Club de lectura, en anglès, a La Llibreteria

La Llibreteria ens ha fet saber que posa en marxa un Club de lectura en anglès. Des del Club de lectura "Sant Narcís" els desitjem èxit i molts anys de vida i de lectura.

Felicitats!!!

La Llibreteria (Carrer Migdia, 55 - Girona)

El llibre del mes de Febrer (grup "a")

La néta del senyor Linh

És un home gran dempeus a la part del darrere d’un vaixell. Estreny entre els braços una maleta lleugera i un nadó, més lleuger encara que la maleta. L’home gran es diu senyor Linh. És l’únic que sap que es diu així, perquè tots els que ho sabien van morir al seu voltant.”La novel•la començà així, amb un personatge a punt d’embarcar-se cap a un país desconegut, fugint de la guerra. No sabem d’on és, el senyor Linh; ni tampoc on va. Només sabem que estreny entre els seus braços l’únic que la guerra li ha deixat: la seva néta Sang Diû. A partir d’aquí, la història dels dos personatges en una terra estranya. Una terra que no fa la mateixa olor que la seva. Una terra freda.Només la coneixença casual d’un home, el senyor Bark, omplirà la solitud del vell. Dos solitaris que es troben enmig d’una gran ciutat que els ignora. No parlen la mateixa llengua, però es reconeixen els gestos, els somriures, la calidesa de les paraules dites.

El final de la història, un final sorprenent, farà que el lector repensi –si no torna a llegir, com he fet jo- tota la història des del principi: el tracte dels altres refugiats cap al senyor Linh i la seva néta o la tendresa del senyor Bark agafen, llavors, un sentit especial.Així, amb poc més de cent pàgines, Phillippe Claudel ens dóna una petita perla literària de lectura més que recomanable. Ara, només esper trobar el moment per llegir l’obra amb la qual aquest autor va assolir l’èxit literari l’any 2003: Les ànimes grises. Però aquesta és una altra història de la qual, potser, d’aquí a unes setmanes, també parlarem.

(Text extret de: http://www.maitesalord.cat/)

El Club de lectura "Sant Narcís", creix

Reprenent la notícia del 27 de novembre de 2007, publicada al dimoni.com, que explicava que el nostre Club de lectura, donada la demanda per formar-ne part, es desdoblaria en dos grups, hem d'anunciar que ja és un fet.

Són dos grups d'un mateix club -de moment "a" i "b"- i estan integrats per un nombre d'entre dotze i quinze persones cadascún. El grup "a" continuanrà fent la seva tertúlia l'últim dimarts de mes i el "b", la farà l'últim dijous. D'aquesta manera el grup dels dijous, fora de que decideixin el contrari, llegiran el llibre que el dels dimarts hauran acabat de llegir.

Pot ser que més endavant els dos grups tinguin un nom per a cadascún, dependrà del que decideixin els seus components.

Estem molt contents de que un projecte que aviat farà tres anys que vam posar en marxa, no només no hagi minvat sinó que hagi anat a més.

C.Cívic Ter i Biblioteca Antònia Adroher

Dissabte 26 de gener es va inaugurar el Centre Cívic Ter, a Taialà, que acull una magnífica, àmplia i diàfana biblioteca a la que l'Ajuntament ha batejat amb el nom d'Antònia Adroher. Mai és tard si les coses arriben!. Per fí un equipament relacionat amb la cultura porta el nom de la que va ser mestra i la primera dona regidora -de cultura i propaganda-, de l'Ajuntament de Girona, en la República.

M. Lluïsa Faxedas, l'actual regidora de Cultura, tot recordant la personalitat i la trajectòria de l'Antònia, va dir que ella, l'Antònia, "...avui estaria molt contenta i orgullosa de que precisament una biblioteca porti el seu nom".

De tot el que es llegeixi a la biblioteca, de totes les frases que hom pugui recordar dels molts llibres que hi ha, una, de la pròpia Antònia, molt significativa, ha estat escrita en el dintell de l'entrada -a l'interior, damunt del punt de recepció: "La cultura i la instrucció són instruments necessaris per a una vida més lliure, per a la llibertat de tots".

Felicitem-nos, doncs, per aquest esdeveniment que ve a completar una excel.lent xarxa de centres cívics i biblioteques.

Poc abans d'escriure aquesta nota m'arriba la notícia, via dimoni.com, de que l'Ajuntament ha substituït, actualitzant-la, la placa del carrer, de Sant Narcís, que porta el nom de l'Antònia. M'agrada que s'hagi fet i em refà un xic del mal record que tinc del dia de l'homenatge popular que li vàrem fer, a l'esmentat carrer, en que per llegir un text que s'havia publicat, referent a la poca entitat del carrer, se'm va retreure que ho hagués fet i, sobretot, que ho hagués fet en públic.

