A LA PLATJA DE CHESIL - Ian McEwan

Platja de Chesil (Dorset. Sud de Gran Bretanya) 

Magnífica novel·la de Ian McEwan (Aldershot, G.B. 1948), que centra amb detall els problemes i les angoixes de l'Edward i la Florence en la seva nit de noces, a començaments dels anys 60 a Anglaterra. Al mateix temps, magnífica descripció d'una època plena de tabús i de dificultats en la que es barrejen  les contradiccions i els prejudics, i de com tot això influeix en els personatjes, que, víctimes de la timidesa i de les pors per afrontar la seva sexualitat, veuen i viuen la impossibilitat de culminar el seus desitjos amb espontaneitat i normalitat.  

A la platja de Chesil és una excel·lent obra d'art de la que es frueix des del principi al final. Una magnífica descripció d'una època, d'uns personatges i d'un drama en definitiva,  i una lliçò d'estil i domini de com mantenir l'atenció i la tensió narrativa. Recomanable des de tots els punts de vista.

La tertúlia del Club de lectura, avui, ha estat viva i intensa i la novel·la ha estat altament valorada.

Retalls de lectura - LES MÚSIQUES DE RAHOLA - Manel Mesquita

Les músiques de Rahola

Si feu el silenci, encara és possible que us arribin les notes d'El cant dels ocells, que avui fa unes hores, a les 5 del matí, han sortit del violí de Vladimir Kunça, a la tanca del Cementiri Vell de Girona. Si pareu l'orella, segur que també escolteu –per l'evident efecte màgic que té la 

música– la veu de Titon Frauca interpretant, una hora més tard, Damunt de tu només les flors de Frederic Mompou, des del «ja rdí per a la infància» del carrer del Carme de la ciutat. És molt probable que les notes d'ambdues peces s'harmonitzin amb la resta de músiques del món que també ressonen –si fem  el silenci i sabem parar l'orella– en memòria dels executats, solidaris amb ells i en denúncia dels casos dels que esperen ser-ho. La vigència, allà on sigui, de la pena de mort és un crim. Rahola ho va escriure amb claredat i per això –i per la seva honestedat– va ser afusellat, en aquella terrible hora, avui fa 70 anys, complint la sentència d'un consell de guerra franquista... En els anys immediatament posteriors a aquell infaust 1939, van ser executats 582 veïns de les comarques gironines: 520 a les tàpies del cementiri de Girona, 59 al Camp de la Bota de Barc elona, dos a Lleida i un a Saragossa, segons recull l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme,

 amb seu a Figueres. El pentagrama imaginari, en clau de sol que il·lumina, l'han tancat –no fa gaire– els joves de l'IES Carles Rahola amb la projecció d'un audiovisual a la porta del seminari. Hores abans, Carme Val havia llegit Rahola: «Tornaran a jugar llavors els petits al sol, sobre la sorra neta, enmig de flors i  arbusts. Hi haurà uns llibres a 

mà per als més grandets. Regnaran a la nostra terra pau, justícia, llibertat i treball. I hom recorda rà de tant en tant aquesta  nova guerra d'invasió dels pobles d'Ibèria com un d'aquells pesombres esgarrifosos que no han de tornar més...»

Manel Mesquita

Publicat al El Punt -La Guia-, 15 de març de 2009

ESPRIU EN JAZZ

La Locomotora Negra toca en clau de jazz poemes d'Espriu 

Arenys estrena la peça amb la Coral Sant Jordi 

acompanyant a la banda

MARTA CERVERA. BARCELONA

Inspirant-se en Duke Ellington, Ricard Gili, ànima del grup de jazz La Locomotora Negra, ha creat He mirat aquesta terra, una cantanta jazz sobre poemes de Salvador Espriu (1913-1985). El Teatre Principal d'Arenys de Mar, l'estimada Sinera del poeta, acull avui l'estrena a les 22.00 hores,  protagonizada por 60 cantants de la Coral Sant Jordi i 18 músics de la Locomotora Negra, amés dels solistes Oli Silva Mú (tenor) y Paula Nogueira (soprano). Demà, a las 19.00 hores, es repetirà l'actuació i els díes 19 y 27 de març s'interpretarà al Palau de la Música Catalana, dins del Festival Mil.leni.

