LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dimecres, 30 d’abril del 2008

El llibre del mes de maig (Grup A)

Un delinqüent amb malastruga, un sereno que escriu les seves memòries en una fleca, un camp de fútbol insòlit en el qual es disputen partits desaforats, una menescala somnàmbula que canta òpera al balcó, un Sísif modern, unes forces de l'ordre d'allò més bèsties... I un vell café -amb una parròquia irònica, un rom infame i una cotorra procaç- que recull el bategar qüotidià d'una vila inefable.

Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 - Barcelona, 2005), té publicat també Històries de la mà esquerra (1981), Calaveres atònites (2000), Camí de sirga (1988), Estremida memòria (1997), entre d'altres.

(Textos de la contraportada del llibre editat per La Magrana Butxaca i imatges de Google)

diumenge, 27 d’abril del 2008

L'Associació de Veïns de Sant Narcís crea la Vocalia de Promoció de la lectura

L'Associació de Veïns de Sant Narcís
fa una aposta ferma per difondre i estimular la lectura, creant la vocalia de
PROMOCIÓ DE LA LECTURA

L'A.V. de Sant Narcís ha reestructurat recentment, en el seu organigrama, el que era la Vocalia de Cultura -com una mena de calaix de sastre-, en una Àrea -en un sentit més ampli-, de la que formen part tres vocalies: la d'Arts escèniques (teatre fonamentalment), la de Publicacions (El Despertador) i la de Promoció de la lectura.

La vocalia de Promoció de la lectura integra tot allò que actualment ja s'està duent a terme, és a dir:
  • Club de lectura
  • Punt de lectura (serveis de biblioteca), en conveni amb l'Ajuntament de Girona
  • Premi de narrativa (periodicitat anual)
  • Presentacions de llibres (públiques)
  • "Lectures" (format de lectures, obert a tothom, amb els propis autors)

A més de tot això, tenim altres projectes que podrem anunciar, segurament, aviat. Alguns per a desenvolupar des de la pròpia vocalia, d'altres per impulsar al barri o a la ciutat i que tinguin un recorregut propi i independent.

Estem convençuts que, com diu Jaume Cabré a La matèria de l'esperit "Si tots llegíssim més, el món seria més suportable..."

És per això que volem fer servir aquesta "eina" com a pretext per crear més espais de relació,de convivència i de llibertat.

Ens hi voleu ajudar?

(Imatge: Google)

dijous, 24 d’abril del 2008

Sant Jordi 2008

Herman Hesse
"Amb la lectura passa com amb tots els altres plaers: es torna més intensa i duradora com més íntimament i afectuosament ens hi lliurem"

Espero, i desitjo, que Sant Jordi hagi estat esplèndid amb roses i llibres per a tots.

dijous, 17 d’abril del 2008

Els Milipico - La e-revista de l'IES Santa Eugènia

Nova etapa...

"Després de dos anys de letargia, el curs passat tornava a estar entre nosaltres la revista de l'IESSanta Eugènia Els mil i pico, ara en format virtual. Aquell ha estat un any ple de propostes i noves idees per part de l'equip de redacció, així com un any de prova i d'expectació pel que fa a la possible resposta dels visitants del web." (Text de Els mil i pico)

Ja vàren estar entre nosaltres...

«Mercè Rodoreda: les seves dones, les seves veus», una crònica per a «Els mil i pico»:

"Sota aquest títol va tenir lloc el passat dimecres -16 de gener- al Centre cívic de Sant Narcís una lectura teatralitzada d'algunes de les obres més rellevants de l'escriptora catalana. Cristina Cervià i Meritxell Yanes, totes dues membres de la companyia Mentidera Teatre, van encarnar els personatges principals i els narradors de quatre històries de Mercè Rodoreda: Aloma, Zerafina, En el tren i La mort de Lisa Sperling." (Text de Els mil i pico)

I ara reivindiquen les pedres per la reconstrucció del Pont del Dimoni.

Reivindicació a la que ens unim!!.

