Centenari d'AGUSTÍ BARTRA

Enfeinats amb altres commemoracions, i, per manca de ressò popular i de notícies als mitjans, per poc ens passa per alt el record del centenari d'Agustí Bartra (Barcelona 1908-1980).

Agustí Bartra i Lleonart, Poeta i prosista. Descendent d'una família camperola, passà part de la seva infància a Sabadell. Quan la seva família tornà a Barcelona, entrà a treballar en un magatzem tèxtil. L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a "Amic" i "Meridià". Els seus primers llibres són el recull de contes L'oasi perdut (1937) i el llibre de poemes Cant corporal (1938). Participà en la guerra i s'exilià a la primeria de 1939: passà per diversos camps de refugiats abans d'arribar a París, on conegué l'escriptora Anna Murià, també exiliada,amb qui es casaria i de qui tindria dos fills. L'any 1940 embarcaren cap a la República Dominicana, i després se n'anaren a Cuba i a Mèxic, on havien de fixar llur domicili més estable, fins que retornaren definitivament a Catalunya (1970). Bartra ha anat també als Estats Units, on ha fet tres llargues estades (1949-50, 1961 i 1963). Durant el seu exili ha publicat una vasta obra poètica: L'arbre de foc (1946), Màrsias i Adila (1948), L'evangeli del vent (1956), Quetzalcòatl (1960 en castellà, 1971 en català), Ecce homo (1964 en castellà, 1968 en català), que, ja de retorn a Catalunya, reuní en el volum Obra poètica completa (1971) tot reelaborant algun dels seus llibres. Després ha publicat Poemes del retorn (1972), Els himnes (1974) i la trilogia de Soleia: Rapsòdia de Garí (1972), Rapsòdia d'Arnau (1974) i Rapsòdia d'Ahab (1976). Com a prosista cal esmentar les novel·les Xabola (1942) la versió definitiva de la qual serà Crist de 200.000 braços (1968)i La lluna mor amb aigua (1968), el recull de contes L'estel sobre el mur (1942) i els relats poètics d'Odissea (1953) i Doso (1970). Ha escrit també altres peces teatrals, com El tren de cristall, i ha publicat Una antologia de la lírica nord-americana (1951). Fou, així mateix, un dels fundadors de la revista "Lletres" (1944-47), que es publicà a Mèxic. La seva poesia, inspirada en bona part en la tradició èpica whitmaniana, rep un impuls decisiu de les experiències personals i col·lectives viscudes durant la guerra i l'exili. Les seves obres han estat traduïdes en bona part al castellà i algunes a l'anglès, al francès, al portuguès i a l'italià.

Font: www.joanducros.net

AMOR

Son crit de verge ha mort entre troncs de silenci !

Sent una ombra de fulla adormida al seu front.

Oh que el foc que li daura els parpres la defensi

de tot obscur sanglot ! Evasió del món

-oh ritme cec del cos, música de la forma !-

dins el total panteix d'estrella del seu flanc,

dins l'oblit i aliança amb l'alegria enorme

de la destral ardent que ascla la seva sang...

Del Livre de Marsias. Ed. Pierre Seghers. París 1956

Col. Autour du Monde (Edició bilingüe).

LECTURA VIVA - COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE MERCÈ RODOREDA

El Club de lectura commemora el centenari de Mercè Rodoreda

LECTURA VIVA I PARTICIPATIVA

Per participar-hi cal inscriure’s previament. cal triar l’hora per llegir, trucant a:

 -972.237.063/C.Cívic Sant Narcís -(per llegir de 10’30 a 13’00 h)

 -649.438.873/Club de lectura - (per llegir de 13’15 a 15’45 h)

    o correu a  lluisgil@eldimoni.com

 Els textos per llegir cal que cada  lector sel’s porti. Han de  ser textos  d’obres  de l’autora (prosa, poesía.) També es podrán llegir articles  o altres escrits que facin referència a la seva obra i / o a la seva personalitat.