L'últim concert es transmetrà en directe per satèlit a vuit cinemes a Mollerusa (Urgell), Tàrrega (Majèstic), Berga (Catalunya), Palamós (Kyton), Valls (JCA Cinemes), Lleida (JCA Rambla), La Seu d’Urgell (Guiu) i Terrassa (Catalunya). «Mai abans había posat música a un text. Es apassionant. A vegades, els poemes em dictaven les notes. Les paraules tenen ritme, només s'ha d'endevinar quin», declara Gili que ha musicat 11 poemes. Entre ells, La pell fa tambor, L’onze de setembre de 1714, Oració al senyor Sant Jordi y Perquè un dia torni la cançó a Sinera.

Va començar a donar voltes a l'idea de crear una cantata el 2003 i tres anys més tard tenia la partitura. «Sona molt eclèctica, com els poemas d'Espriu, que van del més místic i íntim al més sarcàstico, descarnat i reivindicatiu», afirma. «Algunes estan en clau de swing, altres, en canvi, tenen un accent gospel». Una de las coses que més l'ha sorprés és l'increible vigència de les paraules de l'autor del Llibre de Sinera y La pell de brau, la vida del qual va estar marcada per la guerra civil y el franquisme. La seva obra en clau patriòtica, planteja moltes preguntes que encara son objete de debat. REIVINDICACIÓ / La peça gira a l'entorn a cinc eixos: l'amor a la pròpia tierra, el marc geogràfic de l'autor com a escenari de lluites internes seculars, la capacitat del poble català per enfrentar-se a circumstàncies adverses, la preocupació per les flaqueses pròpies de la seva gent i la connivència amb el poder, i un interrogant sobre el futur. «L' obra acaba amb una crida reivindicativa per mantenir la dignitat del país», explica Quim Lecina, director escènic que ha conçebut el concert como una mena de ritual on una actriu introdueix  cada cançò a manera de recitatiu. Mercè Pons se n'encarregarà a Arenys de Mar i Carme Sansa, al Palau de la Música Catalana. 

Font: elperiódico.com, dissabte 14 de març de 2009

Fa uns dies reivindicava Espriu, avui ens arriba aquesta magnífica notícia.

"EL CINQUÈ EN JOC" - Robertson Davies

Magnífica novel·la que descriu amb detall la trajectòria d’un home, Dunstan Ramsay. El relat de la seva vida, primer a Deptford (Canadà), on va nèixer, després la seva participació a la Primera Guerra Munial, a més dels anys d’universitat i el periple per Europa i Amèrica. Les seves relacions, marcades per la subtilesa i la sinceritat en moltes ocasions, amb els personatges que Davies crea per anar teixint una història senzilla i complexa alhora, -la família Dempster (sobretot amb Mary, la mare, i sobretot per les coneqüències de l’accident que va provocar el part prematur d’en Paul); amb Boy Staunton, amb la Leola, amb el mateix Paul, retrobat després en el mag Einsengrim, etc…, però també amb l’amargor i la tsitesa de com podien haver estat aquelles relacions i no van ser.

Manté la tensió i la expectació fns al final i crea una atmòsfera d’intriga permanent que fa que sigui molt difícil interrompre la seva lectura. Des del meu punt de vista molt recomenable. A l’obra de Davies hi ha moltes més coses. És el que fa aconsellable llegir-la. 

De la seva relació amb en Boy Stauton, quan es refereix a ell ( a en Boy), com a persona superficial i a ell (Dunstan), com a espiritual i intel·lectual, em quedo amb les frases: “l’intel·lecte pot arribar a ser un bromista cruel i un amo mesquí”… i “Els joves brillants necessiten oients apagats, de l mateixa manera que les joves boniques necessiten amigues poc atractives”.

 

"INDRETS" - PLAÇA SALVADOR ESPRIU - GIRONA

La Plaça Salvador Espriu

Una reivindicació doble: el poeta i el seu indret a la ciutat

Incomprensiblement, i per motius que desconec, Salvador Espriu, el poeta de Sinera, continúa condemnat a l'ostracisme més absolut al nostre país. Els mitjans i els cercles culturals, en general, no en parlen, ni bé ni malament, simplement no en parlen.

De tant en tant sentim Raimon, com veu que clama en el desert, cantar els seus textos de Les cançons de la roda del temps.

Incomprensiblement, també, a la nostra ciutat, l'indret dedicat a la seva memòria, la plaça que porta el seu nom [al costat de la Plaça del Lleó], està condemnat a la més absoluta deixadesa. 