(Veure video a la dreta de la pàgina)

Rosa Font, Premi de poesia Rosa Leveroni 2008

Rosa Font, poeta, que ens va oferir fa pocs dies una lectura dels seus poemes, al Centre Cívic Sant Narcís, dins el cicle de "LECTURES" del Club de lectura "Sant Narcís", HA ESTAT GUARDONADA AMB EL PREMI DE POESIA "ROSA LEVERONI" 2008, convocat per l'Ajuntament de Cadaqués, en la seva 21a edició. Li ha estat atorgat pel recull Des de l'arrel.
Tots els amics del Club ens n'alegrem i li fem arribar des d'aquí la nostra felicitació.

dilluns, 14 d’abril del 2008

Sobre la llengua occitana...

La llengua occitana va ser un dels primers dialectes del llatí i en l'actualitat es parla a la Vall d'Aran (on és idioma cooficial), a les regions franceses d'Aquitània (on conviu amb el basc), Midi-Pirineus, Llemosí, Provença-Alps-Costa Blava i Llenguadoc-Rosselló (on coexisteix amb el català). Així mateix, també són territoris tradicionalment occitans la regió de les Valadas Occitanas, a Itàlia; el principat de Mónaco, i, de de forma parcial, les regions franceses de Roine-Alps, Centre i Poitou-Charentes.
En l'actualitat, cada any uns 70.000 alumnes estudien aquesta llengua a les escoles.

Informació de El Periódico de Catalunya, 4/4/08
Imatge extreta de Google.com

Els contes...

Michel Hindenoch (Alsàcia-Lorraine) Contador de contes, músic, escenògraf...

Els contes no són per adormir els infants, sinó per desvetllar els adults

diumenge, 13 d’abril del 2008

I poden ser molts més...

Daniel Pennac (Marroc, Casablanca 1944)
Novel.lista i escriptor

ELS DRETS DEL LECTOR SEGONS DANIEL PENNAC

El dret a no llegir
El dret a saltar pàgines
El dret a no acabar el llibre
El dret a rellegir
El dret a llegir qualsevol cosa
El dret a bovarysme
El dret a llegir en qualsevol lloc
El dret a fullejar
El dret a llegir en veu alta
El dret a callar

Convocatória III Pemi de Narrativa 2008

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT NARCÍS

CLUB DE LECTURA "SANT NARCÍS"

PUNT DE LECTURA

III PREMI DE NARRATIVA 2008

BASES

Modalitat: Narrativa

Convoca: Associació de Veïns de Sant Narcís. Club de lectura "Sant Narcís" - Punt de lectura. (Girona.)

Col.laboradors: Ajuntament de Girona/CCG-Curbet Comunicació Gràfica/El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Periòdic-e de Sta. Eugènia de Ter)

Participants: Els participants s'integraran en dues categories:

Categoria A - Majors de 17 anys

Categoria B - Fins a 17 anys

Premis: Els premis s’atorgaran a les millors narracions de tema lliure i no premiades en cap altra concurs.

Els premis seran DOS per a cada una de les categories d’edats i amb la següent dotació:

Primer premi Categoria A <<<<<<<<<<<<<750 €

Segón premi Categoria A <<<<<<<<<<<<<450 €

Primer premi Categoria B <<<<<<<<<<<<<450 €

Segón premi Categoria B <<<<<<<<<<<<<250 €

Treballs: L’extensió dels treballs s’estableix en un mínim de 15 fulls i un màxim de 30 fulls tamany DIN-A4. Es presentaran per quadruplicat, escrits a doble espai i per una sola cara. (S’haurà d’aportar suport informàtic.)

S’entregaran en un sobre tancat, a l’exterior del qual hi figurarà la indicació III PREMI DE NARRATIVA 2008 (Club de lectura “Sant Narcís”- Punt de lectura), així com el títol de l’obra i la categoría a la qual es presenta.

S’hi adjuntarà una tarja amb el títol de l’obra, el pseudònim i en el seu interior el nom, l’adreça, el DNI i un telèfon de contacte.

Un cop adjudicats els premis, els treballs no premiats es podran recollir a la seu del Club.

El Club de lectura “Sant Narcís” - Punt delectura, convocant del premi, podrà conservar una còpia dels treballs guanyadors i publicar-los, totalment o parcial, en alguna de les seves publicacions i/o en d’altres de posibles col.laboradors.

