LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dijous, 26 de novembre del 2009

SOBRE CAROL ANN DUFFY (Suplement Cultura's de La Vanguardia)



Carol Ann Duffy


Ahir afegíem al blog un poema de Carol Ann Duffy, que ens va enviar en Manel Ballester*. Ahir mateix, al suplement Cultura's de La Vanguardia es publicava un article de John William Wilkinson titulat Sin pelos en la lengua, que comentava que aquesta autora britànica "és la primera dona i la primera persona escocesa que ocupa el càrrec de Poet Laureate del Regne Unit. L'honor ha recaigut aquest any en una poeta qualificada de "moderna" i "popular", distinta als seus predecessors".


Algunes curiositats de l'article:


- L'ascensió d'aquesta dona al nomenament de poeta oficial del regne ha significat la fi de 340 anys d'hegemonia masculina.
- El premi que rebrà és una bota de xerès i un salari anual, fins que un altre sigui nomenat (el darrer ho va ser durant deu anys), de 5.750 lliures esterlines (6.484 €). Aquesta quantitat pensa destinar-la a la creació i promoció d'un premi per a la millor col·lecció de poesia de l'any.
- Aquest guardó i premis "materials" els rep, malgrat que no és obligatori, a canvi de composar algun poema per commemorar els grans aconteixements durant els propers deu anys.
- És la primera en vàries coses: la primera dona, la primera persona escocesa i el primer laureat que s'hagi declarat obertament homosexual.
- Va guanyar fa quatre anys el prestigiós premi T.S. Eliot per la seva obra Rapture (Éxtasi), recull de poemes dedicats a una seva amant.
- Entre la seva extensa producció figuren obres com: Standing female nude (Dona despullada dempeus) -és el poema que en Manel ens va enviar i publicat al blog-; Feminine gospels (Evangelis femenins); The world's wife (La esposa del món).


En fi, aquestes curiositats i algunes més les podeu llegir al suplement de La Vanguardia Cultura's (suplement que es publica amb el diari cada dimecres), del passat dimecres 25 de novembre.


El verdaderament important, però, és constatar que en Manel està al lloro. Enhorabona! 


POESIA VISUAL - "COM ESCOPIR SENSE PARAULES, URGÈNCIES DE MATINADA" - Anna Hernández*




* L'Anna és membre del Club de lectura de poesia

POESIA VISUAL - "DEMANARÀS" - Anna Hernández*



demanaràs a crits
que t'obrin per l'entrecuix.
per allà on l'ànima
no ha pogut fugir, 
on t'escup a sanglotades.
tu, incapaç d'escorxar-te,
pregaràs que entrin a la carn
per rebentar-ne tot el pus
inscrit en l'engonal
d'un sexe
que no es va deixar


* L'Anna és membre del Club de lectura de poesia

POESIA VISUAL - "GINTÒNIC 3" - Anna Hernández*




el gintònic humiteja mots de llimones rosegades
encerta a refer la sang bruta continguda
la passió suïcida de l'engany




* L'Anna és membre del Club de lectura de poesia

dimecres, 25 de novembre del 2009

UN POEMA DE CAROL ANN DUFFY - Manel Ballester

Novament en Manel Ballester (Club de lectura de poesia Sant Narcís), ens envia un poema. En aquesta ocasió, d'una poeta anglesa -Carol Ann Duffy-, en la versió original en anglès i la traducció al català feta per ell mateix.
... ... ... ...

Carol Ann Duffy


STANDING FEMALE NUDE


Six hours like this for a few francs.
Belly nipple arse in the window light,
he drains the colour from me. Further to the right,
Madame. And do try to be still.
I shall be represented analytically and hung
in great museums. The bourgeoisie will coo
at such an image of a river-whore. They call it Art.



 NU FEMENÍ DRET 

Quines sis hores per uns quants francs.
Panxa mugró cul dins la claror de la finestra,
que em drena el color. Més a la dreta,
senyora. I esforça’t encara a ser.
A veure si em reprodueixen com cal i em pengen
als grans museus. La burgesia parrupejarà
amb aquesta imatge de puta de riu. En diuen Art.
........


Carol Ann Duffy (Glasgow, 1955) és una de les poetes de llengua anglesa més conegudes, i reconegudes, de la poesia actual en aquesta llengua. De la seva manera, no exclusiva, esclar, d’entendre la poesia crec que n’és un bon exemple el poema següent. Actualment viu a Manchester, és obertament homosexual i té  una filla.








divendres, 6 de novembre del 2009

UN POEMA D'EN MANEL BALLESTER*


A CAMP OBERT

Venir, venir amb la boca,
amb la mel a la boca, amb el fel,
venir amb els dits, les mans,
amb els peus, amb les ungles,
venir amb tota l’amplada del tors,
amb la riota als ossos,
amb el ventre, amb el múscul,
amb el cor, color d’espera o d’argila,
color d’aram, venir
de dret, damunt les cames dret,
a cada passa un porpra de rovell fos,
sencera la metàl·lica empremta,
rentada, l’escurçó arraulit
a la pedra massissa de la fúria,
venir, venir corrents, a salts,
de genollons, amb tot venint,
amb mi mateix, el propi cos de ploma,
venir de bo, tot jo venir.
I tu, sense saber-me, fugir-me.  



* Manel Ballester forma part del Club de lectura de poesia.

dijous, 5 de novembre del 2009

UN POEMA DE LOUISE GLÜCK - Manel Ballester

En Manel Ballester, del Club de lectura de poesia, ens envia un nou poema, amb la traducció al català, feta per ell mateix.


Louise Glück (Nova York, 1943) és una de les més importants poetes vives nord-americanes en actiu i de la llengua anglesa en general. Guanyadora de múltiples premis i reconeixements, entre els quals, el prestigiós Pulitzer, posseeix una extensa obra que, a diferència de l’autora Deborah Digges, de qui es pot trobar un poema en aquest mateix blog el mes passat, es mou per territoris menys espirituals i més materials i immediatament emocionals que aquesta. Crec que aquest petit poema n’és una bona mostra.

LA ROSELLA ROJA
La cosa més gran
no és que puguem
pensar. Els sentiments,
oh, i jo en tinc; ells són
els que manen en mi. I tinc
un senyor al cel
anomenat sol, per al qual
m’obro i ensenyo la foguera del cor, encesa
com la seva presència.
Què podria ser una semblant glòria
sinó un cor? Oh, germans i germanes,
éreu com jo, fa temps,
abans que fóssiu humans? Us
vau permetre obrir-vos, vosaltres que mai més
no ho tornaríeu a fer? Car en veritat
parlo ara
tal com ho feu vosaltres. I ho faig
perquè estic destrossada. 
.   .   .   .   .


THE RED POPPY
The great thing
is not having
a mind. Feelings:
oh, I have those; they
govern me. I have
a lord in heaven
called the sun, and open
for him, showing him
the fire of my own heart, fire
like his presence.
What could such glory be
if not a heart? Oh my brothers and sisters,
were you like me once, long ago,
before you were human? Did you
permit yourselves
to open once, who would never
open again? Because in truth
I am speaking now
the way you do. I speak
because I am shattered.