Retalls de lectura - "La lectura" - Sergi Pàmies

LA LECTURA

El lema d'una campanya institucional de la Generalitat afirma: "La lectura ens fa més lliures". Hi estic d'acord. Només cal pensar en els països que varen patir la censura per donar-li la raó al autor de la frase. Però, a més dels llibres, la lectura provoca efectes secundaris que convé tenir en compte. Si et tornes adicte, per exemple, ¿segueixes essent igual de lliure? Comences a dedicar bona part del teu temps a recòrrer llibreries, cercant el plaer primigeni  d'ensopegar amb alguna joia que, durant unes hores, et converteixi en un ser posseït i dependent. I si, a més, et dona per comprar llibres, et caldran més diners, més espai per enmagatzemar-los, més temps per llegir-los, més bolígrafs per subratllar-los, més memòria per recordar-los (i oblidar-los) i més saliva per per comentar-los amb altres malalts que també presumiran de ser lliures però que, en realitat, estarn igual d'enganxats que tú.

I si, haureu sigut lliures d'escollir aquest camí: conèixer les ciutats en funció de les seves llibreries, organitzar la vostra biografia a partir de lectures fundacionals (que, alhora, us remetran a núvies assolibles o per assolir, a amics guanyats o perduts, a aeroports tancats per culpa de la neu), conviure amb "lepismes", i no gosar a admetre que, a més d'ahever-vos passat un terç de la vida dormint, heu invertit un altra terç en llibres, compulsiva succesió d'històries i de frases que, com la mirada d'una desconeguda, atrauen o intimiden (la última, d'un conte de Carl Watson: "Voleu una sol·lució ràpida a totes aquestes preguntes? Al capdevall, la religió més curta cab en dues paraules:tingues compte").

Avui, a diferència del que passava en altres èpoques, la lectura gaudeix d'un prestigi tant unànim que gairebé espanta. En ocasions, això la obliga a carregar amb una responsabilitat que no li correspon. Totes les virtuts que se li atribueixen són certes, però, a més de lloar-les, s'han de detectar els seus perills, identificar l'intrussisme dels aprofitats, maleïr la negligència dels que es fan editors i aconsegueixen que, en pocs minuts, tinguis entre les mans pàgines soltes d'un volum péssimament enquadernat. De manera que potser seria bó incloure el següent avís oficial en els llibres: "Llegeixi amb moderació". Immediatament, s'activarien els nostres mecanismes de contradicció i llegiríem en excés, recaient una i una altra vegada en un vici consolidat que alguna vegada fou un plaer ingenu i que ens ha proporcionat extraordinaris moments i sonats disgustos, tardes monòtones, tones d'entreteniment i no poques angoixes.

Cel·lebrem, doncs, aquesta invitació oficial a la lectura com exercici de llibertat, però tinguem en compte les seves servituts i no oblidem la religiosa resposta de Watson, aplicable a qualsevol pregunta: ves en compte (en aquest cas amb el que llegeixes).

Sergi Pàmies.

Article publicat a La Vanguardia,a la columna de l'autor.

Imatge: Google.

                                                                              

ELS CLUBS DE LECTURA - DESEMBRE 2008 -

El Club de lectura "Sant Narcís" (grup A) es reunirà el dimarts 16, i no el darrer dimarts del mes, com és habitual, degut a les festes de Nadal. 

Parlaran dels darrers llibres que han llegit -a part dels que llegeixen per les tertúlies del Club- i faran propostes per els propers mesos de 2009.

El Club de lectura "Sant Narcís" (grup B) es reunirà el dijous 18, i no el darrer dijous del mes, com també és habitual, pelmateix motiu.

La seva tertúlia serà sobre la lectura de la novel·la "El hijo del acordeonista", de Bernardo Atxaga.

El Club de lectura de poesia, es reunirà el dilluns 15 i comentaran el llibre "Pedra foguera, Antologia de joves poetes dels Països Catalans".