Els premis s’entregaran públicament en el transcurs de la Festa Major . El lloc, dia i hora de l’entrega s’anunciarà oportunament.

Jurat: El jurat estarà integrat per:

Sra. Dolors García i Cornellà. Escriptora

Sr. Josep Mª Fonalleras. Escriptor

Sr. Miquel Pairolí i Sarrà, Escriptor

Sr. Lluís Gil (coordinador del Club de lectura), com a Secretari, sense vot.

Lliurament de treballs: El termini de lliurament dels treballs es fixa en el dia 17 de maig de 2008, a les 20,00 h.

Els que s'enviïn per correu postal s'acceptaran fins el dilluns 19 de maig, a les 13,00 h. Es lliuraran o s'enviaran a : Centre Cívic de Sant Narcís Plaça Assumpció, 27 - 17005 Girona (El Gironès). Telèfon: 972 237 063

Més informació: Aquestes Bases es poden recollir al Centre Cívic Sant Narcís o al Punt de lectura. Es poden demanar també per correu electrònic a: lluisgil@eldimoni.com

Qualsevol dubte sobre les Bases serà aclarit en el seu moment pel jurat i la Comissió Organitzadora. La presentació de treballs suposa l’acceptació de la totalitat d’aquestes Bases.

Per a qualsevol altra informació contactar amb Lluís Gil (C.L.), de l’A.V. de Sant Narcís. Girona. Telèfons: 972 230 790 - 649 438 873 o a lluisgil@eldimoni.com.

dijous, 10 d’abril del 2008

"LECTURES" : Rosa Font llegirà els seus poemes (Un tast)

El "LECTURES" del proper dimarts 15 d'abril, la Rosa Font ens llegirà els seus poemes. Per anar coneguent una mica la seva obra, us oferim dos poemes del seu darrer llibre, "La llum primera"

TOTS ELS MARS

    Ser camp vol dir ser tots els camps

    amb flors i blat o bé pomeres

    i magraners a les vorades.

    Ser mar vol dir ser tots els mars,

    l'essència del blau a les cales serenes

    i navegar per sempre sense rumb.

    Ser branca és ser totes les branques,

    les del bedoll i el freixe, la saula i el xiprer:

    traçar nous viaranys en cels inexplorats.

    Un llibre és tots els llibres:

    la llum de l'univers, les lletres de milers

    d'alfabets existents, perduts o bé increats.

    Una veu és la veu de tots aquells que callen,

    la veu dels oblidats, dels qui no tenen veu:

    és la teva i la meva.

    Un ésser viu és tots els éssers vius:

    els ulls del'un són tots els ulls,

    les mans, totes les mans.

    Vivim en cada veu, morim en cada cos.

. . .

QUÈ HI HAURÀ SOTA EL SOL

Què hi haurà sota el sol quan jo no hi sigui?

Les branques blanques dels bedolls de casa

i els nius deles cardines al xiprer?

L'aigua parlant al vent que ajau

les fulles del pollancre dins del rec?

Cobriran, les tenebres, lamar i els aigüamolls?

Rius de foc sortiran del ventre de la terra?

Si tot és vanitat i afany inútil,

que a la cendra que em colgui hi germini el teu verb.

dimarts, 8 d’abril del 2008

El llibre del mes d'Abril (Grup A)

L'any de la Serp
De la contraportada del llibre: "Fugint de la màfia novaiorquesa, el periodista Oriol Rovira arriba a Pequín, des d'on viu de prop tots els esdeveniments d'aquella primavera del 89 marcada pel signe de la Serp: la revolució pacífica dels estudiants, les manifestacions multitudinàries a la plaça de Tiananmen, les intrigues pel poder, la intervenció de l'exèrcit per sufocar els crits de llibertat, la represió. A la capital xinesa coneix Yu Ling, un amor que la dinàmica de la tragèdia col.lectiva farà crèixer amb lamateixa passió que la fe dels estudiants per la seva causa. Segons l'horòscop xinès, però, l'Any de la Serp es caracteritza precissament per la freqüència de les situacions imprevisibles, la inestabilitat i els canvis sobtats i dolorosos, sota la màscara calmosa i retreta de la seva pròpia naturalesa".

