LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dissabte, 19 de desembre del 2009

XERRADA DE XAVIER CORTADELLAS - "QUÈ ÉS UN CONTE?"


Dimecres passat, 16 de desembre, l'escriptor Xavier Cortadellas ens va explicar què és un conte i quines condicions ha de reunir per ser considerat com a tal. A més, ho va il·lustrar amb cites, comentaris i exemples d'autors especialistes en el gènere, com Borges, Monzó, Piglia, entre d'altres. 
I, entre altres coses, ens va dir que "...un conte ha d'estar escrit amb la voluntat de fer literatura".

dilluns, 7 de desembre del 2009

DOS RETRATS DE L'ORIOL

Fa uns dies, l'Oriol ens enviava aquest correu:





Benvolguts,

aquestes últimes setmanes ens han deixat dos grans llibreters gironins: en Pere Rodeja (Pere de Can Geli) i en Feliu Matamala (fundador de la llibreria Les Voltes). Per a nosaltres, que passem bona part del temps envoltats de llibres i parlant de llibres, les llibreries són botigues especials, i els llibreters que ara ens han deixat eren l'ànima de dues de les llibreries més importants de Girona.
Us adjunto, per recordar en Pere Rodeja i en Feliu Matamala, dos retrats que els vaig dedicar fa uns mesos a La Vanguardia.


Els dos apunts anteriors a aquest són aquests dos retrats als quals es refereix.

ALLÒ QUE JA NO ES PORTA: L'ESPERIT DE SERVEI - Oriol Ponsatí-Murlà


Pere Rodeja i Ponsatí
Els protagonistes indi s c u t i b l e sd'aquesta setmana (mal sigui una sola setmana a l'any...)són els llibres. Però darrere de cada llibre hi ha una cadena de protagonistes secundaris: l'autor, l'editor, l'impressor, el distribuïdor... i el llibreter. D'aquest últim en depèn, en realitat, la sort final d'un llibre. Només cal que el llibreter amagui un títol en un racó poc visible i no es vendrà. Només cal que el situï a l'aparador o en un lloc destacat de la llibreria i en vendrà tants com vulgui. Ell és qui aconsella el comprador indecís, qui li mostra les diverses edicions d'una mateixa obra, qui li dóna motius per comprar-ne una o una altra. De llibreters que responguin a aquesta descripció, avui a casa nostra, cada dia ens en queden menys. 
Són poc a poc substituïts, devorats, pels supermercats del llibre, on som atesos ser dependents que vendrien amb el mateix interès llibres que remolatxes. A Girona, afortunadament, encara ens en queden uns quants i fins i tot tenim el goig de veure com al costat d'establiments històrics com la llibreria Empúries, la 22, o les Voltes, obren nous comerços, com la Llibreteria. El llorer de la veterania, però, se l'emporta la Llibreria Geli, establerta al número 18 de l'Argenteria des de fa 129 anys. I parlar d'aquesta llibreria és parlar d'en Pere Rodeja (Sarrià de Ter, 1931), en Pere de can Geli, com el coneixen la majoria dels gironins.

En Pere Rodeja Ponsatí (no, no som parents) fa anys que està oficialment jubilat i ha deixat la llibreria en mans d'un altre Pere, el seu fill. Però ha servit els clients de can Geli durant més de 60 anys i és l'ànima d'aquest establiment.
Són molts els parroquians que, quan entren a la llibreria, s'hi dirigeixen directament per
demanar-li un títol, convençuts que la memòria de Pere Rodeja és molt més fiable que qualsevol ordinador. Ell arrufa una mica les celles, fa un moment de silenci i desapareix a la rebotiga, on l'espera un fons imponent de més de 150.000 llibres. Torna al cap d'una estona, no amb un llibre, sinó amb tres edicions diferents del mateix títol i s'entretè el temps que faci falta comentant-les amb el client. Per ell el seu ofici no té altre secret que l'esperit de servei. I aquest esperit, avui totalment démodé, li ha valgut la confiança renovada de
diverses generacions de gironins.
Des de darrere del taulell de can Geli, en Pere Rodeja ha estat testimoni del canvi radical que ha sofert la Girona de les últimes dècades. Al centre de la llibreria encara hi senyoreja una imatge de sant Josep, testimoni dels inicis de can Geli com a llibreria religiosa (Librería de S. José de Francisco Geli). Però sota els ulls de fusta del sant, cada dia hi desfilen menys capellans ensotanats i més estudiants universitàries amb les anques a l'aire. Tanmateix, per en Pere Rodeja, cada client que creua la porta, habitual o esporàdic, és la raó de ser del seu ofici i això ha fet que can Geli visqués amb tota naturalitat els canvis vertiginosos de la Girona contemporània. La història s'ha anat sedimentant poc a poc en els prestatges d'aquesta llibreria, els mateixos prestatges dels quals en Pere Rodeja treia la pols
als catorze anys i davant dels quals ara juga amb les seves nétes.