L'escultura(?), en forma de doble pàgina d'un llibre, que està col·locada en un angle de la plaça, està bruta i pintada de graffitis, de tal manera que el text que hi ha gravat, un fragment del poema Les hores, gairebé no es llegeix. A més, han permés que al costat si hagin instal·lat uns cavallets (atracció de fira) que l'amaga totalment, si es mira des de la Plaça de Catalunya, i els voltants són bruts i deixats. 

Indigne!, tot plegat.

Els versos que hi ha reproduïts han estat una premonició de l'estat en que es troba actualment...

Sota la pluja

arbre, camí, silenci,

vides llunyanes,

sense recança miro

com el meu pas s'esborra.

Potser sí tenia raó Espriu quan va escriure els versos, ben actuals d'altra banda, d'Assaig de càntic en el temple:

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que s’en va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

*  *  * 

De moment ho deixo aquí. Potser valdria la pena d'anar-hi pensant i de fer alguna cosa.

Retalls de lectura - "De memòries i records"

L'historiador Joaquim Nadal va fer la semblança de Rahola

 el dia que es va inaugurar el monument a CArles Rahola,

 de Paco Torres i Monsó, a l'esquerra. Foto: JULI TORRES.

De memòries i records

Els disset sotasignats, membres que foren de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, recorden com la recuperació de Carles Rahola, que diumenge farà setanta anys que va ser executat, va començar el 1976 amb una exposició a la Sala Fidel Aguilar

La memòria és una de les facultats humanes més fàcil de perdre, ja que sovint oblidem moltes coses... perquè no ens fixem en els detalls, perquè no prestem atenció a allò que passa al nostre entorn, o per mil altres qüestions.

Fer memòria és una pràctica molt sana que -diuen- hauríem d'exercitar cada vespre, repassant les accions del dia, de recules, com qui rebobina una cinta –encara que ara ja no se'n rebobinen!– tot recordant les seqüències d'allò que hem viscut i com ho hem viscut per tal de poder rectificar en les accions del dia següent... A vegades, però, quan fem memòria, ens resulta més fàcil recular enllà que no pas fer l'esforç de veure allò que acabem de fer.

Potser per això, en plena eufòria de memorials històrics, ens oblidem del curt, ràpid i important temps de la transició on, en el pas de la dictadura a les primeres eleccions democràtiques, molts joves es van atrevir a reivindicar infinitat de coses proscrites i a iniciar projectes que, alguns dies abans, podien semblar impossibles.

En aquest període de temps, i mentre corria l'any 1976, la revista Presència de Girona va iniciar el «retorn» de Carles Rahola a la ciutat en editar un monogràfic dedicat a la seva vida i a la seva obra. A aquesta iniciativa s'uní l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona «perquè la tasca d'un gironí torni a sortir a la llum, sense que cap boira l'esborri o allunyi» segons un comunicat que va emetre. I ho va fer en l'àmbit que li era propi: organitzant una exposició col·lectiva d'homenatge a Rahola.

L'Assemblea Democràtica d'Artistes gironins havia començat a actuar a la ciutat amb reivindicacions continuades, unes reivindicacions que eren ara consentides ara reprimides, segons bufaven els aires, ja que, en aquells moments, les rígides normes de la dictadura s'havien esberlat i la manca de directrius clares davant els inevitables canvis polítics permetien atrevir-se a riscos impensables poc abans.

L'exposició col·lectiva d'homenatge a Carles Rahola es va basar en una frase seva que va servir de lema a les obres: «...que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos i august de la noble i estimada Girona, ni en qualsevol altre indret del món». Aquesta exposició s'havia d'inaugurar a les Sala Fidel Aguilar de la Rambla el divendres 9 juliol 1976 i va haver de ser ajornada fins el dimarts 13 de juliol per problemes d'autorització per part del Govern Civil de Girona. El mes d'agost es va traslladar –ampliada amb noves col·laboracions– a la Societat l'Amistat de Cadaqués, i el mes de setembre –encara ampliada amb noves obres– a la Fundació Miró de Barcelona.

El 30 de juliol es va fer una ofrena de clavells vermells a la tomba de Rahola, després de refer a peu el trist trajecte que va caminar el condemnat, de la ciutat al cementiri i, arran de les més de dos mil adhesions a l'homenatge que ciutadans, entitats i associacions realitzaren, s'inicià el procés per erigir una escultura –quina execució i despesa va assumir la pròpia assemblea d'artistes– al cor de la rambla gironina, on encara es troba avui. Aquest acte també va servir –a la vegada– per reivindicar que la Rambla (que en aquells temps era la Rambla del Generalísimo) recuperés el seu nom original: Rambla de la Llibertat!

