LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------
dissabte, 22 de desembre del 2007
ACCENT - Nova editorial a Girona
divendres, 21 de desembre del 2007
"Girona entre el record i la literatura" - Narcís-Jordi Aragó (Actes inauguració Punt de lectura)
*
Els dos novel.listes que han escrit els millors relats de ficció basats en elsseus records gironins son, segons Aragó, Prudenci Bertrana, amb la nove.la autobiogràfica "El Vagabund", i Joaquim Ruyra, amb elconte "El primer llustre d'amor". De Bertrana va llegir la descripció que fa de Girona des del tren, i de Ruyra la visió de la Plaça del Vi des del balcó de casa seva.
*
Els poetes del record, que ho són també de l'enyorament de Girons, van ser representats per Narcís Comadira, amb "Ciutat d'infantesa", i Núria Esponellà, amb "Tots els ocres". En tots dos casos es tracta de poemes basats en la memòria dels anys d'adolescència
*
La disertació va servir per demostrar que a partir dels records es pot fer molta i molt bona literatura. Els records agres d'un Josep Mª de Sagarra ressentit, a la novel.la "All i salobre", van servir de contrapunt irònic i sarcàstic al to emotiu i nostàlgic dels altres textos llegits.
dijous, 20 de desembre del 2007
L'hora del conte (Actes inauguració Punt de lectura)
Inauguració del Punt de lectura de Sant Narcís
* *
Imatge de la inauguració del Punt de lectura Sant Narcís el divendres 14 de desembre. A la foto: Pilar Prats, regidora de Sant Narcís; M. Lluïsa Faxedas, regidora de Cultura; Anna Pagans, alcaldessa de Girona; Martí Carreras, president de l'AV Sant Narcís; Lluís Gil, coordinador del Club de lectura Sant Narcís; Narcís-Jordi Aragó, periodista i escriptor, en una sala plena de gom a gom. Fotos: Miquel Pagés
dissabte, 15 de desembre del 2007
Més llibres per a tothom
dijous, 13 de desembre del 2007
PUNT DE LECTURA DE SANT NARCÍS - Inauguració i actes
diumenge, 9 de desembre del 2007
Lectura en un gest* - Una bona notícia!!
Un cargol es perd. Espantat, va preguntant als seus veïns animals si saben on és casa seva, fins que al final descobreix que no era pas massa lluny. Aquest és el conte. Es titula M'he perdut!, i té text i il·lustracions de Juanolo. Però no es tracta d'un conte qualsevol. La particularitat rau en la mateixa edició, atès que incorpora l'adaptació de la història a la llengua de signes catalana (LSC). La iniciativa és de l'editorial El Cep i la Nansa, amb seu a Vilanova i la Geltrú, i omple un buit en l'àmbit de l'educació especial. Fins ara eren els mateixos professionals d'escoles i biblioteques els que havien manufacturat els materials, adaptant-ne els continguts, com ara contes infantils, a partir de fotocòpies. Són formats casolans, amb difusió i repercussió molt limitada. Ara bé, no existia material publicat que inclogués els diferents registres adaptats per a infants sords i oients indistintament. Aquest fet explica l'alegria que l'aparició de la col·lecció Ginjoler ha provocat en el sector educatiu. Dissabte passat se'n va fer la presentació oficial a la biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova. I no va ser una hora del conte qualsevol. Mestres, pedagogues i intèrprets, amb representants de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca), hi van assistir emocionats. Tots ells formen part de la comissió de la col·lecció, que supervisa el procés productiu del conte fins a la correcció final, a càrrec de la mateixa Fesoca. El conte es presenta en format gran, amb els textos i les il·lustracions corresponents i la traducció (abreujada) del text junt amb els dibuixos que simbolitzen els gestos del català signat. L'estructura que se segueix és l'anomenada bimodal, és a dir, es col·loquen els signes seguint l'estructura oral catalana. El llibre es completa amb un DVD que inclou l'explicació del conte en LSC seguint l'estructura pura de la llengua de signes, més un vocabulari i una cançó amb signes. La cançó és la popular Cargol, treu banya. La narració del conte en directe va acabar amb la versió gestual d'aquesta coneguda melodia, i els infants van poder descobrir com canten una cançó els nens que no hi senten. Tota una lliçó per a petits i grans. La llengua de signes no és universal i n'hi ha múltiples versions arreu del món adaptades a cada territori. Al Principat, recentment s'ha reconegut oficialment la llengua de signes catalana (amb una trajectòria de més de dos segles), que és la pròpia de les persones sordes de Catalunya, i és diferent de l'espanyola. Segons dades de la Generalitat i de la Federació de Pares de Nens Sords i Sordcecs (Fecapansisc), el 2003 hi havia a Catalunya un miler de nens sords atesos pels serveis especialitzats i unes 24.000 persones catalanosignants. TRES TÍTOLS MÉS PENDENTS L'editorial El Cep i la Nansa s'ha engrescat amb el projecte, i ja té tres títols més en preparació: D'amagatotis, amb text de Marta Minel·la i il·lustracions de Marta Cucurella; El secret de la lluna, de Susana Peix i Víctor Capdet, amb dibuixos de Lorena Torres, i L'home més valent del món, amb text de Montse Balada i il·lustrat per Sebas Martín. Els tres contes, que van dirigits a diverses franges d'edat, està previst que surtin publicats a principis del 2008.
* Notícia extreta del Punt Diari, de 9/12/07