El Club de lectura "Sant Narcís" (grup A) es reunirà el dimarts 16, i no el darrer dimarts del mes, com és habitual, degut a les festes de Nadal.
Parlaran dels darrers llibres que han llegit -a part dels que llegeixen per les tertúlies del Club- i faran propostes per els propers mesos de 2009.
El Club de lectura "Sant Narcís" (grup B) es reunirà el dijous 18, i no el darrer dijous del mes, com també és habitual, pelmateix motiu.
La seva tertúlia serà sobre la lectura de la novel·la "El hijo del acordeonista", de Bernardo Atxaga.
El Club de lectura de poesia, es reunirà el dilluns 15 i comentaran el llibre "Pedra foguera, Antologia de joves poetes dels Països Catalans".
Ahir al vespre hi va haver, com era programat, la reunió del club de poesia, que aquest cop tenia com a leit motiv el llibre Pedra foguera, antologia de poesia jove dels països catalans, un recull confeccionat sobretot per l'empenta del grup Pèl capell, catalans de Mallorca (au, ja està dit).
ResponEliminaUna antologia de poesia jove, tot i que en aquest cas es podria haver titulat també de poetes joves per l'edat dels qui hi surten, sempre es diferencia de les altres justament pel que conté i és, i que, crec, podria respondre a la pregunta: ¿què hi ha de nou en el panorama (migrat?) de la poesia catalana actual? I és aquesta interpretació, justament, que fa a mi em sembli adequadíssim titular l'antologia de jove pel que fa a la poesia i no als poetes.
Van ser-hi presents dos dels principals, si no els principals, inspiradors i gestors de l'obra fins que ha estat una realitat: Jaume C. Pons Alorda i Pau Vadell, no tan sols ells mateixos poetes inclosos en el llibre, sinó agitadors (em penso que el concepte els va com la fulla a l'arbre) culturals dins i fora de l'univers poètic.
Va faltar temps. Quan la cosa començava a ser més interessant, amb els dos poetes en plena "agitació" i havent-se posat sobre la taula les bases d'una potencialment sucosa discussió sobre el quefer poètic i les seves justificacions i sobre el llibre mateix, vam haver de plegar.
Però com que, al meu parer, sí que paga el tir deixar, si més no, constància de quines són aquests "bases" a partir de les quals discutir o, més ben dit, parlar de poesia, ara o el dia de demà, aquí o en una altra banda, les apunto d'una manera esquemàtica a continuació, alguna recollida de la vesprada mateix i alguna altra treta del sarró que tots portem al damunt:
· Per què s'escriu de vegades amb mesura (comptant les síl·labes) i d'altres passant de tot?
. Els vers "lliure" és de debò lliure?,
· Rimar continua tenint algun sentit?
· Hi ha diferència d'alguna mena entre fons i forma i cal prioritzar-ne cap?
· La poesia és bàsicament oral o de moltes altres menes?
· Cripticisme o comunicació?, o, si es vol, esforç o no?
· Subjecte poètic o el subjecte de carn i os que escriu?
· Emoció vs racionalitat?
· Art per l'art (que és això)?
Quatre paraules sobre el llibre, aquestes totes de la meva responsabilitat.
Es tracta d'un llibre força ben editat, i això sol ja és d'agrair.
Els autors hi apareixen, si no m'erro, en ordre cronològic, potser per aquesta raó trobo que a l'antologia hi ha qui té una veu pròpia, qui la recerca i sembla que la pot trobar i qui encara li cal fer camí i força, i ho dic, amb algunes excepcions, en ordre invers.
El que sí s'en desprèn és una energia i una voluntat d'obrir i d'obrir-se camins que fan pensar amb optimisme en el dia de demà de la lletra i la cultura d'aquest nostre racó de món.