Més que un club (de lectura)
Els bons lectors, com quasi tot a la vida, volen temps, paciència i esforç. El camí de la lectura és llarg, confús i sovint ple de paranys. Hi té molt a veure la nostra capacitat intel·lectual, la nostra sensibilitat artística, la nostra formació, els nostres gustos i, també, qui i com ens ha guiat en la lectura. I quan, perquè un llibre en un moment inadequat pot fer molt de mal (segur que tots recordem alguna obra mal païda). En qualsevol cas, sembla que es tracta d’un camí que val la pena recórrer, malgrat les dificultats, sobretot perquè la recompensa és tan estimulant i plaent que llavors s’obliden tots els entrebancs.
Una de les maneres d’ajudar a formar i consolidar bons lectors, tant joves com adults, són els clubs de lectura, que últimament han proliferat a les nostres biblioteques. No tots deuen funcionar igual de bé i no tots deuen avançar en la direcció encertada, si és que algú té clara la direcció, però segur que són una bona eina de foment i guiatge de la lectura. L’objectiu d’un club de lectura no hauria de ser l’anàlisi exhaustiva o erudita d’un llibre, sinó més aviat la posada en comú de les diferents visions i opinions que el llibre ha suscitat entre els lectors.
Això sí, amb algú que moderi i sintetitzi tot aquesta informació que, altrament, corre el perill de despenyarse cap al caos.
Els clubs de lectura també haurien de ser una alternativa a la literatura que ens volen vendre des dels mitjans de comunicació. És a dir, haurien de servir perquè els lectors tinguin accés a llibres que d’altra manera difícilment llegirien mai o fins i tot mai no arribarien a conèixer (tant si es tracta de clàssics com d’obres que, per diverses raons, queden fora del circuit més comercial).
Aquí és bàsic el paper del coordinador del club, però alhora dels seus membres, que també poden
suggerir o recomanar lectures.
El debat a l’entorn d’un llibre té un efecte doblement terapèutic en el lector. Per una banda, ens veiem obligats a confrontar les nostres idees amb la dels altres lectors, i per tant ens cura del dogmatisme (sempre arrogant). Per l’altra, eixamplem el nostre horitzó respecte de l’obra i el seu valor, cosa que ens vacuna contra el desànim o la frivolitat a l’hora de llegir un nou llibre.
Però els clubs de lectura també resulten summament enriquidors per als escriptors que hi són convidats. Llavors viuen i veuen com els lectors s’han fet seva l’obra –per bé i per mal– i experimenten un dels moments més intensos del procés creatiu: la comunió entre autor i lector a través del text i, doncs, de la paraula.
El de la lectura és un camí dels
que val la pena recórrer, malgrat
les dificultats, perquè la
recompensa és estimulant i plaent.