"URSONATE", poema fonètic de Kurt Schwitters, a càrrec de l'Oriol Ponsatí

L'Oriol, coordinador del Club de lectura de poesia de Sant Narcís,

 és l'intèrpret d' "URSONATE",

poema fonètic de Kurt Schwitters

Kurt Schwitters (1887-1948), l'autor de l'obra "Ursonate", va ser publicat l'any 1932. 

L’artista dadaista alemany, donava a conèixer el  poema fonètic més llarg i important de la història: Ursonate (sonata de sons primitius). La seva composició li havia portat 10 anys de feina (1922-1932) i ben aviat es va convertir en un clàssic del gènere de la poesia fonètica (és a dir, la poesia basada estrictament en l’estructuració formal de sons sense sentit semàntic).

                         

 

Oriol Ponsatí-Murlà és filòsof, rapsode, traductor i editor. Nascut a Figueres (Alt Empordà) l’any 1978, actualment treballa com a investigador i professor de la Universitat de Girona, i combina l’activitat acadèmica amb recitals de poesia i articles en diversos mitjans. Ha dirigit durant sis anys (2002-2007) el Festival de Música Contemporània de Girona (conTmpo). Des de la seva creació (març del 2007) és el director de publicacions d’Accent Editorial.

El recital ja s'ha fet a:

 La Garriga (Vallès Oriental) - Festival de Primavera Poètica

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) - Casino dels Nois

Barcelona (El Barcelonès) - L'Horiginal

Barcelona (Barcelonès) - La Pedrera 

Solsona (El Solsonès) - Sputnik

Palma de Mallorca - Can Alcover

i en preparació a Igualada i Lleida.

El Club de lectura, donat que a Girona no ha estat fet el recital-audició d'aquesta obra, ha començat a fer passos per poder-lo presentar aviat.

(Al costat dret de la pàgina principal del blog es pot escoltar un fragment d'aquest poema, en un video de Youtube) 

Presentació del llibre "PARLEM DE L'ADOLESCÈNCIA"

CLUB DE LECTURA - PUNT DE LECTURA

Presentació del llibre "Parlem de l'adolescència"

de Josep Cornellà i Canals

Dimarts 18 de novembre de 2008

Centre Cívic de Sant Narcís, a les 8 del vespre

L’adolescència és una etapa de la vida que no sempre és fàcil de definir i encara menys, d’entendre. Quan comença? Quan acaba? És necessàriament una etapa de crisi i ruptura? Es continua sent adolescent ja en l’etapa adulta? Tota una sèrie de preguntes sobrevolen aquesta fase vital caracteritzada pel gran canvi que suposa el xoc contra un món complicat d’assumir, el món dels adults.

En aquest llibre, Josep Cornellà, reconegut professional en l’àmbit de la medicina de l’adolescència, ens aproxima al món, l’actitud i les inquietuds dels prejoves respecte a la vida. Així mateix, l’autor aborda temes d’actualitat sempre candent, com l’educació, el paper dels pares, les drogues, l’alimentació o els nouvinguts a la llar –televisor, videojocs...–, des d’un punt de vista tant mèdic com filosòfic que ens pot ajudar a comprendre una mica millor aquesta edat crítica. Però, també, el que pretén aquest treball és estimular el diàleg entre pares i fills adolescents, a fi de trobar en la paraula l’eina d’enriquiment i intercomprensió mútua.

Josep Cornellà i Canals va néixer a Girona el 1950. Doctor en medicina i especialista en pediatria, ha orientat la seva dedicació professional cap a la promoció de la salut integral dels adolescents. És màster en psiquiatria infanto-juvenil i va ser fundador de la Societat Espanyola de Medicina de l’Adolescència, que va presidir entre 1996 i 2004. Tanmateix és assessor en salut mental del Comitè d’Adolescència de la Associació Llatinoamericana de Pediatria, motiu pel qual ha participat en diversos projectes de programes d’atenció a l’adolescència.

