Del llibre El tren de Bagdad, de Manuel Forcano, un tast del poema Nilòtica
Hi ha camins que no volien ser-ho
perquè no van ser mai transitats:
tenies el color de les llenties
o de rajoles crues.
Et bategaven al cos
flors i arrels, arbres futurs,
la força dels tubercles,
collites. Jo et contemplava de lluny
i et madurava el blat:
suaves. Tu no ho sabies,
jo t'era la calor...
Un bonic poema, de viatges individuals acompanyats en la distància pels que ens estimen. Afortunats els que viatgen així.
ResponEliminaUn altre poema, d'acompanyament en la distància i per viatges individuals; de Rudyard Kipling.
Si...
Si pots conservar el seny enmig de la follia
dels altres que malparlen i dubten del teu seny,
si la fe en tu mateix et fa companyia
i no escoltes ni atures l'onada que t'empeny.
Si vesteixies les hores amb color d'esperança
i a l'odi i a la mentida respons amb cor lleial,
so somnies i el somni pots deixar sens recança
si penses i el que penses no et serveix de dogal.
Si el triomf i el desastre els fas igual mesura
i si pots esguardar-los amb el mateix cop d'ull,
si no et mous quan la teva paraula es desfigura
i per aprofitar-la un altre la recull.
Si pots damunt la teva riquesa trossejada
refer amb les teves eines , riquesa de mes preu,
si de la covardia pots esquivar l'unglada
i el cor no se't fa enrera jugant a cara o creu.
I si perds i comences mes jove l'escomesa
lluitant amb ales fresques i cor agosarat,
que quan la carn se't torni rebuig i mesquinesa
encara la revifi la teva voluntat.
Si el conviure amb el poble la virtut no et fonia
ni amb el tracte amb els reis perds el sentit comú,
si ni amics ni enemics no et roben l'alegria
i si sap el que et conegui que es for fer de tu.
Si els seixanta segons del minut implacable
per tu son bells i purs i vius com una flor,
no sold et faràs l'amo de la terra admirable
fill meu, seràs un home! Un home de debò!.
Espero que també t'agradi.