diumenge, 6 de desembre del 2009

EL PATRIOTA CONTUMAÇ - Oriol Ponsatí-Murlà


Feliu Matamala i Teixidor






Catalunya, mancada durant segles dels recursosque que són normals en altres països, com institucions i finançament, ha aconseguit mantenir-se dreta, en gran part, gràcies a la profusió de personatges que s’han estimat la terra i que han desplegat de manera solitària
una activitat titànica. La rauxa i la tossuderia acostumen a ser trets que acompanyen els nostres homenots i, sovint, la naturalesa els concedeix el do de la longevitat.
A Girona, tots aquests trets els trobem concentrats en la figura de Feliu Matamala i Teixidor
(Amer, 1912). Feliu Matamala és dels pocs gironins que ha viscut amb consciència les dues dictadures espanyoles del segle XX, la de Primo de Ribera i la de Franco. La seva catalanitat infrangible es va forjar ben d’hora, amb la influència de mestres com Silvestre Santaló i la fundació als 18 anys de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, entitat especialment
crítica amb la posició de l’episcopat espanyol (hi ha coses que sembla que no canviaran mai).
Delineant de formació, quan va esclatar la guerra, Feliu Matamala va poder evitar anar al front i va servir l’exèrcit republicà en el disseny de maquinària bèl·lica però l’any 1938, per evitar que el seu germà petit fos mobilitzat, va travessar la frontera, on va ser detingut i obligat a tornar a entrar a Espanya.
Després de la guerra, Feliu Matamala aconsegueix crear la seva pròpia empresa de dibuix industrial que un dia s’acabarà convertint en la coneguda papereria Stein i, aprofitant la relativa obertura cultural dels anys 60, l’any 1963 crea, juntament amb una quarantena de socis més, la llibreria Les Voltes, situada en els baixos de Casa Carles.
Les Voltes és una de les poquíssimes llibreries dels Països Catalans on només s’hi poden trobar llibres en català, a més de tot tipus de material independentista com samarretes, bufandes, adhesius o senyeres. Matamala ha vetllat perquè davant de la llibreria no hi falti mai una tauleta amb un o altre manifest a favor d’una causa catalanista i, des de 1983,
ha promogut la creació de documents nacionals d’identitat catalana.
A hores d’ara, la llibreria n’ha tramitat més de 18.000 dels 83.000 que s’han fet arreu de Catalunya.
Una trajectòria com la de Feliu Matamala bé mereixia el seu reconeixement públic. I aquest reconeixement ha arribat, tot i que, com succeeix sovint en aquest país, hom té la sensació que arribaquan l’edat el fa absolutament ineludible. El 2004, Matamala varebre la Medalla Francesc Macià de la Generalitat, i enguany li ha estat concedida la Creu de Sant Jordi i la distinció Ciutadania de l’Ajuntament de Girona. Feliu Matamala era cada any un dels principals impulsors dels actes de celebració de la Diada davant l’Ajuntament de Girona. Enguany, la seva salut no li permetrà sumar-s’hi, però tots nosaltres l’hi farem preesent.


Foto: Arxiu familiar Feliu Matamala 

dijous, 3 de desembre del 2009

ELS NOSTRES CLUBS DE LECTURA - LLIBRES DEL MES DE DESEMBRE


Els Clubs de lectura, aquest desembre llegim:

Grup A, de narrativa, Homes i ratolins, de John Steinbeck. La tertúlia serà el 22 de desembre, a les 8 del vespre, al Punt de lectura de Sant Narcís.

Grup B, de narrativa, L'estepa infinita, d'Esther Autzig. La tertúlia serà el 17 de desembre, a les 8 del vespre, al Punt de lectura de Sant Narcís.