Imatge i text extret de: www.llibreriaona.com

Llibre del mes de novembre - Club de lectura de poesia

Club de lectura de poesia

17 de Novembre 2008

Tertúlia sobre el llibre de novembre: La gesta dels estels (Joan Salvat-Papasseit)

«Salvat, en unes notes autobiogràfiques de joventut, havia dit: "Sóc, com home de lletres, d'imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist o viscut." "No he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat." I, al cap de tres o quatre anys, en un dels poemes de La gesta, deia: "cada ferida la sang d'un poema". En efecte: Salvat trebaltava amb la vida i la literatura com una mateixa possibititat de realització i, per tant, els seus poemes reproduïen amb precisió els moviments més espontanis de la seva intimitat. De fet, eren, són, la compensació o, si voleu, la sublimació de la impotència de la vida, d'una vida: la seva.»

Imatge i text: www.llibreriaona.com

Llibre del mes de Novembre - Grup A-

Club de lectura narrativa (A)

25 de novembre 2008

Tertúlia sobre el llibre de novembre: El hijo del acordeonista

de Bernardo Atxaga

És una novel·la sobre un manuscrit i una vida, en la que compta el que no està escrit (i Atxaga és un mestre de la "no escriptura"). L'autor ens porta per la memòria de la Guerra Civil, la posguerra i la transició, de la mà d'un personatge què lluita contra el què és i fuig del que no és. El personatge de David, amb un valor difícil de descriure, es resisteix a oblidar tot el que lluita per desaparèixer: la llengua, el passat, el futur,... La metaliteratura, sempre tant reveladora en Atxaga, ens descobreix un cor on només creiem veure-hi tenebres i escriu sobre el que ja està escrit desdoblant el personatge i fent veritat allò de que no som capaços de conèixer-nos ni a nosaltres mateixos.

El pitjor de la novel·la?  Que s'acaba.  

Ruth Adsuar

Portada del llibre: Google

                                                                  

                                                                                                                                    

Llibre del mes de Novembre - Grup B -

Club de lectura de narrativa (B)

27 de novembre 2008

Tertúlia sobre el llibre: El caçador d'estels, de Khaled Hosseini

Sobre el teló de fons d'un Afganistán respectuós de les seves riques tradicions ancestrals, la vida a Kabul durant l'hinvern de 1975 transcorre amb tota la intensitat, la puixança i el color d'una ciutat confiada en el seu futur i ignorant de què s'apropa uno dels períodes més cruents i tenebrosos que han patit els mil·lenaris pobles que l'habiten. El caçador d'estels és la commovedora història de dos pares i dos fills, de laseva amistat i de com la casualitat pot convertir-se en fita inesperada del nostre destí. Obsessionat per demostrar-li al seu pare que ja és tot un home, Amir es proposa guanyar la competició anual d'estels de la manera que sigui, inclús en contra del seu inseparable Hassan, un "hazara" de classe inferior que ha estat el seu servent i company de jocs des de l'infancia. Malgrat el fort vincle que els uneix, després de tants anys de haver-se defensat mútuament de tots els perills imaginables, Amir s'aprofita de la fidelitat sense límits del seu amic i comt una traïció que els separarà definitivament. Així, amb prou feines amb dotze anys, el jove Amir recordarà durant tota la seva vida aquells díes en els que va perdre un dels tresors més preuats de l'home: l'amistat.

Portada del llibre: Ara Llibres

Text extret de: www.agapea.com 

Les 6 hores de lectura viva sobre Mercè Rodoreda

Encar viuré entre les boires presa, 

secreta flor en l'aire dolç suspesa,

i l'alba miraré de fit a fit.

(d'Amor i de Mort, XLI)

Dissabte 25 es van celebrar les 6 hores de lectura viva i participada sobre

 Mercè Rodoreda, tot commemorant el centenari del seu neixement.

Com estava programat, a dos quarts d'onze es va iniciar la lectura. Va ser amb el poema XLI del recull d'Amor i de mort, del llibre Agonia de llum, del que en formen part els tres versos que figuren al peu de la fotografia. Aquesta mateixa fotografia va presidir l'espai on es va fer la lectura.

Es varen llegir fragments de les seves obres més conegudes: Mirall trencat, La plaça del diamant, Aloma...

També es varen llegir contes, el pròleg de Mirall trencat, alguna de les cartes que es varen creuar amb Josep Carner, articles sobre l'escriptora, poemes dedicats a ella, etc...

