Retalls de lectura Erica Aspas - "Les biblioteques fomenten la lectura de llibres per a bebès" (fragment)

Les biblioteques fomenten la lectura de llibres per a bebès*

300 famílies de Barcelona ja s'han adherit a una iniciativa undada fa tres anys

"Explicar o llegir una història ajuda a millorar la relació entre nens i adults, estimula el plaer d'escoltar i la creativitat dels més petits, enriqueix el seu bocavulari i els inicia en l'hàbit de la lectura, de manera que quan hagin de fer ús dels llibres a l'escola en solitari no siguin un objecte llunyà i estrany. La iniciativa Nascuts Per Llegir (NPL) va començar l'any 2005 de mans d'un grup de professionals relacionats amb la literatura infantil i les biblioteques. Es tracta d'un projecte que promou el gust per la lectura des dels primers mesos de vida. Des que va néixer el projecte, 26 biblioteques catalanes s'hi han adherit i la xifra creix cada setmana.

Però, ¿pot un nen de poques setmanes entendre el que elsseus pares li diuen o el que li llegeixen? Per Maria de Vallibana, coordinadora de l'experiència, sí. "El nen reconeix la veu de la mare i del pare. Quan té mesos no entén la història, però sí que sap que els seus pares es comuniquen amb ell. És una forma d'estimulació per al nen", explica.

Durant aquests tres anys, més de 300 famílies de la ciutat de Barcelona ja tenen el seu carnet NPL, s'han fet més de 25.000 prèstecs del fons de llibres i han participat en més de 190 activitats a les biblioteques de la ciutat".

Es destaca, també, el caràcter interdisciplinar dels professionals que intervenen en el projecte: professionals de la salut i de la cultura. S'imparteixen tallers per a pares i mares i "els pares aprenen temes importants per a l'evolució dels seus fills a través dels contes infantils".

* Article publicat a La Vanguardia de 26/05/08

Entre les runes, els llibres rescatats!

Notícia publicada a La Vanguardia, 25/05/08 (Pàg. Internacional) Panorama.

Notícia a propòsit de la votació pel referèndum convocat a Birmània el 10/05/08, ilustrada amb aquesta fotografia i amb el peu de foto següent:

"Una nena de Chaung Lin, a la zona devastada, corre entre llibres posats a secar a la recerca de menjar."

La setmana intercultural (Fundació SER.GI.) i el Club de lectura "Sant Narcís"

La Setmana Intercultural i el Club de lectura Sant Narcís i Ed. Accent presenten el llibre de poesia amazic

«Sol cec, poemes d'amor i de lluita»

DIMARTS 1 de juliol, al Centre cívic Sant Narcís, a les 8.30 del vespre, presentació recital del llibre Sol cec, poemes d'amor i de lluita a càrrec d'Oriol Ponsatí, coordinador de l'editorial Accent; Raffaella Salierno, coordinadora del programa Escriptor Refugiat del Pen Català; i Carles Castellanos, traductor del llibre. A continuació es recitarà una selecció del poemari en amazic a càrrec de l'autor, Salem Zenia; i en català, a càrrec de Lluís Gil, coordinador del Club de lectura Sant Narcís; Lluís Lucero, poeta i veí del Güell-Devesa; i Fanny Farreres, membre de la Fundació SER.GI.

Retalls de lectura ( Oriol Ponsatí-Murlà) El silenci actiu de la poesia

Oriol Ponsatí-Murlà, a l'esquerra, autor del'article

Roger Costa-Pau. Poeta i activista cultural

El silenci actiu de la poesia*

A casa nostra, la poesia viu moments agònics. Mai com ara se n'havia publicat tanta, ni llegit tan poca. Mai com ara el panorama literari català havia comptat amb tants poetastres, però amb una producció inaprofitable. Mai com ara havia estat tan fàcil assistir a un recital de poesia ni tan difícil de sentir-hi alguan cosa passable. La proliferació poètica, la facilitat amb què qualsevol desaprensiu pot no tan sols guixar sinó fins i tot publicar versos, sense haver passat per les mans d'un editor, ens ha fet perdre el nord poètic. Orfes de llum i a la deriva, cerquem fars, punts de referència que ens treguin d'aquest insuportable avançar a les palpentes. Enmig d'aquest caos gairebé obscè, s'hi erigeixen uns quants -pocs-referents que se salven, que ens salven, Entre ells, a Catalunya, indiscutiblement hi tenim Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966).

És especialment pertinent parlar de Roger Costa-Pau ara, un mes just després que les tres parts del seu poemari de haikus I en quí l'ofec? batessin un rècord històric en els premis Ciutat d'Olot, emportant-se'n ell tot sol els tres guardons del premi de poesia Joan Teixidor. Potser aquest triple guardó haurà estat el tret de sortida d'una nova etapa, la de començar a recollir els fruits d'una carrera poètica teixida amb esforç i constància, una carrera de fons que Roger Costa-Pau va començar a còrrer fa una dècada. Des d'aleshores ha publicat Perquè res no ha estat maleït (València: Tàndem, 2002); En el llarg fendir en la nit (Lleida: Pagès, 2004) i Ser d'on no sóc (Vic: Cafè Central, 2007). Sempre en editorials de fora de Barcelona, tot i que ell és nascut a la ciutat comtal. Qui sap si aquest és el càstig -o la benedicció- per haver gosat abandonar la capital i haver decidit viure a províncies...

Tres poemaris -que ara sedran quatre- però que són una sola obra. Com tots els grans, Roger Costa-Pau no escriu llibres sinó un sol llibre: el que ha de contenir el pols, les tensions i contradiccions de la seva vida poètica.

