriptor. Col.laborador de diverses publicacions periòdiques, és també autor de Susqueda i altres narracions, Assassinat a la Missa del Gall, Dies Irae, A tant la peça, El secret de l'Arxiu, Un cadàver a Charing Cross.

El llibre del mes d'Abril (Grup B)

A L’edat de ferro , la protagonista és una dona gran a la qual, en començar el llibre, li és diagnosticat un càncer en fase terminal. La senyora Curran viu sola en un barri de blancs de Ciutat del Cap. Una solitud que, a partir d’aquell moment, tindrà com a companyes l’angoixa i el dolor. Una solitud que tractarà de compartir amb la seva filla (que viu lluny, als Estats Units, sense voler saber res del seu país d’origen) a través d’un dietari sense dates on descriu fil per randa un present sense futur que es barreja amb un passat massa present. Antiga professora de llatí ("jo abans vivia de donar veu als morts", explica), la senyora Curran reflexiona sovint sobre el suïcidi –una acció per a la qual li mancarà el sentit de la violència i el valor que requereix: ¿i què fóra una mort més en la quotidianitat de les dotzenes de morts anònimes que constitueixen la sola forma d’abandonar el país?

A partir d’aquell moment, la protagonista només podrà comunicar-se directament amb el senyor Vercueil, un antic mariner negre, un sense sostre que vagareja pel món amb un gos. Aviat s’estableix una relació de curiosa, desigual companyonia, que aconsegueix el seu zènit després que la senyora Curran hagi sofert una violenta agressió i el seu cos inanimat hagi estat abandonat sota el pont d’una autopista. Llavors Vercueil descobreix la seva ànima càlida, que Coetzee descriu amb una tendresa infinita. El marc de l’acció es desenvolupa entre el barri blanc –xalets ben edificats, amb jardins tranquils plens de gossos i gats- i els barris negres, els guetos, on tenen lloc terribles escenes de desolació, de violència, de foc, de ràbia, de por.

La senyora Curran, com abans el David Lurie de "Desgràcia", o l’Elizabeth Costello de "La vida dels animals" mostren amb amarga lucidesa les contradiccions d’aquells que amb la seva lluita contra l’apartheid van aconseguir de foragitar del poder el Partit Nacional al 1994 però que, de sobte, han descobert que aquest només era la pantalla del mal que assota aquell país. Perduda l’esperança d’aconseguir una societat multiracial i tolerant, els antics lluitadors ara s’asseuen al pedrís de la història a contemplar com passa el seu propi cadàver barrejat entre milers d’altres cadàvers. A començaments d’aquest any, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona va oferir una extraordinària mostra del fotògraf sud-africà David Goldblatt, que recollia cinquanta-un anys de treball. Un treball que podria ser el complement gràfic –si calgués- de la vigoria de la trajectòria novel·lística de J.M.Coetzee.

J.M. Coetzee

© Gabriel Vinyals

"LECTURES": Rosa Font llegirà els seus poemes

Dimarts 15 d'abril a dos quarts de vuit del vespre al C.Cívic Sant Narcís

Seguint amb el format "LECTURES", en el cicle de la poesia i els poetes, aquesta vegada ens acompanyarà Rosa Font.

Rosa Font és autora de cinc llibres de poemes: Tres notes i el silenci (1989), Quadern d'Erinna de Telos (1989), Com ombres vives (1996), Aigua llunyana (Premi Vila de Martorell 2001) i La llum primera (Premi de Poesia Festa d'Elx 2005).

És autora també de dues novel.les: Envia'ns un àngel (1999) i L'ànima del freixe (2003).

A més ha escrit articles sobre els poetes empordanesos de la Renaixença i sobre Víctor Català i ha fet estudis sobre l'obra poètica de Josep Carner i sobre l'obra poètica i dramàtica de Jose M. de Sagarra.

Tindrem la sort d'escoltar-la "en directe", llegint la seva pròpia obra, el proper dimarts 15 d'abril.