Club de lectura de poesia, Poesies i altres escrits, de Màrius Torres. La tertúlia serà el 21 de desembre, a les 8 del vespre, al Punt de lectura de Sant Narcís.

dijous, 26 de novembre del 2009

SOBRE CAROL ANN DUFFY (Suplement Cultura's de La Vanguardia)



Carol Ann Duffy


Ahir afegíem al blog un poema de Carol Ann Duffy, que ens va enviar en Manel Ballester*. Ahir mateix, al suplement Cultura's de La Vanguardia es publicava un article de John William Wilkinson titulat Sin pelos en la lengua, que comentava que aquesta autora britànica "és la primera dona i la primera persona escocesa que ocupa el càrrec de Poet Laureate del Regne Unit. L'honor ha recaigut aquest any en una poeta qualificada de "moderna" i "popular", distinta als seus predecessors".


Algunes curiositats de l'article:


- L'ascensió d'aquesta dona al nomenament de poeta oficial del regne ha significat la fi de 340 anys d'hegemonia masculina.
- El premi que rebrà és una bota de xerès i un salari anual, fins que un altre sigui nomenat (el darrer ho va ser durant deu anys), de 5.750 lliures esterlines (6.484 €). Aquesta quantitat pensa destinar-la a la creació i promoció d'un premi per a la millor col·lecció de poesia de l'any.
- Aquest guardó i premis "materials" els rep, malgrat que no és obligatori, a canvi de composar algun poema per commemorar els grans aconteixements durant els propers deu anys.
- És la primera en vàries coses: la primera dona, la primera persona escocesa i el primer laureat que s'hagi declarat obertament homosexual.
- Va guanyar fa quatre anys el prestigiós premi T.S. Eliot per la seva obra Rapture (Éxtasi), recull de poemes dedicats a una seva amant.
- Entre la seva extensa producció figuren obres com: Standing female nude (Dona despullada dempeus) -és el poema que en Manel ens va enviar i publicat al blog-; Feminine gospels (Evangelis femenins); The world's wife (La esposa del món).


En fi, aquestes curiositats i algunes més les podeu llegir al suplement de La Vanguardia Cultura's (suplement que es publica amb el diari cada dimecres), del passat dimecres 25 de novembre.


El verdaderament important, però, és constatar que en Manel està al lloro. Enhorabona! 


POESIA VISUAL - "COM ESCOPIR SENSE PARAULES, URGÈNCIES DE MATINADA" - Anna Hernández*




* L'Anna és membre del Club de lectura de poesia

POESIA VISUAL - "DEMANARÀS" - Anna Hernández*



demanaràs a crits
que t'obrin per l'entrecuix.
per allà on l'ànima
no ha pogut fugir, 
on t'escup a sanglotades.
tu, incapaç d'escorxar-te,
pregaràs que entrin a la carn
per rebentar-ne tot el pus
inscrit en l'engonal
d'un sexe
que no es va deixar


* L'Anna és membre del Club de lectura de poesia

POESIA VISUAL - "GINTÒNIC 3" - Anna Hernández*




el gintònic humiteja mots de llimones rosegades
encerta a refer la sang bruta continguda
la passió suïcida de l'engany




* L'Anna és membre del Club de lectura de poesia

dimecres, 25 de novembre del 2009

UN POEMA DE CAROL ANN DUFFY - Manel Ballester

Novament en Manel Ballester (Club de lectura de poesia Sant Narcís), ens envia un poema. En aquesta ocasió, d'una poeta anglesa -Carol Ann Duffy-, en la versió original en anglès i la traducció al català feta per ell mateix.
... ... ... ...

Carol Ann Duffy


STANDING FEMALE NUDE


Six hours like this for a few francs.
Belly nipple arse in the window light,
he drains the colour from me. Further to the right,
Madame. And do try to be still.
I shall be represented analytically and hung
in great museums. The bourgeoisie will coo
at such an image of a river-whore. They call it Art.



 NU FEMENÍ DRET 

Quines sis hores per uns quants francs.
Panxa mugró cul dins la claror de la finestra,
que em drena el color. Més a la dreta,
senyora. I esforça’t encara a ser.
A veure si em reprodueixen com cal i em pengen
als grans museus. La burgesia parrupejarà
amb aquesta imatge de puta de riu. En diuen Art.
........


