LES ACTIVITATS DEL CLUB, NOTÍCIES, OPINIONS, ARTICLES..., UN ESPAI PER PARTICIPAR, COL·LABORAR, COMENTAR, PROMOURE I DIVULGAR L'AFECCIÓ PER LA LITERATURA I LA LECTURA.
-----------------------------------------------------------------

dimecres, 3 d’octubre de 2012

CLUB DE LECTURA SANT NARCÍS - Tertúlia CABELLS DE MEDUSA - Miquel Martín


CLUB DE LECTURA SANT NARCÍS - Tertúlia CABELLS DE MEDUSA - Miquel Martín

GRUP "A"

Ahir vespre tertúlia sobre el llibre llegit el mes de setembre, Cabells de Medusa, de Miquel Martín, amb l'assistència de l'autor.
Llibre escrit l'estiu de 2004, que combina el dietari amb el relat i la llegenda, en el que l'autor vol deixar constància del seu entorn (Begur), dels costums, de la parla (salat) i d'aquelles coses que amb el pas dels temps es van perdent, i que posa de relleu el procés de descoberta i de creació literària.
La tertúlia ha posat en comú les diferents interpretacions fetes per cadascun dels lectors, tant pel que fa a l'estil, als personatges, a l'ús i al domini del llenguatge i el lèxic i a la localització dels indrets per on transcorre la narració.

De la data 19 de juliol, aquest n'és un fragment:

"... Aquesta terra s'anomena Es Puig Calent perquè, ja fa molts anys, una serp malferida va decidir esperar la mort en aquest puig solellós, a recer de tramuntana, encauada en la paret de pedra d'un olivar. Encara s'assoleja, centenària  i cansosa, per aquests viaranys i, molt de tant en tant, es deixa veure pels camins. És gruixuda com la soca d'un suro, llarga com un xiprer i, al capdavall de la cua, mostra una cicatriu en forma de quilla. Pèls hirsuts, negrencs, destaquen sobre la pell de bronze, i dos ulls minúsculs, bonhomiosos espurnegen sobre un cap immens. S'arrossega lenta, llastada per les xacres de l'edat, i es mostra sempre manyaga i plàcida. Tothom la coneix com la serp des Puig Calent.
De primer, els veïns volgueren matar-la, espantats de veure un rèptil tan formidable. Amb el temps, però, comprengueren la seva naturalesa bondadosa i el bon servei que els feia: es cruspia les rates i els ratinyols que altrament s'haurien menjat el gra i també caçava conills i talps que haurien malmenat els sembrats i els horts. Quan mudava de pell, els pagesos se'n feien gecs i pellisses, que llavors lluïen presumits a la festa major de Sant Vicenç, i fins i tot saques i sarrons per anar a mercat o a cacera. Quan s'amagava al cau, sabien que venia el mal temps, i quan en sortia,  obrien finestres i guardaven abrics. De nit, els seus ulls brillants feien companyia a carros i caminants entre la foscor i a les tardes d'estiu acompanyava els homes que segaven el blat, tot xiuxiuejant entre el vent. Tothom la coneixia, tothom la respectava, i tothom la deixava costar-se fins als masos per veure aigua dels abeuradors i els aljubs, que servien per recollir l'aigua de la pluja"...

Imatge: club de lectura Sant Narcís

Cap comentari:

Publica un comentari

Pots deixar el teu comentari i pots escriure el que et sembli d'interès per publicar. Tu escriu, tindràs resposta.