És una novel·la sobre un manuscrit i una vida, en la que compta el que no està escrit (i Atxaga és un mestre de la "no escriptura"). L'autor ens porta per la memòria de la Guerra Civil, la posguerra i la transició, de la mà d'un personatge què lluita contra el què és i fuig del que no és. El personatge de David, amb un valor difícil de descriure, es resisteix a oblidar tot el que lluita per desaparèixer: la llengua, el passat, el futur,... La metaliteratura, sempre tant reveladora en Atxaga, ens descobreix un cor on només creiem veure-hi tenebres i escriu sobre el que ja està escrit desdoblant el personatge i fent veritat allò de que no som capaços de conèixer-nos ni a nosaltres mateixos.
El pitjor de la novel·la? Que s'acaba.
Ruth Adsuar
Portada del llibre: Google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari i pots escriure el que et sembli d'interès per publicar. Tu escriu, tindràs resposta.