LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dimecres, 3 d’octubre del 2012

CLUB DE LECTURA SANT NARCÍS - Tertúlia CABELLS DE MEDUSA - Miquel Martín


CLUB DE LECTURA SANT NARCÍS - Tertúlia CABELLS DE MEDUSA - Miquel Martín

GRUP "A"

Ahir vespre tertúlia sobre el llibre llegit el mes de setembre, Cabells de Medusa, de Miquel Martín, amb l'assistència de l'autor.
Llibre escrit l'estiu de 2004, que combina el dietari amb el relat i la llegenda, en el que l'autor vol deixar constància del seu entorn (Begur), dels costums, de la parla (salat) i d'aquelles coses que amb el pas dels temps es van perdent, i que posa de relleu el procés de descoberta i de creació literària.
La tertúlia ha posat en comú les diferents interpretacions fetes per cadascun dels lectors, tant pel que fa a l'estil, als personatges, a l'ús i al domini del llenguatge i el lèxic i a la localització dels indrets per on transcorre la narració.

De la data 19 de juliol, aquest n'és un fragment:

"... Aquesta terra s'anomena Es Puig Calent perquè, ja fa molts anys, una serp malferida va decidir esperar la mort en aquest puig solellós, a recer de tramuntana, encauada en la paret de pedra d'un olivar. Encara s'assoleja, centenària  i cansosa, per aquests viaranys i, molt de tant en tant, es deixa veure pels camins. És gruixuda com la soca d'un suro, llarga com un xiprer i, al capdavall de la cua, mostra una cicatriu en forma de quilla. Pèls hirsuts, negrencs, destaquen sobre la pell de bronze, i dos ulls minúsculs, bonhomiosos espurnegen sobre un cap immens. S'arrossega lenta, llastada per les xacres de l'edat, i es mostra sempre manyaga i plàcida. Tothom la coneix com la serp des Puig Calent.
De primer, els veïns volgueren matar-la, espantats de veure un rèptil tan formidable. Amb el temps, però, comprengueren la seva naturalesa bondadosa i el bon servei que els feia: es cruspia les rates i els ratinyols que altrament s'haurien menjat el gra i també caçava conills i talps que haurien malmenat els sembrats i els horts. Quan mudava de pell, els pagesos se'n feien gecs i pellisses, que llavors lluïen presumits a la festa major de Sant Vicenç, i fins i tot saques i sarrons per anar a mercat o a cacera. Quan s'amagava al cau, sabien que venia el mal temps, i quan en sortia,  obrien finestres i guardaven abrics. De nit, els seus ulls brillants feien companyia a carros i caminants entre la foscor i a les tardes d'estiu acompanyava els homes que segaven el blat, tot xiuxiuejant entre el vent. Tothom la coneixia, tothom la respectava, i tothom la deixava costar-se fins als masos per veure aigua dels abeuradors i els aljubs, que servien per recollir l'aigua de la pluja"...

Imatge: club de lectura Sant Narcís

dimecres, 19 de setembre del 2012


LECTURES DEL CLUB DE LECTURA SANT NARCÍS - SETEMBRE 2012


El dos grups del Club de lectura Sant Narcís (Sant Narcís, Girona), llegim aquest mes aquests llibres.

Cabells de medusa, és una novel·la de Miquel Martín (Begur, 1969) que ens parla de les expedicions, cap a terres llunyanes, dels corallers de Begur, el segle XIX. Un llibre que desvetlla el vincle secret entre diverses generacions d'una família.
(de la contraportada del llibre)

Vés on et porti el cor, és una novel·la de Susanna Tamaro (Trieste, 1957). En paraules de Vicenç Pagès Jordà, ..."és un llibre explícitament femení. Tots els personatges profunds són femenins, i als mascles se'ls reserva tan sols el paper de comparsa, d'estúpid, d'enfeinat o tots tres alhora. El llibre està compost per les cartes que Olga, una anciana de Trieste, escriu a la seva neta de setze anys"...

Els lectors de Cabells de medusa, compartiran la tertúlia sobre la lectura amb l'autor, el 2 d'octubre.
Els lectors de Vés on et porti el cor, faran la seva tertúlia el 27 de setembre.

Imatges:
Cabells de medusa, miquelmartin.blogspot.com
Vés on et porti el cor, blocdebutxaca.blogspot.com

dijous, 12 d’abril del 2012

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "LA LLUMANERA DE NOVA YORK" - Luís Costa


Dimarts 17 d'abril, a les 8 del vespre, al Punt de lectura de Sant Narcís (Centre Cívic Sant Narcís. Girona), es durà a terme la presentació del llibre "La llumanera de Nova York", l'autor del qual és Lluís Costa, Professor Titular de Comunicació a la Universitat de Girona.