Era el que ens haviem proposat: que es donés una visió el més amplia possible sobre l'obra i la personalitat de Mercè Rodoreda.

Gairebé, doncs, es va llegir des de dos quarts d'onze delmatí fins les quatre de la tarda. A aquesta hora, es va dur a terme la Xerrada-tertúlia-café, que, amb una vintena de participants, va conduïr Neus Real, Doctora en Filologia catalana de l'UAB, i alhora una de les més prestigioses especialistes sobre Rodoreda.

Des d'aquí volem agraïr la participació de Cristina Alsina, Pilar Prats, Carme Castellà, Carme Pagès, Marcel Bertomeus, Marta Ros, Pia Bosch, Paquita Hereu, Lluís Costa, Manel Mesquita, Maria Hereu, Rosa Vilà, Jordi Baró, M. Lluïsa Faxedas, Carme Bernat, Marta de Palol, Carme, Àlex Saez, Jordi Garcís, Binta Ndao, Cristina Juher, Magda Ruiz, Anna M. Aldavert, Enric Homet i Cristina Cervià, amb les seves lectures.

I de manera especial a Neus Real, la seva col.laboració.

Retalls de lectura - Jordi Amat - Agustí Bartra

Agustí Bartra (Barcelona 1908-1980)

Agustí  Bartra

Un poemari inèdit de la guerra civil, l'homenatge a Kosmopolis i dues reedicions celebren el centenari de l'autor de 'Crist de 200.000 braços'  

Es feia fosc quan ell, en un barri del Sabadell fabril ("nits denses de sons proletaris"), va descobrir la seva individualitat. El seu pare li havia encarregat que entregués una botzina de gramòfon a un client. Hores després, perdut i sol, reclinat en un petit mur, Agustí Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982) va agafar amb força l'embocadura de la botzina, se la va acostar als llavis i va començar a cridar el seu nom. Tot i tremolar-li les cames, estava fascinat. En la maduresa, al tornar-li a la memòria l'estampa infantil, li atorgaria un sentit revelador. "Aquella nit per primera vegada havia cridat el meu ésser, amb un inconscient anhel d'afirmació". La magmàtica obra de Bartra seria com un crit solitari els ressons de la qual reverberaven endinsant-se en si mateix creant nous ressons, salmòdia d'un ésser posseït per un llenguatge desbordant que no sabia ni volia deixar d'afirmar-se fins a ser una veu que saltés les barreres del temps per instal.lar-se en el territori de la universal essencialitat. Però aquest ambiciós projecte, en què vida i literatura es fondrien, va ser punt d'arribada d'una complexa evolució personal marcada pels traumes del segle de la megamort: guerra, experiència concentraciònaria, exili.

Va ser amb més de vint anys, a Barcelona ("fanals de gas i plàtans tristos"), quan el Bartra que treballava sense il.lusió en un taller va començar a buscar un estil que fecundés el seu esperit. El perseguia llegint sense fre, fugint de la ciutat per combregar amb la naturalesa. La metamorfosi de la seva identitat per transmutar-se en Poeta (com Friedrich Hölderlin, com el seu admirat Walt Whitman) va estar sempre relligada als misteris de la terra. Ho va escriure a Odisseu, un dels seus projectes més importants, concebut a finals dels 40 i reeditat ara per Proa amb pròleg de Sam Abrams. "Ulisses sentia la vida de l'arbre enllaçada a la seva, ell mateix era l'arbre en la mesura que la seva consciència era vinclada per la crida dels seus orígens". Però el Bartra dels dies republicans era un jove desconcertat, sense projecte vital. "Jo venia a la deriva/ com el lent espectre/ d'una barca/ de mutilada proa", va consignar en un dels seus primers poemes. En temps de guerraþes va incorporar a la societat literària, va madurar com a home i es va centrar com a poeta. Quan va sortir cap al front d'Aragó, el 1938, va publicar el seu primer poemari: Cant corporal. Va seguir escrivint a les trinxeres i als camps de concentració francesos, on va malviure els primers mesos del seu exili; l'experiència va quedar tatuada en la seva consciència i va inspirar la narració Crist de 200.000 braços (que recupera Lleonard Muntaner Editor). Després, gràcies a Francesc Trabal, va poder deixar el camp i anar a una residència on vivien uns escriptors.