PROGRAMA

10:30 Presentació

10:45 Inici de la lectura (espais de 10 minuts per lector)

16:00 Finalització de la lectura

 

Un cop finalitzada la lectura

 XERRADA-TERTÚLIA-CAFÉ

amb

 NEUS REAL

Doctora en Filologia Catalana

Especialista en la narrativa d’autora dels anys 30 i una de les estudioses més reconegudes de la primera  etapa de la trajectòria de Mercè  Rodorea

 

 

Retalls de lectura - Miquel Martin - Més que un club (de lectura)

Més que un club (de lectura)

Els bons lectors, com quasi tot a la vida, volen temps, paciència i esforç. El camí de la lectura és llarg, confús i sovint ple de paranys. Hi té molt a veure la nostra capacitat intel·lectual, la nostra sensibilitat artística, la nostra formació, els nostres gustos i, també, qui i com ens ha guiat en la lectura. I quan, perquè un llibre en un moment inadequat pot fer molt de mal (segur que tots recordem alguna obra mal païda). En qualsevol cas, sembla que es tracta d’un camí que val la pena recórrer, malgrat les dificultats, sobretot perquè la recompensa és tan estimulant i plaent que llavors s’obliden tots els entrebancs.

Una de les maneres d’ajudar a formar i consolidar bons lectors, tant joves com adults, són els clubs de lectura, que últimament han proliferat a les nostres biblioteques. No tots deuen funcionar igual de bé i no tots deuen avançar en la direcció encertada, si és que algú té clara la direcció, però segur que són una bona eina de foment i guiatge de la lectura. L’objectiu d’un club de lectura no hauria de ser l’anàlisi exhaustiva o erudita d’un llibre, sinó més aviat la posada en comú de les diferents visions i opinions que el llibre ha suscitat entre els lectors.

Això sí, amb algú que moderi i sintetitzi tot aquesta informació que, altrament, corre el perill de despenyarse cap al caos.

Els clubs de lectura també haurien de ser una alternativa a la literatura que ens volen vendre des dels mitjans de comunicació. És a dir, haurien de servir perquè els lectors tinguin accés a llibres que d’altra manera difícilment llegirien mai o fins i tot mai no arribarien a conèixer (tant si es tracta de clàssics com d’obres que, per diverses raons, queden fora del circuit més comercial).

Aquí és bàsic el paper del coordinador del club, però alhora dels seus membres, que també poden

suggerir o recomanar lectures.

El debat a l’entorn d’un llibre té un efecte doblement terapèutic en el lector. Per una banda, ens veiem obligats a confrontar les nostres idees amb la dels altres lectors, i per tant ens cura del dogmatisme (sempre arrogant). Per l’altra, eixamplem el nostre horitzó respecte de l’obra i el seu valor, cosa que ens vacuna contra el desànim o la frivolitat a l’hora de llegir un nou llibre.

Però els clubs de lectura també resulten summament enriquidors per als escriptors que hi són convidats. Llavors viuen i veuen com els lectors s’han fet seva l’obra –per bé i per mal– i experimenten un dels moments més intensos del procés creatiu: la comunió entre autor i lector a través del text i, doncs, de la paraula.

El de la lectura és un camí dels

que val la pena recórrer, malgrat

les dificultats, perquè la

recompensa és estimulant i plaent.

Martí Carreras ens recomana un llibre

Aquest estiu he llegit el llibre del Premi Nobel José Saramago, "Assaig sobre la lucidesa" ( Edicions 62)

Me l'havien regalat fa un parell d'anys i em feia molta gràcia llegir-lo perqué sabia que parlava del què passava en una ciutat on el dia de les eleccions la majoria dels ciutadans votaven en blanc, però quan obria el llibre per qualsevol de les pàgines i no hi veia cap punt i apart, ni guió de diàleg, ni cometes... res que no fosin llargues fileres de paraules, l'una darrera l'altre... em venia de tot!!

 

Aquest estiu, finalment, m'he tret l'espina i l'he llegit... M'ha encantat, me l'he crospit en tres nits!!, impressionant , i això que no ha estat (ni de bon tros) el que m'esperava, i segurament ha estat que no m'ha sorprés res del que he llegit el que m'ha emocionat!!

Si algú l'ha llegit espero que m'entendrà, dit barroerament és tenir la certesa que , per molt  "surrealista" que pugui semblar el llibre a primera vista , segur que la realitat pot superar la ficció!! i amb els temps que corren i el polítics que ens toca viure ( i que per contra de la frase "no ens els mereixem!") m'en guardaré prou de sommiar en la possibilitat de donar-los un "càstig a les urnes"!!!