Els membres que foren de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona i que signen avui aquest escrit no reclamen cap mena de reconeixement pel que en el seu moment organitzaren. El que reclamen és més rigor en el rebobinat de la cinta de la història per tal que no quedi cap anella oberta que pugui trencar el fil conductor que ens l'explica. Ja que ens agradi o no, és la història de tots.

Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Lluís Carreras, Joan Casanovas, Narcís Comadira, Montserrat Costa, Maria Crehuet, Jordi Gispert, Montse Guanter, Vicenç Huedo, Bep Marquès, Lluís Mateu, Santi Roca-Delpech Costa, Lluïsa Tarrús, Guillem Terribas, Paco Torres Monsó, Isidre Vicens.

Publicat al Punt el dia 11 de març de 2009

POESIA - Si... - Rudyard Kipling

L'Olga ha deixat escrit un comentari referent a l'apunt (post) Poesia "El tren de Bagdad", de Manuel Forcano, i un poema.

El comentari: "Un bonic poema de viatges individuals acompanyat en la distància pels que ens estimen. Afortunats els que viatgen així".

El poema:

Si...

Si pots conservar el seny enmig de la follia

dels altres que malparlen i dubten del teu seny,

si la fe en tú mateix et fa companyia

i no escoltes ni atures l'onada que t'empeny.

Si vesteixes les hores amb color d'esperança

i a l'odi i a la mentida respons amb cor lleial,

si somnies i el somni pots deixar sens recança

si penses i el que penses no et serveix de dogal.

Si al triomf i al desastre els fas igual mesura 

i si pots esguardar-los amb el mateix cop d'ull,

si no et mous quan la teva aparaula es desfigura

i per aprofitar-la un altre la recull.

Si pots damunt la teva riquessa trossejada

refer amb ls teves eines, riquesa de més preu,

si de la covardia pots esquivar l'unglada

i el cor no se't fa enrera  jugant a cara o creu.

I si perds i començes més jove l'escomesa

lluitant amb ales fresques i cor agossarat, 

que quan la carn se't torni rebuig i mesquinesa

encara la revifi la teva voluntat.

Si el conviure amb el poble la virtut no et fonia

ni amb el tracte amb els reis perds el sentit comú,

si ni amics ni enemics no et roben l'alegria

i si sap el que et conegui que es pot fer de tu.

Si els seixanta segons del minut implacable

per tu són bells i purs i vius com una flor,

no sols et faràs l'amo dela terra admirable

fill meu, seràs un home! Un home de debó!

ELS NOSTRES CLUBS DE LECTURA - MARÇ 2009

El Club de lectura "Sant Narcís" (Grup A), llegeix aquest mes "A LA PLATJA DE CHESIL", d'Ian McEwan,  i farà la tertúlia sobre la lectura el dimarts 31 de març, a les 8 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.

El Club de lectura "Sant Narcís" (Grup B), llegeix aquest mes "EMMA", de Maria Barbal, i farà la tertúlia sobre la lectura el dijous 26 de març, a les 8 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.

El Club de lectura de poesia, llegeix aquest mes "POEMES DE L'ALQUIMISTA", de Josep Palau i Fabre, i farà la tertúlia sobre la lectura el dilluns 16 de març, a 2/4 de 9 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.

II DICTAT OBERT EN CATALÀ

Pel seu interès, publiquem la informació que hem rebut del Servei Municipal de Biblioteques

 

La Biblioteca Antònia Adroher serà una de les seus del II Dictat Obert en Català

El Dictat, que organitzen la 27a Setmana del Llibre en Català i la Fundació Enciclopèdia 