Però Roger Costa-Pau té dues cares. La del silenci poètic i la de l'activista cultural. Amb una elabora pacientment la seva obra, reclós a casa seva, en la calma verda de Sant Daniel. Amb l'altra s'implica en projectes editorials, escriu en diaris i revistes, i aobretot manté un compromís actiu amb la vida cultural de Girona, on ha coordinat i portat a terme desenes de recitals poètics, especialment les cinc edicions (2003-2007) del cicle anusl Poesia al cànter, al Museu d'Art. Que per cert, lamentablement aquest any ja no podrà coordinar perquè els comptables de la cultura han decidit que no tenia prou (?) públic.

Sembla ser, però, que hi ha encara més cares ocultes. Un Roger Costa-Pau irònic, que s'expressa mitjançant el llenguatge dramàtic, contraposat a le seriositat lírica.

Si tenim en compten com n'arriba a ser de difícil, per a un dramaturg català, donar a conèixer la pròpia obra (pensem en Palau), potser la cara dramàtico-irònica de Roger Costa-Pau no l'acabarem de conèixer mai del tot. I seria una llàstima quedar-nos a mitges, haver de dir, amb versos seus, que a la fi "no han sabut de tu / més que la fenedura / aquest vague / endevinar-te".

* Article publicat alsuplement Girona, de La Vanguardia del 23/05/08

Encara en queden!.........Quina barra!!

Tremp Colegiata de Santa María

El rector de Tremp demana als fidels que no vagin a la presentació d'un llibre d'en Pep Coll

El rector de Tremp recomana als seus fidels en el Full Dominical que no vagin demà a la presentació de la novel.la de Pep Coll Les senyoretes de Lourdes, per considerar-la "irrespectuosa" amb Santa Bernadeta i amb Lourdes. Coll dubta que el capellà "hagi llegit el llibre" i l'acusa de censura. L'obra va rebre el premi Sant Jordi, el que per el capellà és un altra sarcasme, al dur el premi el nom d'un sant. /P. Echauz, 20/05/08.

En Jordi Garcia ens recomana... tres llibres

El primer "El llop estepari", de Herman Hesse. Un llibre dur però a la vegada potent que recrea la vida d'un personatge solitari que queda encisat per un món bohemi i perillós. Bon llibre.

La segona recomanació és "Dissabte", de Ian McEwan. Un llibre molt descriptiu que narra la vida del protagonista durant un dissabte qualsevol. La història transcorre en un dia i està força elaborada, des dels esdeveniments que hi passen fins a les cabòries, les paranoies i els pensaments del protagonista.

Finalment recomano especialment "Corazón tan blanco", de Javier Marias. Per a mí un llibre fascinant sobretot en la descripció i els diàlegs en algunes escenes. Francament genial.

Ara estic amb altres llibres. D'aquests, però, en parlarem més endavant.

Retalls de lectura ( Vicenç Pagès Jordà) - La joventut eterna de Joan Salvat-Papasseit

Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963)

Foto: Web de l'autor

La joventut eterna de Joan Salvat-Papasseit

Article publicat a "DES DEL JARDÍ", Presència, diumenge 11 de maig de 2008

Com és que, nascut un llunyà mes de maig del segle XIX, Joan Salvat-Papasseit encara conserva l'atracció dels lectors més joves?

En primer lloc, perquè va morir als trenta anys, més gran que James Dean però més jove que el Che Guevara. Les fotografies el presenten aturat en una joventut fosca i malcarada, amb un gest a mig camí entre Franz Kafka i Kurt Cobain.

En segon lloc, perquè a més de jove era modern, que llavors volia dir avantguardista. Dins aquest moviment va seguir el futurisme, que era la tendència més radicalment moderna. Les conseqüències més visibles van ser el menyspreu per la rima, pel metre, fins i tot per la sintaxi (com salta a la vista als cal.ligrames). De la llibertat en el vers a la llibertat en les idees: l'anarquia va ser la translació a l'escena política d'aquesta modernitat furiosa.

En tercer lloc, el tarannà de Salvat-Papasseit era juvenil. Defensava la sinceritat, l'autenticitat, l'exaltació, l'arrogància, la insolència. El seu heroi era el corsari que no sabia ni els fills que tenia. En l'erotisme, Salvat-Papasseit és juvenil fins a l'utopisme: als seus poemes no hi ha problemes tècnics ni morals, no hi ha absència ni melanconia, sinó una intensitat amorosa immarcessible, entre idealista i procaç: "I tot és Primavera: / i tota fulla, verda eternament". La seva visió de les relacions sentimentals se situa en el pol oposat a la d'Ausiàs March.

Afegim-hi, finalment, l'extracció humil, l'orfenesa, l'autodidactisme, les feines no qualificades ("Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll"), la mort per tuberculosi, i obtenim un perfil puríssim. Fill de fogoner, estudia fins als dotze anys, s'insereix de petit en l'engranatge laboral, escriu poemes i manifestos que a la nit enganxa per les parets de la ciutat, es casa, té dues filles i una amant, es mor. Com una estrella del rock and roll, viu de pressa, mor jove i deixa un bonic cadàver. Aquest és Salvat-Papasseit, l'autor de l'òpera rock titulada El poema de la rosa als llavis, el caçador d'estels que odiava els paraigües i estimava Edison, el nostre Jim Morrison, l'home que va deixar instruccions encara vigents: "Escopiu a la closca pelada dels cretins."