L'Olga ha deixat escrit un comentari referent a l'apunt (post) Poesia "El tren de Bagdad", de Manuel Forcano, i un poema.
El comentari: "Un bonic poema de viatges individuals acompanyat en la distància pels que ens estimen. Afortunats els que viatgen així".
El poema:
Si...
Si pots conservar el seny enmig de la follia
dels altres que malparlen i dubten del teu seny,
si la fe en tú mateix et fa companyia
i no escoltes ni atures l'onada que t'empeny.
Si vesteixes les hores amb color d'esperança
i a l'odi i a la mentida respons amb cor lleial,
si somnies i el somni pots deixar sens recança
si penses i el que penses no et serveix de dogal.
Si al triomf i al desastre els fas igual mesura
i si pots esguardar-los amb el mateix cop d'ull,
si no et mous quan la teva aparaula es desfigura
i per aprofitar-la un altre la recull.
Si pots damunt la teva riquessa trossejada
refer amb ls teves eines, riquesa de més preu,
si de la covardia pots esquivar l'unglada
i el cor no se't fa enrera jugant a cara o creu.
I si perds i començes més jove l'escomesa
lluitant amb ales fresques i cor agossarat,
que quan la carn se't torni rebuig i mesquinesa
encara la revifi la teva voluntat.
Si el conviure amb el poble la virtut no et fonia
ni amb el tracte amb els reis perds el sentit comú,
si ni amics ni enemics no et roben l'alegria
i si sap el que et conegui que es pot fer de tu.
Si els seixanta segons del minut implacable
per tu són bells i purs i vius com una flor,
no sols et faràs l'amo dela terra admirable
fill meu, seràs un home! Un home de debó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari i pots escriure el que et sembli d'interès per publicar. Tu escriu, tindràs resposta.