Catalana, tindrà lloc el dissabte 7 de març a les 12h, es farà simultàniament a Barcelona, Girona, Mataró, Olot, Palma i Sant Cugat. En el cas de Girona, es realitzarà a la Biblioteca Antònia Adroher, Can Sunyer, 46. Tel. 972 213 315, realitzant una connexió per videoconferència amb la seu de la Setmana del Llibre. Participar és molt senzill, només cal fer la inscripció prèvia i seguir el dictat que es retransmetrà en directe des de la seu de la Setmana del Llibre en Català que enguany és Sant Cugat. Les inscripcions s’han de fer a través de l’adreça electrònica dictat@setmanallibre.cat Cal fer-hi constar el nom i cognom, el telèfon i el lloc des d’on farà el Dictat. (En el cas de Girona: Biblioteca Antònia Adroher) Totes les persones rebran un correu electrònic de resposta amb la seva butlleta d’inscripció, que hauran de portar el dia del Dictat. També és possible inscriure-s'hi el mateix dia del Dictat a les diferents seus, sempre que la capacitat de la sala ho permeti. La mecànica és la següent: 1. Cal presentar-se abans de les 12h del dia 7 de març a la Biblioteca per poder començar el dictat a l’hora prevista. 2. L’actriu Gemma Brió llegirà un text inèdit de l’escriptor Lluís-Anton Baulenas, guanyador del Premi Sant Jordi 2008. Es farà una primera lectura a velocitat normal. Després es dictarà el text repetint dues vegades cada frase, i en acabat, se'n tornarà a fer una lectura a velocitat normal. 3. A continuació, tothom farà l’autocorrecció del seu dictat a través de la informació que apareixerà en una pantalla i de les explicacions de Pau Vidal filòleg i escriptor que també comentarà els elements del text que presenten més dificultats. Hi haurà premis a la participació i als millors resultats. Tots els participants que lliurin la butlleta d’inscripció a l’organització entraran en el sorteig de premis a la participació. Un cop acabada l’autocorrecció, tots aquells que vulguin participar en els 'Premis als millors resultats', hauran de lliurar el seu Dictat a l’organització fent-hi constar el nom i els cognom, l'edat i un telèfon de contacte. La llista de guanyadors dels Premis es farà pública el diumenge 9 de març a l’envelat de la Setmana del Llibre en Català. Els guanyadors seran avisats per telèfon. Per a més informació es pot consultar la web: www.setmanallibre.cat Es preten, per tant, que sigui una festa de totes aquelles persones que estimen la llengua catalana.

El primer acte públic de l'Anella Cultural

La transmissió i simultaneïtat de l’acte a totes les seus del dictat és possible gràcies a l’Anella Cultural, un projecte comú de diverses ciutats catalanes i que vol interconnectar en banda ampla diversos centres culturals de Catalunya mitjançant Internet 2.0. Aquesta tecnologia permetrà retransmetre actes des d’un municipi a la resta que formin part de l’Anella, accedir a continguts emmagatzemats i realitzar projectes d’innovació i recerca. En el cas de Girona, l’activitat del Dictat representa el primer acte públic pel qual s’utilitza la tecnologia de l’Anella Cultural. 

POESIA. "El tren de Bagdad" - Manuel Forcano

Del llibre El tren de Bagdad, de Manuel Forcano, un tast del poema Nilòtica

Hi ha camins que no volien ser-ho

perquè no van ser mai transitats:

tenies el color de les llenties

o de rajoles crues.

Et bategaven al cos

flors i arrels, arbres futurs,

la força dels tubercles,

collites. Jo et contemplava de lluny

i et madurava el blat:

suaves. Tu no ho sabies,

jo t'era la calor...

CLUB DE LECTURA JUVENIL

CLUB DE LECTURA “SANT NARCÍS”

Volem crear el Club de Lectura Juvenil Vols formar-ne part?...

• Tens entre 13 i 17 anys ?...

• T'agrada llegir ?...

• Amb el dinamitzador del Club decidireu el seu funcionament (què llegireu, durant quant temps i quan us trobareu per fer la tertúlia sobre la lectura).

• Pels llibres no cal que t'amoïnis, no els hauràs de comprar. Els obtenim a través de les Biblioteques.

• Per començar, i durant un temps, el Club el formareu 6 nois i/o noies. L'acceptació serà per ordre d'inscripció. Els demés quedareu en una llista d'espera).

INSCRIPCIÓ:

• Per inscriure't deixa les teves dades (nom i cognoms, edat, domicili i telèfon. També, si en tens, correu electrònic), a la recepció del Centre Cívic.

• També pots fer-ho als telèfons d'en Lluís Gil 649.438.873 o 972.230.790 o bé al correu electrònic lluisgil@eldimoni.com

EL CLUB DE LECTURA S'ADHEREIX A L'HOMENATGE A CARLES RAHOLA

El Club de lectura "Sant Narcís" s'ha adherit a l'homenatge ciutadà que es retrà a Carles Rahola el  proper 15 de març, a les 5 del matí, prop del lloc del seu afusellament, al cementiri vell de Girona.

Tot un seguit d'entitats i associacions s'hi han adherit, entre elles el Club de lectura i l'Associació de Veïns de Sant Narcís.