Bartra va arribar a Roissy-en-Brie el 3 d'agost de 1939. "El rostre colrat, els ulls d'un blau molt clar, els cabells rossencs". Així el va veure l'escriptora Anna Murià, que ja no es va separar d'ell i a qui va santificar les seves millors energies (llegiu l'entregada Crònica de la vida d'Agustí Bartra). El febrer del 1940 la parella va anar cap a Amèrica: Santo Domingo, l'Havana i Mèxic des del 2 de setembre de 1941.

Es va associar amb Pere Calders per muntar un taller, va participar en revistes, es va presentar a Jocs Florals i no va parar de traduir (destaca Una antologia de la lírica

nord-americana ). Però el centre era i seguiria sent la poesia. L'estranyament que implica l'exili seria territori adobat per a l'expansió del seu "vitalisme simbòlic", la construcció del seu propi mite i la neurosi del menyspreu. Habitant "la solitud del nàufrag", des de Màrsias i Adila (1948) va recuperar l'èpica per aprofundir en "la humanitat essencial" (l'hi va confessar a Joan Fuster). Després de dècades sentint-se incomprès, va llegir l'atenció de joves de l'interior com el senyal esperat. "Us he estat esperant durant 30 anys", li diria a Oriol Pi de Cabanyes. El 1970 va tornar a Catalunya per veure el "Blau enyorat" a què es referia a Cartells als murs de la meva pàtria.

Instal.lat a Terrassa, la lírica ardent va seguir bombant una aventura única, torrencial, irregular, que avui, a punt de fer 100 anys del seu naixement, el 8 de novembre, encara desconcerta.

Jordi Amat

* Article publicat al Periòdic de Catalunya, el 22 d'octubre de 2008, (pàgines de llibres)

Centenari d'AGUSTÍ BARTRA

Enfeinats amb altres commemoracions, i, per manca de ressò popular i de notícies als mitjans, per poc ens passa per alt el record del centenari d'Agustí Bartra (Barcelona 1908-1980).

Agustí Bartra i Lleonart, Poeta i prosista. Descendent d'una família camperola, passà part de la seva infància a Sabadell. Quan la seva família tornà a Barcelona, entrà a treballar en un magatzem tèxtil. L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a "Amic" i "Meridià". Els seus primers llibres són el recull de contes L'oasi perdut (1937) i el llibre de poemes Cant corporal (1938). Participà en la guerra i s'exilià a la primeria de 1939: passà per diversos camps de refugiats abans d'arribar a París, on conegué l'escriptora Anna Murià, també exiliada,amb qui es casaria i de qui tindria dos fills. L'any 1940 embarcaren cap a la República Dominicana, i després se n'anaren a Cuba i a Mèxic, on havien de fixar llur domicili més estable, fins que retornaren definitivament a Catalunya (1970). Bartra ha anat també als Estats Units, on ha fet tres llargues estades (1949-50, 1961 i 1963). Durant el seu exili ha publicat una vasta obra poètica: L'arbre de foc (1946), Màrsias i Adila (1948), L'evangeli del vent (1956), Quetzalcòatl (1960 en castellà, 1971 en català), Ecce homo (1964 en castellà, 1968 en català), que, ja de retorn a Catalunya, reuní en el volum Obra poètica completa (1971) tot reelaborant algun dels seus llibres. Després ha publicat Poemes del retorn (1972), Els himnes (1974) i la trilogia de Soleia: Rapsòdia de Garí (1972), Rapsòdia d'Arnau (1974) i Rapsòdia d'Ahab (1976). Com a prosista cal esmentar les novel·les Xabola (1942) la versió definitiva de la qual serà Crist de 200.000 braços (1968)i La lluna mor amb aigua (1968), el recull de contes L'estel sobre el mur (1942) i els relats poètics d'Odissea (1953) i Doso (1970). Ha escrit també altres peces teatrals, com El tren de cristall, i ha publicat Una antologia de la lírica nord-americana (1951). Fou, així mateix, un dels fundadors de la revista "Lletres" (1944-47), que es publicà a Mèxic. La seva poesia, inspirada en bona part en la tradició èpica whitmaniana, rep un impuls decisiu de les experiències personals i col·lectives viscudes durant la guerra i l'exili. Les seves obres han estat traduïdes en bona part al castellà i algunes a l'anglès, al francès, al portuguès i a l'italià.