Carol Ann Duffy (Glasgow, 1955) és una de les poetes de llengua anglesa més conegudes, i reconegudes, de la poesia actual en aquesta llengua. De la seva manera, no exclusiva, esclar, d’entendre la poesia crec que n’és un bon exemple el poema següent. Actualment viu a Manchester, és obertament homosexual i té  una filla.








divendres, 6 de novembre del 2009

UN POEMA D'EN MANEL BALLESTER*


A CAMP OBERT

Venir, venir amb la boca,
amb la mel a la boca, amb el fel,
venir amb els dits, les mans,
amb els peus, amb les ungles,
venir amb tota l’amplada del tors,
amb la riota als ossos,
amb el ventre, amb el múscul,
amb el cor, color d’espera o d’argila,
color d’aram, venir
de dret, damunt les cames dret,
a cada passa un porpra de rovell fos,
sencera la metàl·lica empremta,
rentada, l’escurçó arraulit
a la pedra massissa de la fúria,
venir, venir corrents, a salts,
de genollons, amb tot venint,
amb mi mateix, el propi cos de ploma,
venir de bo, tot jo venir.
I tu, sense saber-me, fugir-me.  



* Manel Ballester forma part del Club de lectura de poesia.

dijous, 5 de novembre del 2009

UN POEMA DE LOUISE GLÜCK - Manel Ballester

En Manel Ballester, del Club de lectura de poesia, ens envia un nou poema, amb la traducció al català, feta per ell mateix.


Louise Glück (Nova York, 1943) és una de les més importants poetes vives nord-americanes en actiu i de la llengua anglesa en general. Guanyadora de múltiples premis i reconeixements, entre els quals, el prestigiós Pulitzer, posseeix una extensa obra que, a diferència de l’autora Deborah Digges, de qui es pot trobar un poema en aquest mateix blog el mes passat, es mou per territoris menys espirituals i més materials i immediatament emocionals que aquesta. Crec que aquest petit poema n’és una bona mostra.

LA ROSELLA ROJA
La cosa més gran
no és que puguem
pensar. Els sentiments,
oh, i jo en tinc; ells són
els que manen en mi. I tinc
un senyor al cel
anomenat sol, per al qual
m’obro i ensenyo la foguera del cor, encesa
com la seva presència.
Què podria ser una semblant glòria
sinó un cor? Oh, germans i germanes,
éreu com jo, fa temps,
abans que fóssiu humans? Us
vau permetre obrir-vos, vosaltres que mai més
no ho tornaríeu a fer? Car en veritat
parlo ara
tal com ho feu vosaltres. I ho faig
perquè estic destrossada. 
.   .   .   .   .


THE RED POPPY
The great thing
is not having
a mind. Feelings:
oh, I have those; they
govern me. I have
a lord in heaven
called the sun, and open
for him, showing him
the fire of my own heart, fire
like his presence.
What could such glory be
if not a heart? Oh my brothers and sisters,
were you like me once, long ago,
before you were human? Did you
permit yourselves
to open once, who would never
open again? Because in truth
I am speaking now
the way you do. I speak
because I am shattered.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

PUNT DE LECTURA SANT NARCÍS - Els Clubs de lectura, novembre 2009


Els llibres que llegeixen els Clubs de lectura


El Club de lectura de narrativa (grup A), llegirà el mes de novembre "La ciutat cansada", de Pere Calders i farà la tertúlia el dimarts 24 de novembre, a les 8 del vespre, al Punt de lectura de Sant Narcís.
.  .  .  .
El Club de lectura de narrativa (grup B), llegirà el mes de novembre "L'últim patriarca", de Najat el Hacmi, i farà la tertúlia el dijous 26 de novembre, a les 8 del vespre, al Punt de lectura de Sant Narcís.
.  .  .  . 
El Club de lectura de poesia, llegirà el mes de novembre "La germana, l'estrangera", de María Mercè Marçal, i farà la tertúlia el dilluns 16 de novembre, a les 8 del vespre, al Punt de lecturade Sant Narcís.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

EL NOSTRE BLOG DE CONTES "LLENÇAT" A L'UNIVERS BLOCAIRE



El nostre blog  Contes al blog  , l'hem "llençat a l'univers blocaire", amb la intenció de que moltes més persones que escriuen contes o que en tenen d'escrits, i no sàpiguen on poden publicar-los, tinguin un espai per a poder-ho fer.


Qui llegeixi aquest apunt ens podria ajudar a fer-ho saber. Només cal enviar-los a lluisgil@eldimoni.com, i els transcriurem tot seguit. Cal que amb el text ens envieu una imatge que s'adigui amb el conte, sinó nosaltres en cercarem una.


A veure qui comença -apartir d'avui-, perquè ja n'hi ha uns quants.


dimecres, 14 d’octubre del 2009

TERTÚLIA AMB JAUME CABRÉ - Les veus del Pamano



LES VEUS DEL PAMANO
La tossuderia i la paciència -fa un any i mig que ens va donar la data per venir-, varen fer possible que dimecres passat poguéssim disfrutar de la companyia d'en Jaume Cabré i de la seva passió  per la literatura.