Just quan l'he acabat, per casualitat algú m'ha parlat d'un altre llibre del mateix autor que no recordo el nom però que parla del que passaria en una ciutat o país on la Mort fa vaga!! Al.lucinant oi?? Ja tinc ganes de llegir-lo.

Quan ho  hagi fet us diré què tal!! i prometo no esperar-me fins a l'estiu que ve!!

Marti Carreras és el President de l'Associació de Veïns de Sant Narcís

 

Llibre del mes d'octubre - Club de lectura de poesia

Club de lectura de poesia

20 d'octubre 2008

Tertúlia sobre el llibre d'octubre: Sol cec (Poemes d'amor i de lluita), de Salem Zenia ((Frèha, región de Kabilia, Algèria, 1962)

 "Sol cec, és un recull de 26 poemes inèdits escrits per Salem Zenia d'ençà de la seva arribada a Catalunya, el maig de 2007, acollit al programa Escriptor Refugiat del PEN català.  Sol cec és un llibre de ontratos llibrecontrastos, on conviuen l'amor i la lluita, l'enyor i la revolta, la melanconia i l'erotisme."

(De la contraportada del llibre editat per Editorial Accent. Girona i traduït per Carles Castellanos Llorens).

Salem Zenia, poeta i novelista, va nèixer el 26 de setembre del 1962. Ha treballat com a periodistai l'any 1988 va fundar el seu propi diari (Racines / Izuran), quinzenari francès / amazic, orientat a la promoció delaliteratura i cultura berber.

Ha publicat els poemaris Les rêves de Ydir /  Tirga n Yidir (1993) i Printemps / Tifeswin  (2004) i algunes novel.les, com Tafrara (1995).

Foto de l'autor: Google.

Llibre del mes d'octubre - Grup B

Club de lectura narrativa (B)

23 d'octubre 2008

Tertúlia sobre el llibre d'octubre: El amante lesbiano, de José Luis Sampedro (Barcelona, 1917).

 

" Una ardorosa historia de amor entre una mujer sedienta de un varón sin machismo y un amante fetichista que goza en la sumisión. Una fantasia erótica ajena a la represiva educación sexual contranatura todavia imperante. Una indagación en las múltiples variantes cerebro-genitales del amor.

Sampedro nos invita de nuevo a entrar "más adentro en la espesura" de las pasiones, guiándose por la sentencia agustiniana adoptada como lema de esta novela: AMA Y HAZ LO QUE QUIERAS." 

(De la contraportada del llibre editat per Plaza & Janés Editores, S.A - Debols!llo).

José Luis Sampedro és autor, entre d'altres obres, de: La ciencia y la vida (2008), La senda del drago (2006),Fronteras (1995), La vieja sirena (1990), La sonrisa etrusca (1995), Octubre, octubre (1981), La estatua de Adolfo Espejo (1939)

Foto de José Luis Sampedro: Google.

Llibre del mes d'octubre - Grup A

Club de lectura narrativa (Grup A)

21 d'octubre 2008

Tertúlia sobre el llibre d'octubre: La pesta, d'Albert Camus (Mondovi, actual Drean, Algèria, 1913 - Villeblevin, França, 19609.

 

"Albert Camus, novel.lista, assagista i dramaturg francès, considerat un dels escriptors més importants que ha donat la literatura posterior a la Segona Guerra Mundial. Altres obres de Camus son: L'estrany (1942), El mite de Sísif (1943), Calígula (1945), Els justos (1950) i L'home revoltat (1951).

El 1957 li fou concedit el premi Nobel de Literatura pel conjunt de la seva obra. Morí d'accident d'automòbil."

 "Un brot de pesta bubònica afecta Oran, a Algèria. Malgrat el perill que suposa quedar-se a la ciutat, el Dr. Bernard Rieux decideix implicar-s'hi i fer front a la situació, convertint-se en el testimoni d'exepció dels esdeveniments. Al.legoria d'un món que només una tragèdia aconsegueix rehumanitzar. La pesta veiè la llum l'any 1947. És una novel.la apasionant i una de les obres capitals de la narrativa del segle XX". 

(De la contraportada del llibre editat per El Periódico. Biblioteca bàsica.)

Foto d'Albert Camus: Google.