Font: www.joanducros.net

AMOR

Son crit de verge ha mort entre troncs de silenci !

Sent una ombra de fulla adormida al seu front.

Oh que el foc que li daura els parpres la defensi

de tot obscur sanglot ! Evasió del món

-oh ritme cec del cos, música de la forma !-

dins el total panteix d'estrella del seu flanc,

dins l'oblit i aliança amb l'alegria enorme

de la destral ardent que ascla la seva sang...

Del Livre de Marsias. Ed. Pierre Seghers. París 1956

Col. Autour du Monde (Edició bilingüe).

LECTURA VIVA - COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE MERCÈ RODOREDA

El Club de lectura commemora el centenari de Mercè Rodoreda

LECTURA VIVA I PARTICIPATIVA

Per participar-hi cal inscriure’s previament. cal triar l’hora per llegir, trucant a:

 -972.237.063/C.Cívic Sant Narcís -(per llegir de 10’30 a 13’00 h)

 -649.438.873/Club de lectura - (per llegir de 13’15 a 15’45 h)

    o correu a  lluisgil@eldimoni.com

 Els textos per llegir cal que cada  lector sel’s porti. Han de  ser textos  d’obres  de l’autora (prosa, poesía.) També es podrán llegir articles  o altres escrits que facin referència a la seva obra i / o a la seva personalitat.

PROGRAMA

10:30 Presentació

10:45 Inici de la lectura (espais de 10 minuts per lector)

16:00 Finalització de la lectura

 

Un cop finalitzada la lectura

 XERRADA-TERTÚLIA-CAFÉ

amb

 NEUS REAL

Doctora en Filologia Catalana

Especialista en la narrativa d’autora dels anys 30 i una de les estudioses més reconegudes de la primera  etapa de la trajectòria de Mercè  Rodorea

 

 

Retalls de lectura - Miquel Martin - Més que un club (de lectura)

Més que un club (de lectura)

Els bons lectors, com quasi tot a la vida, volen temps, paciència i esforç. El camí de la lectura és llarg, confús i sovint ple de paranys. Hi té molt a veure la nostra capacitat intel·lectual, la nostra sensibilitat artística, la nostra formació, els nostres gustos i, també, qui i com ens ha guiat en la lectura. I quan, perquè un llibre en un moment inadequat pot fer molt de mal (segur que tots recordem alguna obra mal païda). En qualsevol cas, sembla que es tracta d’un camí que val la pena recórrer, malgrat les dificultats, sobretot perquè la recompensa és tan estimulant i plaent que llavors s’obliden tots els entrebancs.

Una de les maneres d’ajudar a formar i consolidar bons lectors, tant joves com adults, són els clubs de lectura, que últimament han proliferat a les nostres biblioteques. No tots deuen funcionar igual de bé i no tots deuen avançar en la direcció encertada, si és que algú té clara la direcció, però segur que són una bona eina de foment i guiatge de la lectura. L’objectiu d’un club de lectura no hauria de ser l’anàlisi exhaustiva o erudita d’un llibre, sinó més aviat la posada en comú de les diferents visions i opinions que el llibre ha suscitat entre els lectors.

Això sí, amb algú que moderi i sintetitzi tot aquesta informació que, altrament, corre el perill de despenyarse cap al caos.

Els clubs de lectura també haurien de ser una alternativa a la literatura que ens volen vendre des dels mitjans de comunicació. És a dir, haurien de servir perquè els lectors tinguin accés a llibres que d’altra manera difícilment llegirien mai o fins i tot mai no arribarien a conèixer (tant si es tracta de clàssics com d’obres que, per diverses raons, queden fora del circuit més comercial).