De la nota de l'autor, introductora del llibre: " Aquest llibre no és, ni pretén ser, una crònica dels fets ocorreguts a la Plaça de Tiananmen. És una novel.la, una història de ficció que s'enmarca en un determinat context històric i geogràfic. Malgrat tot, però, m'agradaria que el lector hi veiés també el meu particular homenetge al poble xinès, als milers i milers d'estudiants, obrers, intel.lectuals i camperols que van gosar trencar la rigidesa d'un sistema injust i sortir al carrer demanant uns drets que l'Estat els nega sistemàticament. Crec que el seu esperit de lluita necessita de la comprensió i a solidaritat dels països occidentals, preocupats massa sovint pel manteniment de les bones relacions econòmiques i oblidant interessadament el drama d'un poble que malda per viure amb dignitat"

Miquel Fañanàs i Serrallonga va nèixer a Girona l'any 1948. És periodista i escriptor. Col.laborador de diverses publicacions periòdiques, és també autor de Susqueda i altres narracions, Assassinat a la Missa del Gall, Dies Irae, A tant la peça, El secret de l'Arxiu, Un cadàver a Charing Cross.

El llibre del mes d'Abril (Grup B)

A L’edat de ferro , la protagonista és una dona gran a la qual, en començar el llibre, li és diagnosticat un càncer en fase terminal. La senyora Curran viu sola en un barri de blancs de Ciutat del Cap. Una solitud que, a partir d’aquell moment, tindrà com a companyes l’angoixa i el dolor. Una solitud que tractarà de compartir amb la seva filla (que viu lluny, als Estats Units, sense voler saber res del seu país d’origen) a través d’un dietari sense dates on descriu fil per randa un present sense futur que es barreja amb un passat massa present. Antiga professora de llatí ("jo abans vivia de donar veu als morts", explica), la senyora Curran reflexiona sovint sobre el suïcidi –una acció per a la qual li mancarà el sentit de la violència i el valor que requereix: ¿i què fóra una mort més en la quotidianitat de les dotzenes de morts anònimes que constitueixen la sola forma d’abandonar el país?

A partir d’aquell moment, la protagonista només podrà comunicar-se directament amb el senyor Vercueil, un antic mariner negre, un sense sostre que vagareja pel món amb un gos. Aviat s’estableix una relació de curiosa, desigual companyonia, que aconsegueix el seu zènit després que la senyora Curran hagi sofert una violenta agressió i el seu cos inanimat hagi estat abandonat sota el pont d’una autopista. Llavors Vercueil descobreix la seva ànima càlida, que Coetzee descriu amb una tendresa infinita. El marc de l’acció es desenvolupa entre el barri blanc –xalets ben edificats, amb jardins tranquils plens de gossos i gats- i els barris negres, els guetos, on tenen lloc terribles escenes de desolació, de violència, de foc, de ràbia, de por.

La senyora Curran, com abans el David Lurie de "Desgràcia", o l’Elizabeth Costello de "La vida dels animals" mostren amb amarga lucidesa les contradiccions d’aquells que amb la seva lluita contra l’apartheid van aconseguir de foragitar del poder el Partit Nacional al 1994 però que, de sobte, han descobert que aquest només era la pantalla del mal que assota aquell país. Perduda l’esperança d’aconseguir una societat multiracial i tolerant, els antics lluitadors ara s’asseuen al pedrís de la història a contemplar com passa el seu propi cadàver barrejat entre milers d’altres cadàvers. A començaments d’aquest any, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona va oferir una extraordinària mostra del fotògraf sud-africà David Goldblatt, que recollia cinquanta-un anys de treball. Un treball que podria ser el complement gràfic –si calgués- de la vigoria de la trajectòria novel·lística de J.M.Coetzee.

J.M. Coetzee

© Gabriel Vinyals

"LECTURES": Rosa Font llegirà els seus poemes

Dimarts 15 d'abril a dos quarts de vuit del vespre al C.Cívic Sant Narcís

Seguint amb el format "LECTURES", en el cicle de la poesia i els poetes, aquesta vegada ens acompanyarà Rosa Font.