L'hora del conte al Punt de lectura

«L'hora del conte» al Punt de lectura de St. Narcís:

al febrer, Cia. del Borinot Groc

El passat dimecres -23 de gener- va començar el cicle de L'hora del conte al Punt de Lectura de Sant Narcís.

Cada mes, a les 5.30 de la tarda, ens reunim al voltant d'un rondallaire i ens deixem captivar per la màgia de les històries més originals, que ens ajudaran a preguntar-nos la raó de moltes coses.

Les hores del conte dels propers mesos seran:

20 de febrer: Grimm més, Grimm fa molt, de la Cia. del Borinot Groc

19 de març: La calaixera d'en Peret, amb Carmina

16 d'abril: Contes de Dracs, de La Minúscula

14 de maig: Contes de l'avi Siset i l'àvia Carmeta, amb Sílvia Escuder

11 de juny: En una llauna de sirenes, de la Cia. del Borinot Groc

L'hora del conte l'organitza l'Associació de Veïns del barri de Sant Narcís (Club de lectura Sant Narcís) i la Biblioteca Salvador Allende de Santa Eugènia, amb la col·laboració del Centre Cívic de Sant Narcís.

puntlectura@ajgirona.org

http://clubdelecturasantnarcis.blogspot.com

Cristina Cervià, millor actriu de la temporada 2006-2007, FELICITATS!

Cristina Cervià en una escena de "Lúcid"

.

L'actriu Cristina Cervià ha obtingut el premi de la crítica teatral de Barcelona com a millor actriu de la temporada 2006/2007 pel seu paper de mare a Lúcid, producció de la sala La Planeta de Girona. El premi es va lliurar ahir a la nit al Teatre Romea, de Barcelona, on Lúcid també va rebre el premi al millor text teatral de la temporada, l'autor del qual és l'argentí Rafael Spregelburd.

Des del Club de lectura felicitem a la Cristina, a qui no fa gaires dies vàrem tenir la sort d'escoltar en una activitat promoguda pel Club, que va consistir en la lectura dramatitzada de textos de Mercè Rodoreda, conjuntament amb la també actriu Meritxell Yanes, ambdues intregrants de la companyia "Mentidera Teatre".

Fotografia extreta de Diari de Girona digital.

Retalls de lectura (Narcís-Jordi Aragó)

Llegir (o no)

Article publicat a EL PUNT a "la columna" (contraportada) 28-01-08

.

A hores d'ara ja tothom sap què diu l'informe PISA: que els adolescents d'avui no poden suportar més de tres línies i mitja de text sense perdre's perquè no comprenen el que llegeixen. Però no és ben bé això. No és que no comprenguin el que llegeixen: és que encara no han après a llegir. Perquè llegir, segons el diccionari, no és nomès "distinguir en un text els signes figurats de les lletres", sinó tambè "adquirir coneiement del que diu un escrit" i, encara amés, "comprendre allò que és figurat per qualsevol signe escrit".

Saber llegir no és, doncs, haver après que p i a fan pa, i que b i o fan bo, sinó distingir i entendre què es diu quan s'ajunten les lletres amb les lletres, les síl.labes amb les síl.labes, els substantius amb els adjectius, els verbs amb els adverbis i els noms amb els pronoms fins a articular una frase completa. I això és el que no s'ensenya prou a les escoles. Els alumnes surten de primària perfectament alfabetitzats, però encara no s'han convertit en veritables lectors. Segons un psicòleg canari, Juan Eugenio Jiménez, l'error dels mestres és el d'ensenyar a llegir fins als sis o set anys i despreocupar-se'n després, quan l'aprenentatge dxe la lectura és un procés que no culmina, segons ell, fins als dotze anys.

Els nens i nenes d'avui llegeixen algún llibre per obligació, però el professor no els en llegeix mai cap en veu alta ni saben què és un dictat, ni escolten cap lectura del pare o la mare, i en canvi estan sotmesos permanentment al ritme neguitós del videojoc o del zàping.

S'estalvien l'esforç de llegir, però en desconeixen el plaer; tot els distreu i no hi ha res que els ajudi a la comprensió lectora, sense la qual un llibre deixa de tenir sentit.

Abans acostumavem a dir irònicament: "Que el llegir no et faci perdre l'escriure." No hi ha perill: la capacitat de llegir i la d'escriure són absolutament inseparables. Per això tants joves d'avui escrfiuen tan malament: perquè encara no han aprèsa llegir.