Vam ser una vuitantena els que no ens varem adonar de com passaven prop de dues hores escoltant com sorgeix la gènesi d'una novel·la, i com, pas a pas, van apareixent les idees, els personatges, els paisatges, el llenguatge, les paraules, els sons, la música fins i tot i el títol...
I ens va parlar de tot això d'una manera amena, distesa, amb broma i ironia, amb el saber fer d'aquell que no només explica, sinó que a més ho explica d'una manera entenedora.
Els vint minuts finals va respondre preguntes de tipus general i sobre Les veus del Pamano en particular.
La trobada va ser un luxe!

dissabte, 19 de setembre del 2009

UN POEMA DE DEBORAH DIGGES - Manel Ballester


En Manel Ballester, del Club de lectura de poesia, ens envia aquest poema de Deborha Digges, poeta nordamericana, nascuda a Jefferson City (Missouri), el 6 de febrer de 1950.  Va ensenyar redacció i anglès a les universitats de New York, Boston, Columbia i Tufts

Ha escrit quatre llibres de poesia, entre ells Vesper Vigilis i Rouhg Music. És també traductora de poemes de la poeta cubana Maria Elena Cruz Varela.
D'aquest poema que ens envia, ens adjunta també la traducció al català, de la que n'és autor.



THE WIND BLOWS THROUGH
THE DOORS OF MY HEART
De Deborah Digges

The wind blows
through the doors of my heart.
It scatters my sheet music
that climbs like waves from the piano, free of the keys.
Now the notes stripped, black butterflies,
flattened against the screens.
The wind through my heart
blows all my candles out.
In my heart and its rooms is dark and windy.
From the mantle smashes birds’ nests, teacups
full of stars as the wind winds round,
a mist of sorts that rises and bends and blows
or is blown through the rooms of my heart
that shatters the windows,
rakes the bedsheets as though someone
had just made love. And my dresses
they are lifted like brides come to rest
on the bedstead, crucifixes,
dresses tangled in trees in the rooms
of my heart. To save them
I’ve thrown flowers to fields,
so that someone would pick them up
and know where they came from.
Come the bees now clinging to flowered curtains.
Off with the clothesline pinning anything, my mother’s trousseau.
It is not for me to say what is this wind
or how it came to blow through the rooms of my heart.
Wing after wing, through the rooms of the dead
the wind does not blow. Nor the basement, no wheezing,
no wind choking the cobwebs in our hair.
It is cool here, quiet, a quilt spread on soil.
But we will never lie down again.


***  Deborah Digges (Missouri 1950 – Massachussets 2009). Guanyadora d’alguns dels més importants premis literaris del seu país, professora a diferents universitats, Deborah Digges és, al meu parer, una de les més importants poetes nord-americanes de la segona meitat del segle XX. Aquest és un dels darrers poemes seus publicat poc abans del seu suïcidi, a més d’una excel·lent mostra del tipus de poesia que conreava.

.  .  .  .  .  .  .  .

(Versió catalana pròpia)
THE WIND BLOWS...

 Un cop de vent sobtat
em travessa les portes del cor
i escampa els fulls de música,
que salten com ones del piano lliures de claus.
Les notes, papallones negres,
jeuen ara aixafades contra els cortinatges.
El vent que em traspassa el cor
apaga totes les flames.
Al cor i als seus salons regnen la foscor i el vent.
Nius d’ocell i copes de te plenes d’estels
s’esmicolen a les lleixes  
al pas de l’aire,
que creix vaporós i es doblega i bufa
o és empès dins els espais del cor
rebentant finestres,  
desfent els llençols com si algú
acabés de fer-hi l’amor. La meva roba voleia,
com núvies que vénen a estirar-se
al llit, crucifixos,
vestits penjats als arbres dins les habitacions
del cor. Per rescatar-los
he escampat flors pels camps;
qui sap, potser les reculli algú
i sàpiga d’on han vingut.
Ara arriben abelles que s’enganxen a les cortines de flors.
A fora, sense res que el fixi a l’estenedor, l’aixovar de la mare.
No em pertoca de dir quin vent és
o com és que travessa les estances del cor.
Amb batec d’ales, de la mort resseguint-ne els espais,
cap vent bufa. Ni alena res al soterrani,
ni cap ventada ens colga teranyines als cabells.
És fresc això, tranquil; un domàs estès al terra.
Però no ens hi ajaurem de nou.

