Carol Ann Duffy
Ahir afegíem al blog un poema de Carol Ann Duffy, que ens va enviar en Manel Ballester*. Ahir mateix, al suplement Cultura's de La Vanguardia es publicava un article de John William Wilkinson titulat Sin pelos en la lengua, que comentava que aquesta autora britànica "és la primera dona i la primera persona escocesa que ocupa el càrrec de Poet Laureate del Regne Unit. L'honor ha recaigut aquest any en una poeta qualificada de "moderna" i "popular", distinta als seus predecessors".
Algunes curiositats de l'article:
- L'ascensió d'aquesta dona al nomenament de poeta oficial del regne ha significat la fi de 340 anys d'hegemonia masculina.
- El premi que rebrà és una bota de xerès i un salari anual, fins que un altre sigui nomenat (el darrer ho va ser durant deu anys), de 5.750 lliures esterlines (6.484 €). Aquesta quantitat pensa destinar-la a la creació i promoció d'un premi per a la millor col·lecció de poesia de l'any.
- Aquest guardó i premis "materials" els rep, malgrat que no és obligatori, a canvi de composar algun poema per commemorar els grans aconteixements durant els propers deu anys.
- És la primera en vàries coses: la primera dona, la primera persona escocesa i el primer laureat que s'hagi declarat obertament homosexual.
- Va guanyar fa quatre anys el prestigiós premi T.S. Eliot per la seva obra Rapture (Éxtasi), recull de poemes dedicats a una seva amant.
- Entre la seva extensa producció figuren obres com: Standing female nude (Dona despullada dempeus) -és el poema que en Manel ens va enviar i publicat al blog-; Feminine gospels (Evangelis femenins); The world's wife (La esposa del món).
En fi, aquestes curiositats i algunes més les podeu llegir al suplement de La Vanguardia Cultura's (suplement que es publica amb el diari cada dimecres), del passat dimecres 25 de novembre.
El verdaderament important, però, és constatar que en Manel està al lloro. Enhorabona!