Fins fa pocs dies, aquestes eren les adhesions:

1. Amics de Josep Sunyol 2. Amics de l’Unesco de Girona 3. Amics de la Sardana Terra Nostra 4. Associació d’Amics del Museu d’Art 5. Associació d’Hostaleria de Girona 6. Associació de Veïns de Sant Narcís 7. Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA) de Girona 8. Associació d'Ensenyants de Matemàtiques de les comarques Gironines 9. Candidatura d'Unitat Popular de Girona 10. Club de lectura de Sant Narcís 11. Comissió de la Dignitat 12. Convergència Democràtica de Catalunya 13. Coordinadora d’ONG Solidàries 14. Diari El Punt 15. Educadors sense fronteres 16. Esquerra Republicana de Catalunya 17. Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) 18. Fundació Josep Pla 19. Fundació Valvi 20. GERDS, Grup Editor de la Revista de Sarrià de Ter 21. GironaNoticies.com 22. IES Carles Rahola 23. Iniciativa per Catalunya / Verds 24. Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya 25. Llibreria 22 26. Òmnium Gironès 27. Partit dels Socialistes de Catalunya 28. Plataforma Gironina de Ciutadans pel Canvi 29. Ràdio Girona 30. Sies TV 31. Televisió de Girona 32. Unió de Joves (Joventuts d’Unió Democràtica) 33. Unió Democràtica de Catalunya 34. Unió General de Treballadors

Organitzen:

CCG Edicions eldimoni.com (http://www.eldimoni.com) Fotògrafs per la Pau Associació de Represalitats pel Franquisme Col·legi de Periodistes de Girona

HOMENATGE CIUTADÀ A CARLES RAHOLA

El dia 15 de març a les cinc del matí hi haurà una concentració a la porta del cementiri vell de Girona, prop del lloc d'afusellaments. Llavors, començarà la marxa que resseguirà el camí que 'Rahola no hauria d'haver seguit mai' que el va dur per l'antic camí de Font de la Pólvora a l'execució. Una de les aturades serà al Jardí de la Infància, un lloc emblemàtic per Rahola perquè va escriure un article sobre els parcs i jardins que va ser llegit durant el seu judici.

La comitiva seguirà fins el monument de Carles Rahola a la Rambla per acabar a la porta del seminari, d'on va sortir Rahola per emprendre el camí que el va dur a la mort. Hi faran un acte final amb alumnes i professors de l'IES Carles Rahola de la ciutat.

Aquest iniciativa vol ser ciutadana i està organitzada per la Comissió Cívica pro-homenatge Carles Rahola. De moment, està formada per CCG-Edicions, El dimoni.com, Fotògrafs Sense Fronteres i l'Associació de Represaliats del Franquisme. Quim Curbet ha fet una crida a totes les entitats i associacions de la ciutat perquè s'adhereixin a la convocatòria.

Es tracta de rendir homenatge a Carles Rahola. Curbet ha assenyalat que encara que la ciutat vagi recordant el nom de Rahola 'sempre hi estarà en deute' i, per això, insta a tirar endavant iniciatives en honor a la seva memòria.

Una altra de les iniciatives que es duran a terme serà editar, abans del 15 de març, el Breviari de Ciutadania de Carles Rahola. Tindrà un annex titulat "Nou breviari de ciutadania" on 117 gironins han escrit una reflexió sobre la ciutat com a espai comú 70 anys després que ho fes Rahola.

Les activitats per commemorar el 70è aniversari de la fi de la Guerra Civil començaran aquest diumenge amb un itinerari històric a la ciutat que passarà pels 'indrets de repressió' reconstruint els lloca on va tenir lloc la repressió, els consells de guerra o els judicis sumaríssims. L'Ajuntament de Girona també ha organitzat una exposició itinerant sobre Rahola que passarà per diferents centres cívics i instituts de la ciutat.

Seran cinc mesos -de febrer a juny- plens de xerrades, exposicions, conferències, lectures, itineraris i projeccions per commemorar la fi de la Guerra Civil a Girona i recordar com es va viure aquest període a la ciutat.

“No crec deixar cap enemic en aquesta terra, en la dolça Catalunya que he estimat tant, en aquesta Girona dels meus amors, ni tampoc fora d’ella.” (DE LA CARTA DE COMIAT QUE CARLES RAHOLA VA ESCRIURE ALS SEUS FAMILIARS, MOMENTS ABANS DE SER AFUSELLAT)