*** Traduir, sobretot quan es tracta de poesia, és gairebé impossible. Les llengües són dotades d’una càrrega polisèmica intrínseca, de múltiple significació, denotació i connotació, amén de l’idiolecte propi de cadascú, que és inútil reduir per complet a les altres i que només per aproximació distant poden fer-se accessibles. El que aquí proposo és, doncs, tan sols, el que prefereixo anomenar versió, és a dir, l’expressió en català d’una lectura meva del poema. Òbviament, qui pugui, que es quedi només amb l’original, que per això hi és.



dilluns, 31 d’agost del 2009

LES VEUS DEL PAMANO - Jaume Cabré


Les veus del Pamano, és el llibre que el Club de lectura Sant Narcís Club de lectura Sant Narcís, varem triar per llegir durant les vacances d'estiu. El 7 d'octubre, dimecres, tindrem entre nosaltres per fer la tertúlia a en Jaume Cabré. És una visita que ens fa molta il·lusió, pel llibre, per l'autor i perquè hem hagut d'esperar un any  i mig perquè pogués venir.

Serà una tertúlia diferenta del que és habitual. A més de la vintena de membres del dos grups del Club -d'un dels quals jo en sóc el coordinador i en Miquel Massegú de l'altra), serà oberta a tothom que hi vulgui assistir. Parlarem d'aquest llibre que estem llegint, però tindrem l'ocasió de comentar-ne d'altres i, sobretot, d'escoltar tot allò que ens vulgui explicar de la seva obra, d'ell mateix com a escriptor i de la seva activitat literària.


Tothom hi és convidat. 



El proper 7 d'octubre, dimecres, a les 8 del vespre, al Punt de lectura de Sant Narcís (Centre Cívic de Sant Narcís), de Girona.



JA HI TORNEM A SER

A PARTIR D'AVUI NOTÍCIES, ACTIVITATS, NOVETATS... I MÉS

HEM CARREGAT LES PILES

US ESPEREM
 NO HI FALTEU!
 NO ENS FALLEU!

divendres, 14 d’agost del 2009

UNS DIES DE VACANCES

L'Escala (des de la platja del poble)

Amigues i amics blocaires, des d'aquest magnífic poble i des d'aquest punt, on cada dia la posta del sol és un espectacle increïble i diferent, una abraçada i la promesa de que d'aquí a pocs dies reprendrem les nostres activitats. Les estem preparant, malgrat que estiguem uns dies de vacances, amb la seguretat que seran interessants per tots.

Fins aviat!!

dimarts, 7 de juliol del 2009

J.Daniel Bezsonoff, amb el Club de lectura Sant Narcís

Comentari* a la visita de l'autor del llibre llegit el mes de juny, Les amnèsies de Déu

La lectura de la novel·la de Joan Daniel Bezsonoff, Les amnèsies de Déu, va servir als membres del club de lectura, per descobrir un novel·lista de cap a peus. Vull dir, un escriptor amb la capacitat indispensable en tot bon narrador: saber explicar històries. Bezsonoff lliga personatges, ambients i situacions amb una gran facilitat de tal manera que el lector s’endinsa sense dificultat en el món que ens descriu (els anys de la segona guerra mundial al sud de França.).

A l’autor li interessen les persones i les seves vivències més que no pas els fets històrics. Al voltant del personatge principal, mossèn Puig que no pot defugir el desig carnal ni ser mobilitzar per l’exèrcit, es va teixint tota la narració i s’apleguen un munt de personatges, o millor dit, persones que viuen els fets amb naturalitat. Aquesta naturalitat no és gratuïta ni imposada, neix de la consciència que les coses són com són perquè Déu, que podria fer-hi alguna cosa, s’ha oblidat de tots nosaltres.

El Club de lectura ha d’agrair a l’autor que volgués comentar la seva novel·la amb nosaltres. Si sempre és agradable llegir una bona novel·la, el fet de poder-la comentar amb el seu autor és un privilegi. I sobretot quan el tarannà de Joan Daniel Bezsonoff va ser planer, divertit i, sobretot, alliçonador.

