Alberto Méndez (Madrid, 1941-2004)
"El silencio es un espacio, una oquedad donde nos refugiamos
pero en el que no estamos nunca a salvo.
El silencio no se termina, se rompe..."
Lluís Gil
Girona
Llibre extraordinari!
La cruesa de les situacions que descriu, la tendresa, malgrat tot, que destil.len els seus personatges i la constatació de que la guerra (1936-39), fou un disbarat, de conseqüències encara incalculabes, fan que aquesta obra sigui un testimoni de fins a quin punt la crueltat i la irracionalitat poden aflorar en l’ésser humà. Per sort, però, l'amor i la humanitat també hi tenen el seu lloc.
D’altra banda l’escriptura, àgil, viva, plena de contingut i essencial fan que la lectura sigui difícil d’interrompre i sap greu que el llibre sigui tan curt.
Alberto Méndez va morir pocs mesos després de la publicació de la seva obra, a causa d'un càncer. És la única obra que va escriure.
* Los girasoles ciegos. Anagrama, 2004. 20a edició, maig 2008.
* Fotografia: Google.
