TOTS ELS MARS
Ser camp vol dir ser tots els camps
amb flors i blat o bé pomeres
i magraners a les vorades.
Ser mar vol dir ser tots els mars,
l'essència del blau a les cales serenes
i navegar per sempre sense rumb.
Ser branca és ser totes les branques,
les del bedoll i el freixe, la saula i el xiprer:
traçar nous viaranys en cels inexplorats.
Un llibre és tots els llibres:
la llum de l'univers, les lletres de milers
d'alfabets existents, perduts o bé increats.
Una veu és la veu de tots aquells que callen,
la veu dels oblidats, dels qui no tenen veu:
és la teva i la meva.
Un ésser viu és tots els éssers vius:
els ulls del'un són tots els ulls,
les mans, totes les mans.
Vivim en cada veu, morim en cada cos.
. . .
QUÈ HI HAURÀ SOTA EL SOL
Què hi haurà sota el sol quan jo no hi sigui?
Les branques blanques dels bedolls de casa
i els nius deles cardines al xiprer?
L'aigua parlant al vent que ajau
les fulles del pollancre dins del rec?
Cobriran, les tenebres, lamar i els aigüamolls?
Rius de foc sortiran del ventre de la terra?
Si tot és vanitat i afany inútil,
que a la cendra que em colgui hi germini el teu verb.