*Rafel Mas Juli, és membre del Club de lectura Sant Narcís.

dimecres, 10 de juny del 2009

CONFERÈNCIA "CARLES RAHOLA, PERIODISTA" - LLUÍS COSTA

Dimecres 10 de juny, a les 8 del vespre,
al Centre Cívic Sant Narcís (Sala d'Arcs)

Conferència

"Carles Rahola, periodista"

a càrrec de LLUÍS COSTA
(Professor de la Universitat de Girona)

Lluís Costa és autor, entre d'altres, del llibre
"El Autonomista: el diari dels Rahola.
Els orígens del periodisme modern a Girona (1898-1939)

L'acte s'enmarca en el conjunt d'esdeveiments ciutadans, en commemoració del 70è aniversari de l'execució de Carles Rahola, a la ciutat de Girona, pel règim franquista.
Intervindràn, a més d'en Lluís Costa, en Manel Mesquita (editor del dimoni.com) i en Lluís Gil (en nom del Club de lectura Sant Narcís).

Hi està tothom convidat!!

dimarts, 9 de juny del 2009

ACTES IV PREMI NARRATIVA 2009 I PRESENTACIÓ LLIBRE

Diumenge 14 de juny, Festa Major, a 2/4 de 12 del migdia

al Centre Cívic (Sala Bar)

es celebrarà l'acte de lliurament dels premis del

IV Premi de Narrativa 2009
i la presentació del llibre
"Premis de narrativa Sant Narcís
Recull de relats 2006-2008"

Ens plau convidar a tots els veïns de Sant Narcís, amics i simpatitzants de la nostra Associació a l'acte anunciat. Farem entrega dels guardons als premiats en l'edició d'aquest any i presentarem el llibre que aplega les narracions guanyadores en el període citat. Ens haviem proposat que tard o d'hora ho fariem, i un cop trobats els ajuts necessaris, ho hem pogut dur a terme. Aquest any toca!

Els guanyadors: l'Eva, l'Alba i l'Elena, en Feliu i la Blanca, i la Ció, en Miquel, la Sara i la Laura, poden tenir avui a les mans el seu relat publicat.

Agraïm a l'Ajuntament de Girona, a la Diputació de Girona, a La Digital (empresa de serveis d'impressió digital, estretament relacionada amb l'A.V.), al Dimoni de Sta. Eugènia de Ter (eldimoni.com) i a Curbet Comunicació Gràfica, la seva col·laboració per fer-ho possible.

CLUB DE LECTURA DE POESIA - MAIG

Lluís Freixas, guanyador del Premi Apdb l’any 1999 amb el recull “La confederació de les ànimes”.

De poesia i poetes. Lluís Freixas

Si preguntéssim, déunosenguard, què és poesia, ens arriscaríem, segur, a obtenir una sèrie de respostes que competirien entre si per veure quina s’endú la palma de la cursileria.

Si preguntéssim, no ho vulgui ningú, què és un poeta, encara fóra pitjor, perquè llavors ja entraríem en el camp de les mi(x)tificacions i les anuències més o menys in(rra)(condi)cionals i/o literaturitzades.

Posem per cas, això fóra un exemple irrefutable de bona poesia?:

Existe el mar en las ciudades blancas,

coágulos en el aire dulcemente sangriento,

sábanas en la serenidad.

Per a mi, sí, i de poeta, i gran. És d’Antonio Gamoneda, que, dit sigui de passada, té poc a veure amb el surrealisme.

Bé. Ara, permeteu-me que aturi provisionalment aquesta introducció aquí i que us parli del darrer poeta que vam comentar i escoltar, i amb el qual vam parlar, en l’última trobada del Club de poesia de sant Narcís, Lluís Freixas.

El Lluís és gironí (Cassà de la Selva, 1964), jove, com podeu veure, però no ja cap pipiolo, per dir-ho així, sinó algú que acumula una llarga experiència no reductible tan sols a l’àmbit editorial, vull dir, a la cosa publicada. La seva penúltima obra editada és La confederació de les ànimes, un poemari, i és el que va centrar la nostra reunió. Com sempre, el suggeriment fou de l’Oriol Ponsatí, així com les gestions necessàries per aconseguir la presència de l’autor.

Lluís Freixas parla molt, de la seva obra, vull dir, cosa que a mi no em sembla estrictament necessària —un text literari s’ha de sostenir per ell mateix i, a més, seria força difícil que molts dels autors vinguessin a explicar el seu, entre altres raons i per exemple perquè ja no hi són— però que en aquest cas va servir perquè ens assabentéssim, o, més ben dit, aprenguéssim, algunes coses importants tocant a l’acte de creació poètica i a la literatura en si. El Lluís sap el que fa i per què ho fa, coneix la matèria prima amb la qual tracta i sap on va, però, sobretot, sap on vol anar (literàriament parlant).

