L'Antoni Puigverd, a través d'aquest article,
ens ofereix una mostra dels llibres
que ben segur ha llegit i als que qualifica d'admirables, meravellosos,
adorables, inolvidables,...
tots ells, segur, llibres per el repòs i les vacances.
Més que repòs, lectura, molta lectura*
Antoni Puigverd
Girona
Hi ha llibres admirables per la bellesa que contenen. Els contes de Jorge Luis Borges, per exemple: meravelloses peces d'orfebreria literària. Hi ha llibres adorables per la gràcia amb que han estat compostos, com ara Rayuela de Cortázar o com totes les novel.les de Kundera, construïdes sobre la tècnica musical de les variacions. Hi ha llibres inoblidables pels personatges que hi apareixen. El Quixot i Sancho, és clar. Però darrere d'ells, desenes d'altres tipus literaris que un dia entren al cor del lector i s'hi queden per sempre. Sóc més fidel a aquests personatges literaris que a molts coneguts. Penso en Julien Sorel, de El roig i el negre de Stendhal; o en la Colometa de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Penso en Don Toni de Bearn, imaginat per Llorenç Villalonga. O en la Micòl, deliciosa presència d'El jardí dels Finzi-Contini, del gran Giorgio Bassani (l'any passat va ser reeditat per Proa, en català: si tu, amable lector d'aquest article ets amant de la gran lectura i encara no t'has enamorat de Micòl, fes-ho aquest estiu: m'ho agrairàs). Penso, és clar, en Don fabrizio Salina, protagonista d'El guepard de G. Tomasi di Lampedusa. O en La Regenta de Clarín, no menys càndida que la Pilar Prim de Narcís Oller, que la Madame Bovary de Flaubert o que la més gran de totes, l'Anna Karènina de Lev Tolstoi.
Quedi clar: se't queden al cor no pas per les seves virtuts o atractius, sinó per la veritat humana amb què han estat creats. Per això t'acompanyaran sempre també el repugnant Ferdinand protagonista d'El cor de la nit de Cèline, en Christmas i tots els tipus primitius de Faulkner o la capritxosa Lolita, la nena seductora imaginada per Nabokov. I desenes d'altres. Des del Soleràs d'Incerta glòria de Joan Sales (la novel.la catalana moderna més important) fins a l'assassí, buit de remordiments, protagonista de L'estrany d'Albert Camus. Mario Vargas Llosa (tan bon escriptor com fanàtic del liberalisme: condemnaria el català i les llengües indígenes americanes a les escombraries de la història) deia que el novel.lista és un "suplantador de Déu". Fa nèixer del no-res, amb el fang de la paraula, persones més reals que les que existeixen realment.
Però hi ha lectures suggestives per moltes altres raons. Per la gràcia de l'argument, característica de les grans novel.les policíaques de Patricia Highsmith (pel meu gust, la millor d'una llarga llista de dames de la novel.la negra). Hi ha llibres que et tatuen a l'ànima una lliçò moral que mai més no oblidaràs. Primo Levi (Si això és un home) i Imre Kertész (Sense destí) narrant la seva estada a l'infern d'un camp de concentració nazi. Ni ha que t'ensenyen mentre t'entretenen: cap d'aquests aprofitats de la moda històrica, paletes de catedrals o traficants de misteris de plàstic, escriuran una sola pàgina que estigui a l'alçada dels grans recreadors de la història: Umberto Eco, Marguerite Yourcenar, sí, però sobretot Thorton Wilder: Els idus de març, novel.la que recrea la personalitat de Juli César, és, de lluny, no solament la millor novel.la històrica, sinó també la millor novel.la política de tots els temps.
He començat l'article amb la intenció de recomanar novel.les fonamentals per aquest estiu. Tot i que també volia parlar-vos de la millor sorpresa catalana de l'any: La màquina d'espavilar ocells de nit, de Jordi Lara. Sense nostàlgia, narra la fí d'una certa catalanitat. No em queda espai. En parlarem quan torni, al setembre. Jo us abandono durant un parell de mesos. Necessito, més que repòs, precisament lectura, molta lectura.
* Article publicat al Punt, el diumenge 13 de juliol de 2008.
* Imatge: Google. (no és la que apareix amb l'article original)