Recordant en Miquel, aquest és un fragment -el començament-, de Cera, la seva novel·la on no cita Girona però que tota ella és Girona, i que vaig llegir al Punt de trobada (el punt exacte on sitúa la novel·la el fragment) de la Rambla de la Llibertat de Girona, participant en les "XII hores de lectura viva".
I
PROCESSÓ D'AGOST
"Quan la comitiva que duia el cos jacent del bisbe va aparèixer al capdamunt de la Rambla, vaig fer uns passos enrere per refugiar-me sota les arcades de pedra. La mare es va adonar del moviment i amb una mirada i un gest apenes perceptible però enèrgic em va ordenar que em situés altre cop al seu costat. Per sortir de casa, s'havia posat un vestit negre, cenyit al cos amb un cinturó, i s'havia cobert amb mantellina, com si anèssim a l'església. Però ens havíem aturat a la Rambla, a esperar, entre la gentada, que passés l'enterrament. Al costat nostre, un home amb americana fosca, camisa blanca i corbata negra, llançava a terra la cigarreta amb què havia entretingut l'estona i trepitjava la burilla, sabates negres de cordons, enllustrades i punxagudes. Altres dones de negre, com la mare, amb el cap cobert, tenien a les mans un rosari o el llibre de les devocions. Un bosc de mitges negres. En el matí d'agost, calorós, el negre embafava tant com la xafogor.
Suàvem, callàvem"...