La Confederació de les ànimes, que són les ànimes variades, contradictòries, que portem a dins cadascú, és un llibre aparentment senzill, de llenguatge aparentment planer, que camina aparentment a ras del terra. Però, fixeu-s’hi bé i us adonareu com, damunt d’aquesta tan fluïda, mil·limetrada, bellísssima planura, apuntalant-s’hi, alça el vol tot d’una una mirada poderosa, fonda, penetrant, que hi veu més enllà del subjecte poètic que parla, i que ens mira, i apunta, a tots plegats.

Els estornells, babel de vols erràtics,

tracen arestes negres de desordre

al cel blanc brut, presagi de tempesta.

No van enlloc, només s’exclamen, xisclen:

com tu, pou d’afliccions i clams roïns,

s’avancen al turment inevitable.

El vers, la poesia, del Lluís és, i, perdoneu-me altre cop aquest aparentment, “aplanat” —ara cobra sentit la introducció trencada que he fet al començament—, compareu-lo, si no, amb la cita de Gamoneda de l’inici, molt més, diguem-ho així, si així es pot dir, lírica, aparentment, de la d’ara, de la del Lluís, tan aferrada a l’immediat, al quotidià, a la matèria tova, esborrable però esborronadora, del món: la capsa, el semen, l’ànima més pròpia de cadascú:

Amb ulls sorpresos pel llampec

o gestos meditats d’estàtua,

en una capsa de cartró,

roben l’espai d’unes sabates.

Estàtua, capsa, cartró, sabates. Hi deu haver llenguatge, vocabulari, més prosaic que aquest? I tanmateix, en mans de l’autor s’obre el miracle: llegim i diem: això és poètic, viu, ens crema. Quina altra cosa deu ser poetitzar, al capdavall, sinó aquesta experiència per raó de la qual alguns àtoms xoquen i es reestructuren dins nostre després d’haver llegit, o escrit, orfebritzat, material d’altura i de verema autèntiques? Paradoxa que en ella mateixa du el desllorigador.

No creguéssiu pas que una tal manera d’escriure, arranada, qui sap si localista, de qui té els ulls oberts al lloc on és i al locus que ocupa no és universal. Ben al contrari. Vegeu aquesta cita treta a l’atzar pel sol fet de tenir-la més a mà,

Cicero said Chrysippus said that the life in a pig is a preservative,

keeping it fresh until we want to eat it. What then is life in us?

Chrysippus wrote more than seven hundred books, none survive.

(We have his bio in the Diogenes Laertius “Lives,” and small

comments like the one Cicero preserved, about the pig.)

Imagine how much the man talked. Imagine how his daughters

felt, sitting in cafés, virgins listening to young lawyers.

És de Jennifer Michel Hecht, que se suposa que és una de les autores en voga en un país on n’hi ha molts, els USA. Algú diria que el llenguatge, a part una certa capacitat lectora, és altament líric, d’una gran volada? Que és poètic per ell mateix, per les seves qualitats intrínseques? No trobeu que la poesia de Lluís Freixas suporta sense cap mena de problema i potser amb avantatge la comparació quant a eficàcia o potencialitat poètiques?

Doncs, aquest és Lluís Feixas, poeta —fugim de la polèmica— exemplar per la mesura i per la mesura de la seva poètica, en el sentit de mostra d’una no gaire abundant però existent poesia de qualitat i de futur en llengua catalana.

Lectura amb èmfasi recomanada.

Manuel Martínez Ballester (forma part del Club de lectura depoesia)

*** La confederació de les ànimes. Lluís Freixas. Editorial Lumen, Barcelona 2000.

(Tinc entès que el llibre està descatalogat, però a les biblioteques hi és.)

diumenge, 7 de juny del 2009

ELS NOSTRES CLUBS DE LECTURA - JUNY 2009

El Club de lectura "Sant Narcís" (Grup A), llegeix aquest mes "LES AMNÈSIES DE DÉU", de Joan Daniel Bezsonoff, i farà la tertúlia sobre la lectura el dimarts 30 de juny, a les 8 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.

El Club de lectura "Sant Narcís" (Grup B), llegeix aquest mes "LOS GIRASOLES CIEGOS", d'Alberto Méndez, i farà la tertúlia sobre la lectura el dijous 18 de juny, a les 8 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.

El Club de lectura de poesia, llegeix aquest mes "CALÇ", d'Enric Casasses, i farà la tertúlia sobre la lectura el dilluns 22 de juny, a 2/4 de 9 del vespre al Punt de lectura de Sant Narcís.
(Probablement hi assistirà l'autor)