Aquí és bàsic el paper del coordinador del club, però alhora dels seus membres, que també poden

suggerir o recomanar lectures.

El debat a l’entorn d’un llibre té un efecte doblement terapèutic en el lector. Per una banda, ens veiem obligats a confrontar les nostres idees amb la dels altres lectors, i per tant ens cura del dogmatisme (sempre arrogant). Per l’altra, eixamplem el nostre horitzó respecte de l’obra i el seu valor, cosa que ens vacuna contra el desànim o la frivolitat a l’hora de llegir un nou llibre.

Però els clubs de lectura també resulten summament enriquidors per als escriptors que hi són convidats. Llavors viuen i veuen com els lectors s’han fet seva l’obra –per bé i per mal– i experimenten un dels moments més intensos del procés creatiu: la comunió entre autor i lector a través del text i, doncs, de la paraula.

El de la lectura és un camí dels

que val la pena recórrer, malgrat

les dificultats, perquè la

recompensa és estimulant i plaent.

Martí Carreras ens recomana un llibre

Aquest estiu he llegit el llibre del Premi Nobel José Saramago, "Assaig sobre la lucidesa" ( Edicions 62)

Me l'havien regalat fa un parell d'anys i em feia molta gràcia llegir-lo perqué sabia que parlava del què passava en una ciutat on el dia de les eleccions la majoria dels ciutadans votaven en blanc, però quan obria el llibre per qualsevol de les pàgines i no hi veia cap punt i apart, ni guió de diàleg, ni cometes... res que no fosin llargues fileres de paraules, l'una darrera l'altre... em venia de tot!!

 

Aquest estiu, finalment, m'he tret l'espina i l'he llegit... M'ha encantat, me l'he crospit en tres nits!!, impressionant , i això que no ha estat (ni de bon tros) el que m'esperava, i segurament ha estat que no m'ha sorprés res del que he llegit el que m'ha emocionat!!

Si algú l'ha llegit espero que m'entendrà, dit barroerament és tenir la certesa que , per molt  "surrealista" que pugui semblar el llibre a primera vista , segur que la realitat pot superar la ficció!! i amb els temps que corren i el polítics que ens toca viure ( i que per contra de la frase "no ens els mereixem!") m'en guardaré prou de sommiar en la possibilitat de donar-los un "càstig a les urnes"!!!

Just quan l'he acabat, per casualitat algú m'ha parlat d'un altre llibre del mateix autor que no recordo el nom però que parla del que passaria en una ciutat o país on la Mort fa vaga!! Al.lucinant oi?? Ja tinc ganes de llegir-lo.

Quan ho  hagi fet us diré què tal!! i prometo no esperar-me fins a l'estiu que ve!!

Marti Carreras és el President de l'Associació de Veïns de Sant Narcís

 

Llibre del mes d'octubre - Club de lectura de poesia

Club de lectura de poesia

20 d'octubre 2008

Tertúlia sobre el llibre d'octubre: Sol cec (Poemes d'amor i de lluita), de Salem Zenia ((Frèha, región de Kabilia, Algèria, 1962)

 "Sol cec, és un recull de 26 poemes inèdits escrits per Salem Zenia d'ençà de la seva arribada a Catalunya, el maig de 2007, acollit al programa Escriptor Refugiat del PEN català.  Sol cec és un llibre de ontratos llibrecontrastos, on conviuen l'amor i la lluita, l'enyor i la revolta, la melanconia i l'erotisme."

(De la contraportada del llibre editat per Editorial Accent. Girona i traduït per Carles Castellanos Llorens).

Salem Zenia, poeta i novelista, va nèixer el 26 de setembre del 1962. Ha treballat com a periodistai l'any 1988 va fundar el seu propi diari (Racines / Izuran), quinzenari francès / amazic, orientat a la promoció delaliteratura i cultura berber.

Ha publicat els poemaris Les rêves de Ydir /  Tirga n Yidir (1993) i Printemps / Tifeswin  (2004) i algunes novel.les, com Tafrara (1995).

Foto de l'autor: Google.