Antoine de Saint-Exupéry, Lyon 1900-Sud de França 1944
Les declaracions d'un antic aviador alemany semblen desemboirar un dels entranyables enigmes de la petita història, lligat a la desaparició física de l'autor d'"El Petit Príncep"
- - - -
Talment era previsible i les versemblants declaracions de l'antic aviador de la Luftwaffe, Horst Rippert, no fan més que tancar un enigma covat durant seixanta-quatre anys per la voluntat col.lectiva de mantenir una nebulosa sobre la desaparció física de l'autor d'El Petit Príncep. L'aviador, escriptor i aventurer Antoine de Saint-Exupéry, fou abatut al cel mediterrani, davant la costa de la Provença i en l'ampli cementiri marí que cantava Paul Valéry, quan efectuava un vol de reconeixement, pocs dies abans del desembarcament dels aliats a la zona. Era el 31 de juliol del 1944 i la desaparció del veterà aviador (amb 44 anys recent complerts) obrí moltes especulacions sobre si havia estat abatut pels alemanys, si fou víctima d'un accident o fins i tot si es tractava d'un suïcidi, sabedors de l'etapa depressiva que estava passant. Per demés, era un personatge prou controvertit com per alimentar conjectures de tota mena.
Nascut en una família benestant lionesa, ben aviat se sent atret per l'aventura de l'aviació, fins a convertir-se en pilot comercial i iniciar un llarg recorregut professional per Àfrica i Amèrica llatina, amb un rosari d'accidents queli omplen el cos de cicatrius i la ment d'experiències. L'atracció pel desert formapart de la coneixença directa i de molts aterratges d'urgència sobre l'arena sahariana. De tot, la reflexió d'hores de vol i la facilitat d'escriure permeten al Saint-Exupéry literat, amb L'aviateur i Courrier-Sud i les exepcionals Vol de nuit i Terre des hommes, fins que en el context bèl.lic de la Segona Guerra escriu Pilote de guerre, Lettre á un otage i el seu més famós, Le petit prince. Encara, pòstumament, es troba La Citadelle. Mentre, una vida d'aventures, amors i fidelitats a la llibertat, fins a l'adscripció a la resistència i el tràgic vol sobre el port militar de Toulon.
Desaparegut en el vol de reconeixement, pilotant un Lightning P-38, ningú no pogué asseverar la mort més que presumible.S'obria l'enigma i s'engrandia la llegenda, com un nou relat d'aventures fabulat per la ment del mateix protagonista, mentre El petit príncep atresorava un dels èxits més reconeguts en la història de la literatura. El 1998, un pescador trovaba el braçalet de Saint-Exupéry -amb el seu nom gravat- entre les xarxes de pesca. Dos anys després, el bussejador professional Luc Vanrell descobreix, a l'alçària de l'illot de Riou, les restes del que s'identificà com l'avió desaparegut. Encara, posteriors comprovacions asseguren el domini aeri dels Masserchmidt alemanys en la zona durant aquella època. Vanrell, associat al periodista alemany Lino Von Gartzen, inicia una acurada investigació que el porta a la pista de Horst Rippert, un ancià alemany de 86 anys que fou un reputat aviador durant la Segona Guerra. I Rippert confessa tot allò que durant anys havia silenciat i dóna totes les dades que demostren que fou ell qui va abatre el fràgil Lightning que pilotava Antoine de Saint-Exupéry, si bé ignorava la identitat del pilot fins que, acabada la guerra, en tingué notícia d'on i la manera en què havia desaparegut l'admirat escriptor. A les acaballes d'aquest març, a França, està prevista la sortida a la venda de Sain-Exupéry, de L'ultime secret, un llibre escrit per Vanrell i Von Gartzen, amb les declaracions de Rippert com a eix central. La guerra no té entranyes i el fetn'és una evidència. Horst Ripper, que es confessa admirador de l'obra de l'escriptor francès i que fins i tot havia llegit gran part dels seus llibres abans del juliol de 1945, fou qui posà fí a la producció del creador literari. Rippert s'havia enlairat des de la base de Aix-en-Provence, en un matí asolellat, estrobà davant un avió enemic i no dubtà ni un moment a disparar, quan l'L.P-38 no tinguè temps de reaccionar, i, tocat de mort, caiguè en picat al mar. L'aviador alemany tirava conra els avions, no pas contra els pilots, i complí perfectament la seva tasca. El pilot francès ni tan sols tinguè temps de saltar; la tomba marina era oberta.
Si; segurament era el desenllaç mésnatural, malgrat que els bons amants de la literatura gaudien d'alimentar el mite. Rippert no hauria disparat contra l'admirat Saint-Exupéry però si que ho feu, i amb encert, sobre l'anònim pilot. I l'escriptor enamorat del desert potser tingué temps de recordar el que havia escrit en Terra dels homes: "No lamento res. He jugat i he perdut. Això entra en l'ordre del meu ofici. Però jo he respirat el vent de la mar." En la història, propera o llunyana, un munt d'enigmes, petits o grans, seguiran alimentant la nostra imaginació. La llista és inmensa i no cal tacar-la; és una forma de seguir somniant que tot és possible i res és definitiu.
Jaume Oliveras i Costa
* Publicat al Punt Diari II 28 de març de 2008 II Punt de Vista
* Foto: www.stars-celebrites.com