Rosa Font és autora de cinc llibres de poemes: Tres notes i el silenci (1989), Quadern d'Erinna de Telos (1989), Com ombres vives (1996), Aigua llunyana (Premi Vila de Martorell 2001) i La llum primera (Premi de Poesia Festa d'Elx 2005).

És autora també de dues novel.les: Envia'ns un àngel (1999) i L'ànima del freixe (2003).

A més ha escrit articles sobre els poetes empordanesos de la Renaixença i sobre Víctor Català i ha fet estudis sobre l'obra poètica de Josep Carner i sobre l'obra poètica i dramàtica de Jose M. de Sagarra.

Tindrem la sort d'escoltar-la "en directe", llegint la seva pròpia obra, el proper dimarts 15 d'abril.

dijous, 3 d’abril del 2008

Retalls de lectura (Jaume Oliveras i Costa) - "Terra dels homes; tomba marina)

Antoine de Saint-Exupéry, Lyon 1900-Sud de França 1944

Les declaracions d'un antic aviador alemany semblen desemboirar un dels entranyables enigmes de la petita història, lligat a la desaparició física de l'autor d'"El Petit Príncep"
- - - -

Talment era previsible i les versemblants declaracions de l'antic aviador de la Luftwaffe, Horst Rippert, no fan més que tancar un enigma covat durant seixanta-quatre anys per la voluntat col.lectiva de mantenir una nebulosa sobre la desaparció física de l'autor d'El Petit Príncep. L'aviador, escriptor i aventurer Antoine de Saint-Exupéry, fou abatut al cel mediterrani, davant la costa de la Provença i en l'ampli cementiri marí que cantava Paul Valéry, quan efectuava un vol de reconeixement, pocs dies abans del desembarcament dels aliats a la zona. Era el 31 de juliol del 1944 i la desaparció del veterà aviador  (amb 44 anys recent complerts) obrí moltes especulacions sobre si havia estat abatut pels alemanys, si fou víctima d'un accident o fins i tot si es tractava d'un suïcidi, sabedors de l'etapa depressiva que estava passant. Per demés, era un personatge prou controvertit com per alimentar conjectures de tota mena. 
Nascut en una família benestant lionesa, ben aviat se sent atret per l'aventura de l'aviació, fins a convertir-se en pilot comercial i iniciar un llarg recorregut professional per Àfrica i Amèrica llatina, amb un rosari d'accidents queli omplen el cos de cicatrius i la ment d'experiències. L'atracció pel desert formapart de la coneixença directa i de molts aterratges d'urgència sobre l'arena sahariana. De tot, la reflexió d'hores de vol i la facilitat d'escriure permeten al Saint-Exupéry literat, amb L'aviateur i Courrier-Sud  i les exepcionals Vol de nuit i Terre des hommes, fins que en el context bèl.lic de la Segona Guerra escriu Pilote de guerre, Lettre á un otage i el seu més famós, Le petit prince. Encara, pòstumament, es troba La Citadelle. Mentre, una vida d'aventures, amors i fidelitats a la llibertat, fins a l'adscripció a la resistència i el tràgic vol sobre el port militar de Toulon.
Desaparegut en el vol de reconeixement, pilotant un Lightning P-38, ningú no pogué asseverar la mort més que presumible.S'obria l'enigma i s'engrandia la llegenda, com un nou relat d'aventures fabulat per la ment del mateix protagonista, mentre El petit príncep atresorava un dels èxits més reconeguts en la història de la literatura. El 1998, un pescador trovaba el braçalet de Saint-Exupéry -amb el seu nom gravat- entre les xarxes de pesca. Dos anys després, el bussejador professional Luc Vanrell descobreix, a l'alçària de l'illot de Riou, les restes del que s'identificà com l'avió desaparegut. Encara, posteriors comprovacions asseguren el domini aeri dels Masserchmidt alemanys en la zona durant aquella època. Vanrell, associat al periodista alemany Lino Von Gartzen, inicia una acurada investigació que el porta a la pista de Horst Rippert, un ancià alemany de 86 anys que fou un reputat aviador durant la Segona Guerra. I Rippert confessa tot allò que durant anys havia silenciat i dóna totes les dades que demostren que fou ell qui va abatre el fràgil Lightning que pilotava Antoine de Saint-Exupéry, si bé  ignorava la identitat del pilot fins que, acabada la guerra, en tingué notícia d'on i la manera en què havia desaparegut l'admirat escriptor. A les acaballes d'aquest març, a França, està prevista la sortida a la venda de Sain-Exupéry, de L'ultime secret, un llibre escrit per Vanrell i Von Gartzen, amb les declaracions de Rippert com a eix central. La guerra no té entranyes i el fetn'és una evidència. Horst Ripper, que es confessa admirador de l'obra de l'escriptor francès i que fins i tot havia llegit gran part dels seus llibres abans del juliol de 1945, fou qui posà fí a la producció del creador literari. Rippert s'havia enlairat des de la base de Aix-en-Provence, en un matí asolellat, estrobà davant un avió enemic i no dubtà ni un moment a disparar, quan l'L.P-38 no tinguè temps de reaccionar, i, tocat de mort, caiguè en picat al mar. L'aviador alemany tirava conra els avions, no pas contra els pilots, i complí perfectament la seva tasca. El pilot francès ni tan sols tinguè temps de saltar; la tomba marina era oberta.
Si; segurament era el desenllaç mésnatural, malgrat que els bons amants de la literatura gaudien d'alimentar el mite. Rippert no hauria disparat contra l'admirat Saint-Exupéry però si que ho feu, i amb encert, sobre l'anònim pilot. I l'escriptor enamorat del desert potser tingué temps de recordar el que havia escrit en Terra dels homes: "No lamento res. He jugat i he perdut. Això entra en l'ordre del meu ofici. Però jo he respirat el vent de la mar." En la història, propera o llunyana, un munt d'enigmes, petits o grans, seguiran alimentant la nostra  imaginació. La llista és inmensa i no cal tacar-la; és una forma de seguir somniant que tot és possible i res és definitiu.

