Lectura en un gest* - Una bona notícia!!

Representació del primer conte de la col.lecció, fa uns dies,

a Vilanova i la Geltrú. Foto: R.M.

Neix la primera col·lecció infantil adaptada al llenguatge de signes a través de la iniciativa de l'editorial El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú.

Un cargol es perd. Espantat, va preguntant als seus veïns animals si saben on és casa seva, fins que al final descobreix que no era pas massa lluny. Aquest és el conte. Es titula M'he perdut!, i té text i il·lustracions de Juanolo. Però no es tracta d'un conte qualsevol. La particularitat rau en la mateixa edició, atès que incorpora l'adaptació de la història a la llengua de signes catalana (LSC). La iniciativa és de l'editorial El Cep i la Nansa, amb seu a Vilanova i la Geltrú, i omple un buit en l'àmbit de l'educació especial. Fins ara eren els mateixos professionals d'escoles i biblioteques els que havien manufacturat els materials, adaptant-ne els continguts, com ara contes infantils, a partir de fotocòpies. Són formats casolans, amb difusió i repercussió molt limitada. Ara bé, no existia material publicat que inclogués els diferents registres adaptats per a infants sords i oients indistintament. Aquest fet explica l'alegria que l'aparició de la col·lecció Ginjoler ha provocat en el sector educatiu. Dissabte passat se'n va fer la presentació oficial a la biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova. I no va ser una hora del conte qualsevol. Mestres, pedagogues i intèrprets, amb representants de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca), hi van assistir emocionats. Tots ells formen part de la comissió de la col·lecció, que supervisa el procés productiu del conte fins a la correcció final, a càrrec de la mateixa Fesoca. El conte es presenta en format gran, amb els textos i les il·lustracions corresponents i la traducció (abreujada) del text junt amb els dibuixos que simbolitzen els gestos del català signat. L'estructura que se segueix és l'anomenada bimodal, és a dir, es col·loquen els signes seguint l'estructura oral catalana. El llibre es completa amb un DVD que inclou l'explicació del conte en LSC seguint l'estructura pura de la llengua de signes, més un vocabulari i una cançó amb signes. La cançó és la popular Cargol, treu banya. La narració del conte en directe va acabar amb la versió gestual d'aquesta coneguda melodia, i els infants van poder descobrir com canten una cançó els nens que no hi senten. Tota una lliçó per a petits i grans. La llengua de signes no és universal i n'hi ha múltiples versions arreu del món adaptades a cada territori. Al Principat, recentment s'ha reconegut oficialment la llengua de signes catalana (amb una trajectòria de més de dos segles), que és la pròpia de les persones sordes de Catalunya, i és diferent de l'espanyola. Segons dades de la Generalitat i de la Federació de Pares de Nens Sords i Sordcecs (Fecapansisc), el 2003 hi havia a Catalunya un miler de nens sords atesos pels serveis especialitzats i unes 24.000 persones catalanosignants. TRES TÍTOLS MÉS PENDENTS L'editorial El Cep i la Nansa s'ha engrescat amb el projecte, i ja té tres títols més en preparació: D'amagatotis, amb text de Marta Minel·la i il·lustracions de Marta Cucurella; El secret de la lluna, de Susana Peix i Víctor Capdet, amb dibuixos de Lorena Torres, i L'home més valent del món, amb text de Montse Balada i il·lustrat per Sebas Martín. Els tres contes, que van dirigits a diverses franges d'edat, està previst que surtin publicats a principis del 2008.

* Notícia extreta del Punt Diari, de 9/12/07