LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dijous, 5 de novembre del 2009

UN POEMA DE LOUISE GLÜCK - Manel Ballester

En Manel Ballester, del Club de lectura de poesia, ens envia un nou poema, amb la traducció al català, feta per ell mateix.


Louise Glück (Nova York, 1943) és una de les més importants poetes vives nord-americanes en actiu i de la llengua anglesa en general. Guanyadora de múltiples premis i reconeixements, entre els quals, el prestigiós Pulitzer, posseeix una extensa obra que, a diferència de l’autora Deborah Digges, de qui es pot trobar un poema en aquest mateix blog el mes passat, es mou per territoris menys espirituals i més materials i immediatament emocionals que aquesta. Crec que aquest petit poema n’és una bona mostra.

LA ROSELLA ROJA
La cosa més gran
no és que puguem
pensar. Els sentiments,
oh, i jo en tinc; ells són
els que manen en mi. I tinc
un senyor al cel
anomenat sol, per al qual
m’obro i ensenyo la foguera del cor, encesa
com la seva presència.
Què podria ser una semblant glòria
sinó un cor? Oh, germans i germanes,
éreu com jo, fa temps,
abans que fóssiu humans? Us
vau permetre obrir-vos, vosaltres que mai més
no ho tornaríeu a fer? Car en veritat
parlo ara
tal com ho feu vosaltres. I ho faig
perquè estic destrossada. 
.   .   .   .   .


THE RED POPPY
The great thing
is not having
a mind. Feelings:
oh, I have those; they
govern me. I have
a lord in heaven
called the sun, and open
for him, showing him
the fire of my own heart, fire
like his presence.
What could such glory be
if not a heart? Oh my brothers and sisters,
were you like me once, long ago,
before you were human? Did you
permit yourselves
to open once, who would never
open again? Because in truth
I am speaking now
the way you do. I speak
because I am shattered.