Jaume Oliveras i Costa

* Publicat al Punt Diari II 28 de març de 2008 II Punt de Vista 

* Foto: www.stars-celebrites.com

dimecres, 2 d’abril del 2008

Lyrikline: Espai poètic a internet

Lyrikline.org és una plataforma a internet en la qual hi ha penjats poemes de 460 autors. Les obres es poden llegir i també escoltar en un total den 48 llengües diferents, entre les quals la catalana.
Aquesta plataforma es va gestar a la Fira del llibre de Frankfurt 2007.
(Extracte de la notícia publicada al suplement Cultura del diari Avui, 23/03/08)

Lyrikline.org és una de les grans plataformes de poesia d'internet. Actualment, ofereix 460 poetes i 4.600 poemes en 48 llengües. Molts poemes van acompanyats d'un document d'àudio, consistent en el poema recitat per l'autor mateix. Enguany s'hi comencen a incorporar els poetes catalans, gràcies a l'acord signat entre Lyrikline i l'Institut Ramon Llull.

Els primers poetes catalans que apareixen a Lyrikline són Narcís Comadira,Anna Montero i Arnau Pons, amb una desena de poemes cadascun. 

Lyrikline ha teixit una xarxa que ja compta trenta-quatre entitats associades, i l'Institut Ramon Llull serà la que fa trenta-cinc. El compromís dels associats, segons que ha explicat a VilaWeb Carles Torner, responsable de l'àrea d'Humanitats del Llull: 'Ser socis d'aquesta xarxa ens obliga a incorporar-hi cada any un nombre de poetes catalans i a traduir al català alguns dels poetes que hi hagi a la web. Lyrikline es compromet a traduir, en contrapartida, el mateix nombre de poetes catalans a l'alemany, que és la llengua pont. A banda, qualsevol associat pot traduir a la seva llengua poetes catalans.
(Extracte de la notícia publicada a Wilaweb, 28/03/08)

dimarts, 1 d’abril del 2008

Poesia: Joseph Brodsky

Joseph Brodsky, Leningrad(St.Petersburg), 1940 - París 1996)

"Per oblidar una vida, un home necessita, com a mínim, una altra vida"

---

"Me encuentro en mi jardin,arde una tea.
Sin una amiga, sin siervos, sin afectos.
Y en lugar de los pequeños y grandes de la tierra,
suena en concierto un zumbar de insectos".

Fragment de "Carta a un amigo romano", 1972