Un nou poema que ens envia en Manel Ballester, traducció seva inclosa.
Carl Sandburg
(1878-1967) http://en.wikipedia.org/wiki/Carl_Sandburg fou un destacadíssim poeta
nord-americà, fill d’emigrants suecs a Illinois, que exercí el periodisme a
Chicago durant molts anys i guanyà els més importants premis de poesia del seu
país, havent estat un dels escasíssims poetes al qual li fou concedit el
Pulitzer dues vegades. Veieu-ne una petita mostra. Com sempre, a sota hi ha
l’original en anglès per qui vulgui llegir-lo directament en aquesta llengua. http://carl-sandburg.com/biography.htm
I. NOIES
Sóc el Gran Camí Blanc
de la ciutat.
Si em pregunten quin
desig tinc, contesto:
“Noies, fresques com flors
boscanes del país,
de rostres joves farts
d’estables i vaques,
els ulls frissosos de
l’alba per desvelar el meu misteri,
noies esveltes i
dúctils de tornejades cames
i arc irresistible a
les menudes espatlles,
amb el saber dels
prats que ploren suaument en
les cendres del meu misteri.
II. NO EN QUEDA RES
Arrugues recolzades en els retrets sorgits de qui es capfica
sobre les cares pintades de les dones a
North Clark Street, Chicago
Roses,
Roses,
roses roges,
esclafades
per la pluja i el vent
igual que boques de dones
colpejades pels punys
d'homes que ho fan sovint.
Oh, les petites roses,
les fulles trencades,
els pètals trossejats: tu que li
esventares el roig color
cap al sol
tot just ahir.
III. HOME
Heus aquí el que el meu cor desitja que al món n’hi hagués més:
una nit ho vaig sentir en l’aire, mentre escoltava,
una mare entonant una cançó suau al seu fill, agitat i inquiet
en la foscor.
. . . . . . .
I. CHICKENS
I am The Great White Way of the city:
When you ask what is my desire, I answer:
"Girls fresh as country wild flowers,
With young faces tired of the cows and barns,
Eager in their eyes as the dawn to find my mysteries,
Slender supple girls with shapely legs,
Lure in the arch of their little shoulders
And wisdom from the prairies to cry only softly at
the ashes of my mysteries."
II. USED UP
Lines based on certain regrets that come with rumination
upon the painted faces of women on
North Clark Street , Chicago
Roses,
Red roses,
Crushed
In the rain and wind
Like mouths of women
Beaten by the fists of
Men using them.
O little roses
And broken leaves
And petal wisps:
You that so flung your crimson
To the sun
Only yesterday.
III. HOME
Here is a thing my heart wishes the world had more of:
I heard it in the air of one night when I listened
To a mother singing softly to a child restless and angry
in the darkness.