Intervindran en la presentació Anna M. Geli, rectora de l'UdG, Lluís Muntada, escriptor, Lluís Gil, coordinador del Punt de lectura i l'autor Lluís Costa


La Llumanera de Nova York va ser un periòdic editat en català a Nova York entre els anys 1874 i 1881. Aportava l'ideari d'una nova època, tant des del punt de vista polític com cultural i arribava a uns lectors distribuïts per terres americanes. Es tracta de la primera experiència periodística de connexió entre Catalunya i Amèrica.



Lluís Costa Fernandez (Girona, 1959). Doctor en Història i Professor Titular de Comunicació de l'UdG, és autor entre d'altres llibres, d'Història de la premsa a la ciutat de Girona (1787-1939), La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), El periodisme(1969), El nacionalisme cubà i Catalunya (2006). Director de l'obra col·lectiva Història de Girona (2006). http://www.lluiscosta.net/



Imatge cartell: Punt de lectura Sant Narcís
Imatges portada i autor: Lluís Costa
Textos: de la contraportada del llibre

dilluns, 12 de març del 2012

VII PREMI DE NARRATIVA SANT NARCÍS 2012 - BASES


El Punt de lectura (Club de lectura) de Sant Narcís, de Girona, convoca el VII Premi de Narrativa Sant Narcís 2012. 

Amb l'enllaç de sota podeu visualitzar les bases, d'acord amb les quals hi pot participar tothom qui vulgui, sense límit d'edat. S'hi estableixen dos premis, guanyador i finalista, dotats amb 900 i 400 euros, respectivament.
A dites bases es concreten els terminis i les demés condicions per participar. L'entrega dels prermis es farà el 3 de juny de 2012 (diumenge de la Festa Major), al Centre Cívic de Sant Narcís, en el transcurs d'un acte al que tothom hi és convidat. 





dijous, 19 de gener del 2012

LECTURA GENER (GRUP A) - L'AGULLA DAURADA - MONTSERRAT ROIG

L'agulla daurada. Palau d'hivern (Leningrad)
Imatge: blogs.xtec.cat

El grup A del Club de lectura Sant Narcís, llegim durant aquest mes de gener L'Agulla daurada, de Montserrat Roig.
La tertúlia serà el dia 14 de febrer, a les 8 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís. 

"Aquell hivern, la neu arribà d'hora a Leningrad. Els primers borrallons van caure el 14 d'octubre de 1941 i el 31 ja hi havia un gruix de deu centímetres. Els ciutadans per primera vegada no s'alegraven en veure el gebre a la matinada. A finals de setembre s'havien exhaurit el carbó i el petroli dels magatzems. En algunes zones, la temperatura arribà a quaranta graus sota zero. Grups de nois i noies van marxar als boscos del voltant per tallar la llenya dels arbres. Amb les mans enterques i els rostres congelats, s'enfrontaven al nevàs, al fred urent i a les bombes dels alemanys. Encara avui els cossos de molts d'ells jeuen enterrats en aquells boscos. Però no talaren ni un sol arbre dels parcs i jardins que creixen des que es fundà Leningrad. I començà un fet dolorós: la crema de llibres. La biblioteca -a casa hi havia molts llibres- serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes a l'estufa. Després, velles revistes franceses de la Illustration, i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard, els mobles. Però no ens atrevíem a llençar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics. La mare, per guarir-me de la tristesa, m'ensenyà francès. Les lectures em van salvar. Tot el dia m'estava sola amb els llibres i ara sé que la tradició culta és resistir. Jo tenia por de baixar al soterrani quan bombardejaven i m'arrapava a un llibre mentre sentia els espetecs i xiulets damunt meu. L'Alexandra Koss tenia vuit anys quan, un dia, la mare li va fer un regal. Entre la paperaza que havien salvat del foc hi havia un vell llibre, relligat de pell i amb il·lustracions al carbó. Era un Quixot en francès, una versió íntegra que havien llegit els avis i els besavis. El va llegir i va començar a entendre les darreres raons de la resistència al bloqueig. Les aventures del cavaller de la Manxa es convertiren en la seva mitologia infantil. Tots els soldats que anaven i venien del front eren esprimatxats i valents, austers i estirats, d'una moralitat absoluta, despullada de tota convenció. Com Puixkin, com Malaiovski, com Dostoievski, l'Alexandra trobava en el Quixot les raons d'un món irracional i absurd, les claus per a entendre què significa un setge en una ciutat moderna. Tots els soldats eren el Quixot. No hi podia haver capaltre model literari que es vinculés tan estretament amb la realitat russa. Puixkin havia dit que Brutus o Pèricles, transportats a Rússia, es convertirien''' en simples fatxendes. Però el Quixot, no. Al Quixot s'encaraven el món ideal i el món real, de la mateixa manera que dins la nena Alexandra convivien el món de les bombes que mataven i el món de l'hipopòtam [imaginari] que regalava pomes. Don Quixot era, segons la famosa frase de Coleridge, «la personificació de la raó i del sentit moral despullats de tot judici i comprensió». I és així com la seva mare salvà l'Alexandra de morir de tristesa". 




El Poder de la Palabra
www.epdlp.com