Ahir, al Club de lectura, vam gaudir de la visita de la Sílvia Alcántara per fer la tertúlia sobre el seu llibre "Olor de colònia".
Ens va parlar de com va iniciar l'escriptura de la novel·la, de com varen anar apareixent els personatges, més enllà dels que en un principi havia pensat i de què volia mostrar amb el que anava escrivint: explicar de quina manera es vivia en aquell món tancat i gris on tot ho decidien el capellà i l'amo de la fàbrica. Tot es feia allí. Era el lloc on es creixia, voltats de tot allò que els era necessari: l'escola, l'església, el lloc de treball, les botigues, la vivenda...
Només es valorava el treball, tothom havia de treballar: els homes, les dones i els infants així que assolien l'edat de fer-ho que era quan acabaven els "estudis", és a dir les "quatre regles" i llegir i escriure.
Un món, en definitiva, proper a un esclavatge en el que el que la submissió era la regla, en el que el silenci era la norma.
L'homenatge de l'autora ha estat, amb l'escriptura d'Olor de colònia, justament això, "donar veu" a totes aquelles persones que no la varen varen poder fer sentir durant tants anys.
1.JPG)
La tertúlia ha format part del Cicle "El plaer de llegir".
.jpg)
.jpg)
El grup B del Club de lectura Sant Narcís llegeixen "Yo acuso". És un recull dels discursos i assaigs de la parlamentaria holandesa d'origen somalí Ayaan Hirsi Ali. En aquests articles relata la situació de la dona en el món islàmic i en defensa
els seus drets. Analitza la situació del món musulmà i les causes de la situació
precària dels països islàmics. 
El grup A del Club de lectura de Sant Narcís llegeixen "Els jugadors de Whist", de Vicenç Pagès Jordà. ¿Es poden revisitar els últims trenta anys sense nostàlgia ni revengisme? ¿Es pot ambientar una novel·la a Figueres utilitzant referents de la cultura pop? Els jugadors de whist demostra que sí. Als vint anys, la filla del protagonista es casa amb un pelao que condueix una mini-retroexcavadora. A mesura que la boda avança, ressorgeix un passat que inclou un castell, un joc, una mort, un Empordà que no és de postal. La novel·la comença com El pare de la núvia, però després s’empelta de Mystic River i d’American Beauty.
